17.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 17.06.2016 - 22:42
Un mal còmic que fa plorar, aparegut fa poc a ‘Còmics Show’ de TV3, de nom Moog, que només cal recordar per fugir-ne, amb parlar xava i contingut xaró, deia que en català no es pot cardar –bé, ell en deia follar.
I potser tenia raó sense saber-ho. Fins fa poc, l’única accepció de follar era ‘trepitjar el raïm’, en etimologia que en castellà donà hollar. Però ara l’Institut d’Estudis Catalans ha obert la mà. El follar castellà, el nostre cardar o fotre un clau, suposem que ve de folgar, tota una altra cosa.
Però, anant a l’ús lingüístic en el cas de sexe –en l’ús secundari, perquè el primari és ben palès–, la literatura, reflex de la llengua, ens dóna des d’El mirall del fotre, del segle XIV, o el Col·loqui de dames, del XV, fins als Quaderns d’en Marc o 10 pometes té el pomer, de fa pocs anys, llibres que cal llegir amb una sola mà o ben acompanyats.
I és ben clar que podem fer-ho força bé en un idioma que ha donat un ampli vocabulari d’un sexe festiu, lúdic i alegre, com el meravellós fotre, el rítmic cardar, els descriptius fer un clau i fumar un puro o l’humit i íntim xumar.
Per a la part femenina, hi ha una llarga llista: xona, musclet, figa, entrecuix, cony, conill, gruta, pany, parrús, vulva, cau, patata, foradet, petxina, cova, trau, fregallet, tavella, potarro, carxofa, xomino. I per a la masculina, l’eufemisme del cavall bernat per carall armat, amb els penis, piu, pardal, trompa, pixa, verga, cigala, cua, melindro, cuca, fava, nap, rave, minga, vit, titola, tranca, tita, xorra, punta de la fava, ous, collonada, pebrots, pilotes, collons…
I, proveïts de tot aquest instrumental i ben enravenats, trempats i escalfeïts, es pot procedir tant a cardar o fotre un clau, com a endinyar-la, encigalar, xingar, grapejar, acaronar, magrejar, enforquillar, jeure o trincar, tot panteixant i gemegant ben enfigats i amb tots els derivats lactis posteriors.
També el sexe català enriqueix la llengua amb un bon grapat de dites populars, com ara:
–Dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu, i els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona.
–A l’estiu la figa cerca el piu.
–Pardal cansat, canvia’l de forat.
–Amb l’olor de la tonyina, s’escarota l’albergínia.
–Estira més un pèl de dona que una maroma de cànem.
–Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure…
–Cardar un cop el mes, poca cosa és; cada dia, és porqueria, i un cop a la setmana, de bona gana.
I encara hi ha una figura burgesa, la querida, gairebé tan institucional com la mâitresse francesa, que va servir per a batejar el tramvia 23 que duia de l’Eixample a Sant Gervasi, com ‘el tramvia de les querides’, i donà lloc a la dita: ‘El matrimoni és una creu i la querida n’és el cirineu’
I, en l’àmbit professional, mots tan potents i aclaparadors com marcolfa, marfanta, putot o putassa, barjaula, meuca i bagassa.
Aquesta resposta a un còmic arnat, vull sobretot que em permeti d’enaltir i retrobar la rica sexualitat catalana, i afegir un gra de sorra tant a la pràctica real de creació com a l’oral, també idiomàtica, i que un puritanisme tronat fa difícil de defensar en públic, quan en la intimitat és garantia de gaudi i de vida present i futura, tot recordant que ja el 1978 Joan Fuster cridava en el montserratí Serra d’Or a salvar el ric patrimoni eròtic català.
Jordi Guardiola i Salafranca. Col·laborador de VilaWeb
