25.03.2025 - 21:40
Fins no fa gaire un dels requisits que determinaven la qualitat d’una traducció —a part, és clar, la solvència del traductor, tant en la llengua de sortida com en la d’arribada— era que la versió fos feta directament a partir del text original sense haver de passar per cap altra llengua-pont, cosa, aquesta darrera, que sol donar al resultat final una certa pàtina de segona mà que, d’altra banda, no sempre es pot eludir. Sobretot quan l’idioma original és llunyà, exòtic.
Ara, vistos els temps que corren, a l’hora de valorar una traducció compta també, i no pas poc, el fet que al darrere, i des del començament, hi hagi una persona, una intel·ligència natural; no la famosa intel·ligència artificial.
Estem així…
Dos miols per a començar
Discretament i sense fer soroll, com solen fer els felins, ara fa un parell de mesos que va arribar a les llibreries un parell de novetats ben interessants: La balada dels ocells de muntanya, un recull de tretze narracions de l’escriptora xinesa Can Xue, traduït per Eulàlia Jardí, i La teranyina, novel·la primerenca de l’austríac Joseph Roth, traduïda per Marc Jiménez Buzzi. Dos llibres que són la targeta de presentació de Gata Maula, una editorial nascuda a Girona i especialitzada a difondre llibres procedents d’unes altres literatures traduïts directament de la llengua original.
Pel que llegeixo en el manifest de presentació, amb els seus miols aquesta gata maula aporta moltes ganes de fer feina basades, sobretot, en un coneixement bastant profund del territori que es pretén ocupar: “Volem oferir com a editorial allò que com a llibreters ens agradaria recomanar: escriptors de tot el món a qui mai no s’havia donat veu en català, clàssics inexplicablement oblidats i novetats que tinguin set vides.”
Els artífexs de la nova editorial són Cristina Sagrera i Aarón Sánchez Tolosa, llibreters relacionats amb dues de les grans llibreries de Girona: la desapareguda Llibreria Geli i la Llibreria 22. Gent, doncs, de llarga trajectòria en el ram i amb criteris clars a l’hora de posar fil a l’agulla. Per exemple, en el disseny dels llibres. Una feina que han deixat en les competents mans d’Enric Jardí, que ha creat una identitat visual potent, que d’això es tracta.
En aquesta fase inicial, el tàndem Sagrera-Sánchez té la intenció de publicar entre sis i vuit títols l’any. Ara mateix, a part els dos llibres que ja han aparegut, el catàleg de presentació n’anuncia quatre més que confirmen l’interès per literatures poc presents entre nosaltres. Especialment les asiàtiques: xinesa, japonesa i coreana, a les quals s’afegeixen un títol suec i un altre d’irlandès.
Roth i una candidata al Nobel
Recuperar ara La teranyina, publicada el 1923 i inèdita en català, és una decisió molt oportuna. I inquietant. Tant pel que la novel·la de l’austríac Joseph Roth té de premonitòria d’allò que va acabar passant pocs anys després… com pel que sembla que en un futur no gaire llunyà es podria repetir.
El traductor, Marc Jiménez, explica que va intentar de reflectir la variació estilística del text original. Una tasca no gaire senzilla perquè paral·lelament a l’estil sec i rotund de Roth hi ha notes més líriques, de caràcter expressionista, especialment en les escenes més violentes que han demanat al traductor un pols molt afinat.
Pel que fa a La balada dels ocells de muntanya, de la xinesa Can Xue —de nom real, Deng Xiaohua (Changsa, 1953), una de les escriptores més destacades de l’avantguarda xinesa—, aplega tretze narracions escrites entre el 1985 i el 2010, un període caracteritzat per una opressiva atmosfera política en aquell enorme país que el lector percebrà fàcilment. Eulàlia Jardí, la traductora, comenta que aquests contes són un reflex de l’univers simbòlic de l’autora, secret i sovint inextricable. L’estratègia narrativa de Can Xue —que el 2024 va encapçalar la llista de la candidatura al premi Nobel de literatura— no és gens convencional i els relats que escriu admeten uns quants nivells de lectura, bé per la irracionalitat d’algunes situacions, bé per la volguda ambigüitat dels personatges que circulen per les seves històries.
La meva impressió personal, després de llegir aquests relats, és que la traductora no ha tingut pas una feina planera.
Els títols que vindran
A la rampa de llançament de Gata Maula hi ha uns quants títols més: el primer és Pa i llet, de la sueca Karolina Ramqvist, una descripció de la infantesa de l’autora a partir dels seus records sobre el menjar i la vida familiar, amb episodis de trastorns alimentaris inclosos. El traductor, com en el cas de Joseph Roth, és Marc Jiménez Buzzi.
Hi ha tres títols més en fase avançada de preparació: Al capvespre, del coreà Hwang Sok-yong, amb traducció de Mihwa Jo Jeong; Strange Hotel, d’Eimear Mcbride, traduïda per Anna Puente Llucià; i, com no podia ser altrament a can Gata Maula, El gat que venia del cel, del japonès Takeshi Hiraide, traduïda per Sandra Ruiz Morilla.
En un altre moment del seu manifest d’intencions Cristina Sagrera i Aarón Sánchez Tolosa expliquen que la seva mirada prioritària l’adrecen cap a aquells lectors que volten pels racons de cada llibreria amb curiositat felina. Gent de nas fi i maneres plàcides. De pocs marrameus, com si diguéssim.
