Gay de Montellà: ‘Agraeixo als sindicats la prudència’


Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, va pronunciar ahir la conferència ‘Una economia més oberta per a una societat que canvia’ dins el cicle organitzat per Tribuna Barcelona. Fou presentada per l’advocat de la infanta Cristina, Miquel Roca i Junyent. Les primeres paraules de Montellà van ser d’agraïment als patrocinadors: ‘Voldria agrair el suport de Telefónica, Gas Natural i Deloitte. Gràcies al seu esforç tenim la possibilitat d’intercanviar aquestes paraules.’ Davant l’auditori, la majoria homes amb corbata, Gay de Montellà va dibuixar les grans línies que l’economia catalana, i espanyola, haurien de seguir en el futur. Se l’escoltaven el conseller d’Empresa de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget; l’ex-diputat Josep Antoni Duran i Lleida; el vice-president de la Caixa, Javier de Godó; i el sindicalista de CCOO Joan Carles Gallego, entre més.

Ja en plena conferència, es va viure un moment màgic. Quan el representant de la patronal catalana va agrair la prudència dels sindicats durant la crisi: ‘Jo agraeixo als sindicats la prudència. Han vist que hem estat en una situació molt delicada. Ens n’hem pogut sortir, d’aquell 2012-2013, quan teníem una situació molt complexa. La raó era el deute. Teníem un deute molt alt. I un dèficit que no podíem controlar. Aquestes dues eines ara s’han controlat.’

Montellà va enfilar els vint minuts del discurs sobre els passos que han de seguir l’economia catalana, i espanyola. I els punts forts, també. En primer lloc, la indústria: ‘Mireu, nosaltres som industrials. El Foment es va fundar des de la indústria i Alemanya és el nostre camí. No perquè ens hàgim tornat germànics, sinó perquè hem vist que les economies que tenen una dependència de la indústria aguanten molt bé i no són tan vulnerables com les que depenen dels serveis i el comerç.’ En segon lloc, la internacionalització: ‘Hem fet un esforç ‘tremendu’ en el camp de la internacionalització. El que diem és que ens han d’ajudar. I miro el conseller. Ens han d’ajudar des de les administracions amb aquesta internacionalització, amb la no-concentració en mercats recurrents com l’europeu.’ I en tercer lloc va alertar que les empreses catalanes són, segons ell, massa petites: ‘Una de les dificultats és la mida de les nostres empreses. Si busquem la comparació: Alemanya té un 82% de microempreses. Doncs a Espanya n’hi ha un 94%. Hem de fer un esforç important per a afavorir el creixement de les empreses. Ens hem d’acostumar a crear aliances. A ser més oberts.’

Potenciar la indústria, la internacionalització, i les empreses grans. Això diu Gay de Montellà, un home que té una sola empresa, Estram, que no té pàgina web en anglès per internacionalitzar-se, que és tan gran que consta de tres treballadors (ell, la seva dona i un tercer) i que es dedica al sector immobiliari, un celler de vi, restaurants i hotels a l’Empordà. Indústria pesant pesant. Amics, és clar que Gay de Montellà no segueix el consell de José Martí: ‘Fer és la millor manera de dir.’ Gay de Montellà, això sí, és vocal del consell d’administració d’Abertis, l’empresa de les autopistes, i conseller de l’asseguradora Fiatc. Abans havia treballat disset anys de directiu del banc neerlandès ABN AMRO.

Més endavant, Gay de Montellà va fer un elogi tot curiós del jovent: ‘Tenim una joventut fantàstica, mai formada com ara. Una generació diferent, amb els seus hàbits i habilitats. Hem de reconèixer que nosaltres no els hem ajudat. És una generació molt més crítica, que vertaderament no vol posseir. Vol compartir. És una generació de comunicació. I és una generació que serà un nou referent. No són com la nostra generació, que només volia progressar i treballar. Ells tenen molt de compromís social i diàleg. No acceptaran el tot s’hi val.’

Al torn de preguntes, el periodista de La Vanguardia Ramon Aymerich va preguntar-li sobre el govern de Pedro Sánchez (‘Li desitjo tota la sort’), la desavinença amb Pimec (‘No ens porta enlloc, tot això’) i el model de ciutat d’Ada Colau (‘S’equivoca’).

El dinar, que els 150 comensals –premsa inclosa– van pagar a 50 euros, tenia aquest menú: ravioli de bolets. lluç amb parmentier de patata i col amb trufa i cansalada, i cremós de cítrics. El vi, Abadal.

Mentre la gent sortia a la Gran Via, es va poder veure com Duran i Lleida i Javier de Godó feien un apart.