22.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.03.2024 - 21:42
The Washington Post · Júlia Ledur, Adam Taylor, Jennifer Hassan i Niha Masih
Rafah, una petita ciutat al sud de Gaza que fa frontera amb Egipte, ha estat un dels darrers refugis per als palestins en la guerra d’Israel a Gaza. D’ençà de l’esclat del conflicte, la població de la ciutat s’ha multiplicat per cinc a causa de l’arribada de refugiats del nord de Gaza a la recerca de recer.
Ara la ciutat és un objectiu militar israelià de primer ordre. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha avançat que les seves forces es preparen per entrar-hi, cosa que suscita grans dubtes sobre el destí dels refugiats, que, atrapats en una zona d’uns 40 quilòmetres quadrats, no tenen cap lloc més on anar dins de Gaza. Els plans d’Israel han estat objecte de tensions amb el seu principal aliat, els Estats Units, que continua oposant-se a qualsevol gran operació terrestre a Rafah.
“La xifra de morts a què ens haurem d’enfrontar si Israel s’endinsa a Gaza és enorme”, diu Bob Kitchen, vice-president d’emergències del Comitè Internacional de Rescat, una organització d’ajut humanitari que opera a l’enclavament.
Les autoritats israelianes defensen l’operació a Rafah per a poder destruir Hamàs, el grup palestí que controla Gaza, després del devastador atac del grup contra Israel el 7 d’octubre.
Dimecres, dirigint-se als israelians en hebreu, Netanyahu va dir: “Vull que sapigueu que ja he aprovat el pla operatiu de les Forces de Defensa Israelianes, i aviat també aprovarem el pla per a evacuar la població civil de les zones de combat.”
Els preparatius per a la invasió trigaran poc, segons que va dir. Netanyahu va reconèixer desavinences amb els Estats Units sobre Rafah, i va afegir que havia intentat de convèncer el president nord-americà, Joe Biden, en una trucada aquesta setmana, tot argumentant que l’operació era necessària per a eliminar els batallons d’Hamàs que suposadament romanen a la ciutat.
A començament de la setmana, l’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, va dir als periodistes que Biden continuava “profundament preocupat” pel pla d’Israel.
Israel, digué Biden, “no ens ha presentat, ni a nosaltres ni al món, un pla per a desplaçar de manera segura aquests civils, ni molt menys alimentar-los i allotjar-los i garantir-ne l’accés a coses bàsiques com el sanejament”. I afegí que els funcionaris dels Estats Units presentarien al govern israelià una proposta alternativa per a eliminar Hamàs que no comportaria cap invasió terrestre de Rafah.
Gairebé nou palestins de Gaza de cada deu s’han hagut de refugiar
La població de Rafah ha augmentat fins als 1,4 milions de persones, pel cap baix, d’ençà del començament del conflicte. Ho explica Juliette Touma, directora de comunicacions de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per a afers palestins. “És cinc vegades més que la població d’abans de la guerra”. Es calcula que a Rafah hi vivien unes 280.000 persones abans del 7 d’octubre.
Les autoritats israelianes no han especificat quins són els plans que tenen per a Rafah. L’exèrcit israelià ja ha fet alguns atacs a la zona, incloent-hi un atac aeri que va impactar prop de l’Hospital Kuwaitià al desembre i que va matar divuit persones, pel cap baix, segons el personal de l’hospital. A mitjan febrer, Israel va dur a terme una sèrie d’atacs aeris per a rescatar dos ostatges d’Hamàs que van causar 67 morts, pel cap baix.
La guerra a Gaza ha modificat dràsticament la demografia de l’enclavament. Gairebé nou persones de cada deu que viuen a Gaza són refugiats, segons estimacions de l’ONU. “Més de 100.000 gazians han mort, han estat ferits o bé han desaparegut i han estat donats per morts”, va dir dimecres Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Abans del 7 d’octubre, la part més poblada de l’enclavament era la ciutat de Gaza, situada al nord.
El 13 d’octubre, sis dies després de l’assalt d’Hamàs contra Israel que va desencadenar el conflicte, Israel va ordenar l’evacuació de més d’un milió de persones que vivien a les zones situades per sobre els pantans de Wadi Gaza. Molts es van refugiar en la segona ciutat més gran de Gaza, Khan Yunis, situada al sud de l’enclavament.
A començament de desembre, les autoritats israelianes van ordenar als palestins de Khan Yunis que es traslladessin a unes altres zones de Gaza mentre feien operacions militars a la ciutat.
Es creu que més de la meitat de la població total de Gaza es troba ara a Rafah, i molts viuen en estructures improvisades, en tendes de campanya o bé a la intempèrie. Ho explicava al febrer Jens Laerke, portaveu de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU, que afegia que la ciutat s’havia convertit en una “olla de pressió de desesperació”.
Una crisi humanitària creixent
Per als qui s’enfronten cada dia a bombardaments a l’enclavament, abandonar Rafah no és pas fàcil. A Rafah és on es troba el pas que uneix l’enclavament amb la regió egípcia del Sinaí. El Caire ja ha deixat clar que evitarà tant com pugui un possible èxode de refugiats palestins, que podria comportar problemes per a la seva seguretat.
El pas –l’únic que Israel no controla directament– és obert, però ha quedat restringit a persones que acreditin que figuren a les llistes d’ambaixades estrangeres, o bé als qui tenen prou mitjans per a pagar taxes molt altes a les empreses de viatges que faciliten el moviment per la frontera.
Els grups d’ajuda humanitària adverteixen que una invasió de Rafah conduiria a una catàstrofe humanitària encara més gran a l’enclavament, parts del qual podrien estar ja en situació de fam.
Un nou informe d’experts internacionals en seguretat alimentària publicat fa poc ha esbossat una predicció atroç: s’espera que fins a la meitat de la població de Gaza –1,1 milions de persones– s’enfronti a nivells catastròfics d’inseguretat alimentària aguda d’ací a juliol si Rafah és envaïda i el conflicte s’intensifica.
Jamie McGoldrick, el coordinador humanitari de l’ONU per als territoris palestins, diu que una ofensiva de Rafah trencaria definitivament la xarxa de distribució d’ajuda humanitària –ja molt malmesa– a Gaza.
Un treballador humanitari palestí, que va parlar sota condició d’anonimat perquè no estava autoritzat a fer declaracions públiques, escriu en un missatge que l’ús generalitzat de tendes de campanya li recorda històries que el seu avi li explicava sobre les condicions de vida dels refugiats de la guerra àrab-israeliana del 1948.
Les mesures sanitàries a l’enclavament s’han hagut d’abandonar enmig de la massificació de Rafah. “Milers i milers de persones estan obligades a compartir lavabos d’ús individual”, diu Kitchen, que afegeix que els treballadors del Comitè Internacional de Rescat (IRC) a Rafah hen vist “cues de quatre a cinc hores” per utilitzar els lavabos. La defecació oberta i l’urinació creen riscos per a la salut pública.
“Ja hem rebut informes que apunten a casos massius de diarrea aguda aquosa. Crec que, si aquestes informacions es proven, quedarà demostrat que el còlera ja ha arribat a Rafah”, assegura Kitchen.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
