Gay de Montellà: ‘No hem tingut gaire èxit, en aquest procés’

Cares llargues ahir a Foment del Treball durant la presentació del llibre ‘De Escocia a Cataluña. Referéndum y Reforma constitucional’, del catedràtic de dret administratiu Joaquín Tornos. És un llibre que defensa la tercera via, i l’atzar del calendari va fer que l’acte es fes just després de l’acord entre Junts pel Sí i la CUP per activar el procés d’independència de manera unilateral. Això es notava en l’ambient. L’absència de Miquel Roca i Junyent tampoc no va ajudar a animar la concurrència, de certa edat i corbata segura. Roca, l’advocat de la casa reial espanyola i d’Irene Rigau a la vegada, havia de parlar des de la tarima però finalment ‘no va poder’ assistir a l’acte. El va substituir el jurista Eugeni Gay, en un acte conduït per un Josep Cuní que es trobava com peix a l’aigua.

Gay de Montellà 
El senyor Gay de Montellà, president de Foment del Treball, no va tenir problemes a dir-ho amb totes les lletres: ‘No hem tingut gaire èxit, en aquest procés. Cosa que no vol dir que deixarem de dir-hi la nostra, i per nosaltres, com a empresaris, és fonamental la seguretat jurídica i l’ordenament i com a catalans, que el diàleg, la negociació i el pacte arribin a ser una manera de definir un poble.’ Més tard, en declaracions a la premsa, Gay de Montellà va declinar de comentar l’acord entre la CUP i Junts pel Sí perquè encara no havia estat aprovat pel parlament. Si algú esperava una reacció contundent contra l’acord per part de Foment, es veu que ahir no era el dia.

El president de Foment, en canvi, va aprofitar l’avinentesa per fer balanç. I és ben bé que cadascú viu al seu món. ‘Nosaltres, l’any 2011 vam veure que canviava l’escenari. I vam introduir el pacte fiscal. Va ser com una sorpresa que Foment, recollint un procediment que es remunta al 1898, quan Foment parlava de “concierto económico a la Reina Regenta”, fes aquell pas. Ens va situar com a “novedosos” i “anticipadors” d’una quantitat de sentiment que s’exterioritzaria immediatament. I al cap dels anys ja parlàvem de pacte institucional, no només fiscal. Enteníem que era difícil que amb el pacte fiscal n’hi hagués prou. Jo animo tothom que llegeixi el llibre de Tornos i la proposta que fa. Tornos, com abans va ser-ho Francesc Cambó, és president de la comissió jurídica de Foment. I ha fet un llibre molt ben construït’, va dir un Gay de Montellà poc combatiu.

Joaquin Tornos i el cas escocès
El llibre de Tornos explica el cas escocès, i les lliçons que se’n poden extreure a l’estat espanyol. La conclusió de l’autor és que la solució a l’estat espanyol és la tercera via. Però també ell, com Gay de Montellà, ho veu difícil. ‘Evidentment que la proposta de reforma de la constitució hauria de ser en profunditat. Es podria basar en els principis federals: reconèixer la nació de nacions, competències exclusives (en cultura, educació, seguretat interna, participació en el model judicial), una distribució del poder asimètric, un senat territorial i un principi bàsic de finançament: respectar l’ordinalitat, i un límit a la solidaritat de Catalunya.’

I continuava: ‘És factible la meva proposta? Si al juny la meva proposta era difícil, ara ho veig més complicat. Avancem tancant portes. Aquesta proposta és difícil. Difícil, de moment. Perquè, per altra banda, no veig cap altra alternativa. Una DUI o un acord com el del parlament d’ahir ens porta a un camí que no té recorregut polític, ni sortida.’

Eugeni Gay, el més contundent
Finalment, Eugeni Gay, el substitut de Miquel Roca, va ser potser el més contundent de tots els oradors. Gay va ser vice-president del Tribunal Constitucional Espanyol (2001-2012), i ja va començar fort: ‘Tenim una constitució fruit d’un consens importantíssim. S’ha dit que es va fer sota la pressió d’una dictadura i amb la presència dels tancs. Jo vull recordar que la constitució alemanya es va fer amb tancs de quatre potències al seu territori. I que aquesta constitució continua essent la constitució alemanya.’ I després de dir-ho, Gay es va quedar tan ample.

Tot seguit Gay va semblar que llevés legitimitat al càrrec de president de govern: ‘Podem creure que qualsevol té la representació de tots. I que uns defensen els interessos d’Espanya i de tots els espanyols i uns altres, de Catalunya i de tots els catalans. No. El govern de Madrid no es pot atribuir la representació de tots els espanyols, ni el govern en funcions de la Generalitat se’l pot atribuir de tots els catalans. […] Creure que els ciutadans siguin els únics protagonistes de la vida pública superant qualsevol pressupòsit jurídic és una greu irresponsabilitat. Gravíssima irresponsabilitat. […] Sortir de la realitat jurídica no és que sigui un somni, és un despropòsit. La realitat jurídica és la que és. Una partida d’escacs on no es respectin les normes no és una partida d’escacs. És una altra cosa. Les pistes que dóna Tormos són assenyades, prudents, per a circular en un món jurídic, i fer-ho des del món jurídic, que és l’única manera que els homes, i naturalment les dones, poden conviure.’

Entre el públic se l’escoltaven atentament, i en perfecta convivència, Valentí Puig, Francesc de Carreras i Joan Tàpia, per dir només tres noms dels assistents a un acte que no va ser, precisament, de festa major. Ni el dia, ni l’absència de Roca no hi van ajudar.