The Washington Post · Rebecca Tan, Shira Rubin i Hajar Harb

Jerusalem. L’alto-el-foc signat aquesta setmana entre Israel i l’Hesbol·là ha fet reviure l’esperança d’un acord de pau que posi fi a la guerra més llarga i destructiva que Israel ha lliurat mai Gaza.

Tanmateix, els analistes diuen que hi continua havent diferències importants entre Israel i Hamàs en qüestions clau sobre el conflicte, com ara la possible retirada de les forces israelianes de Gaza i el paper a llarg termini que Hamàs exercirà a l’enclavament, en què ha governat durant més de quinze anys.

Una de les exigències principals d’Israel és que Hamàs alliberi les desenes d’ostatges segrestats durant l’atac del 7 d’octubre. Però el grup té pocs incentius per a accedir-hi si Israel continua negant-se a complir les seves condicions, segons que explica l’analista polític palestí Mkhaimar Abusada. “Les diferències no s’han suavitzat: som pràcticament on érem abans.”

El president sortint dels Estats Units, Joe Biden, anuncià aquesta setmana que el govern nord-americà faria “un nou esforç, juntament amb Turquia, Egipte, Catar, Israel i més parts, per a aconseguir un alto-el-foc a Gaza”. Però els intents anteriors d’assolir una treva sostinguda en el conflicte a Gaza han fracassat repetidament.

El govern de coalició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, depèn del suport de legisladors d’extrema dreta que reclamen una “victòria total” a Gaza i que, segons els analistes, és poc probable que acceptin un alto-el-foc amb Hamàs. Les forces israelianes han foragitat els residents palestins de gran part del nord de Gaza, i uns quants alts funcionaris israelians –incloent-hi el ministre de Finances, Bezalel Smotrich– han demanat que Israel ocupés Gaza permanentment.

No obstant això, uns altres membres del govern israelià han provat de fer servir l’acord del Líban per reprendre les negociacions amb Hamàs, segons una font familiaritzada amb l’assumpte que parla sota condició d’anonimat. Els funcionaris israelians, segons aquesta font, fins i tot han considerat la possibilitat d’un acord a curt termini que aturaria el conflicte momentàniament en canvi de l’alliberament d’una xifra limitada d’ostatges, i que podria ser un primer pas cap a un acord més durador i ambiciós.

Mentre s’afanyaven a tancar l’acord del Líban, els representants del govern israelià han provat de reconstruir la seva relació amb Egipte, un país que podria servir de mitjancer amb Hamàs. “‘Ara esteu sols: no us ajudarà ningú: accepteu l’acord.’ Aquest és el missatge que volem transmetre a Hamàs”, diu la font consultada per The Washington Post.

En una declaració oficial dimecres, Hamàs va dir que cooperaria “amb qualsevol esforç” per a posar fi a la guerra a Gaza, tot i que reiterà les seves condicions, que incloïen la retirada de les forces israelianes, el retorn dels desplaçats i un acord “real i complet” d’intercanvi de presoners. Hamàs ha mostrat interès a continuar tenint responsabilitats polítiques a Gaza, una condició que tant Israel com els Estats Units rebutgen.

Els atacs de l’Hesbol·là contra Israel van començar poques hores després de l’assalt sorpresa d’Hamàs el 7 d’octubre. L’exèrcit israelià, ara alliberat dels combats al front nord, podria respondre a l’acord amb una intensificació de l’ofensiva a Gaza, segons que explicà aquesta setmana Yaakov Amidror, ex-assessor de seguretat nacional israeliana, en una sessió informativa amb periodistes.

“Les nostres forces terrestres podran fer front a l’amenaça d’Hamàs amb més intensitat que no fins ara i durant molt, molt de temps”, digué.

Aquest possible redoblament de l’ofensiva israeliana a Gaza podria fer augmentar la pressió sobre Hamàs, però és poc probable que forcés el grup a acceptar un alto-el-foc, segons que explica Abusada. És més probable que una escalada israeliana no faci sinó agreujar el patiment dels dos milions de persones que romanen a Gaza. “Pot ser que encara no hàgim vist els pitjors actes d’Israel a Gaza”, diu.

Les forces israelianes han continuat atacant Gaza d’ençà de dimecres, quan entrà en vigor l’acord al Líban. Aquell mateix dia, cap a les 4.30, els vehicles militar israelians van encerclar i disparar durant més de dues hores contra un refugi de desplaçats al costat de l’hospital Kamal Adwan, un dels centres de salut que resten al nord de Gaza, segons que expliquen testimonis a peu de carrer.

L’exèrcit també va atacar l’escola del-Tabeen, a l’est de la ciutat de Gaza, on es refugiaven desplaçats, en què van deixar unes quantes víctimes. En un comunicat, la milícia israeliana va dir que el seu objectiu era Mumin al-Jabari, membre de la unitat de franctiradors d’Hamàs, que suposadament havia emmagatzemat armes dins l’escola. Abans-d’ahir, un nou atac israelià va deixar una trentena de morts al camp de refugiats de Nuseirat, al centre de l’enclavament.

Ahmed al-Ras, de quaranta anys, habitant de Deir al-Balah, a Gaza, diu sentir-se tant alleugerit com envejós quan veu fotografies de civils libanesos que tornen a casa seva, al sud del país, després de l’alto-el-foc. Ell i la seva família, explica, es van veure obligats a abandonar casa seva de Gaza fa més d’un any, i s’han hagut de desplaçar moltes vegades a causa dels atacs israelians.

“Tant me fa qui prengui la decisió de posar fi a la guerra ací, a Gaza. L’única cosa que m’importa és que acabi tan aviat com sigui possible”, sospira.

Rubin informa de Tel-Aviv estant; Harb, de Londres estant. Hazem Balousha, a Toronto, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb