Gaspatxo amb meló

És un plat típic del sud d’Espanya, per això se l’anomena gaspatxo andalús, però també es consumeix a Portugal. El seu origen és molt antic i durant molt de temps es preparava aixafant els ingredients en un morter, però amb les batedores elèctriques se’n va facilitar la preparació.

Els ingredients bàsics, els més habituals, són el tomàquet, el pebrot verd, el cogombre, l’all, el pa, l’oli d’oliva verge extra, el vinagre i la sal. A partir d’aquí, podem trobar moltes variacions. Hi ha receptes que inclouen ceba, unes altres que no hi posen all, algunes que hi afegeixen ametlles… En tot cas, com que és un plat tradicional, la quantitat exacta de cada ingredient varia segons les preferències de cadascú.

Hi ha diverses maneres de preparar-lo, algunes receptes recomanen que es pelin les verdures i unes altres no. Com que l’all cru és indigest per a molta gent, sovint proposen de treure’n el nervi per reduir-ne la fortor. També hi ha diferències a l’hora d’elaborar-lo, perquè en alguns casos, quan s’han triturat totes les verdures, recomanen de passar-ho pel colador perquè quedi més fi, però hi ha qui li agrada una textura més consistent. De manera que us proposo una recepta orientativa perquè després cadascú l’adapti al seu gust.

Sigui com sigui, el gaspatxo és un còctel estiuenc molt hidratant que ens aporta vitamines, minerals, antioxidants, fibra i aigua.

Salmorejo

El salmorejo és una altra sopa freda que, tot i que s’assembla al gaspatxo, té personalitat pròpia. Una de les característiques del salmorejo és que és una sopa densa, espessa. És típic de Còrdova i els ingredients amb què es prepara són: tomàquets, pa, all, oli d’oliva verge extra i sal. Res més. No du ni pebrot, ni cogombre ni vinagre, però s’hi posa una mica més de pa.

L’altra diferència que li dóna un toc de distinció és que se serveix amb uns encenalls de pernil bo (i si pot ser ibèric, millor) i ou dur trinxat.

Ingredients (per a 4 persones)

–1kg de tomàquet madur vermell i carnós (de la pera, del pebrot, rodó madur tipus Tudela…)
–4 llesques de pa sec (80-100g)
–1 pebrot verd
–1 all
–1/2 cogombre gran o un de petit
–1 rodanxa de meló
–1 cullera sopera d’oli d’oliva verge extra
–1 cullera sopera de vinagre
–1/2 cullera de la mida de cafè de sal
–aigua freda: entre 300ml i 500ml (segons el vostre gust)

Preparació

Netegeu bé totes les verdures i eixugueu-les.

Si voleu pelar els tomàquets, escaldeu-los abans submergint-los en aigua bullent durant un segons i així es pelaran més fàcilment.

Talleu els tomàquets, amb pell o sense, i traieu-ne les llavors.

Netegeu el pebrot de llavors i talleu-lo a daus.

Peleu el cogombre, talleu-lo a daus i aparteu-ne les llavors.

Peleu l’all i enretireu-ne el nervi perquè no repeteixi.

Traieu la pell del meló i talleu-lo a trossos.

Si voleu, serviu una mica de tomàquet trossejat, de cogombre i de meló a daus en un bol per fer de guarnició i la resta poseu-ho en un vas per a batre.

Mulleu el pa sec amb el vinagre i una mica d’aigua perquè s’estovi, esmicoleu-lo amb les mans netes i afegiu-lo al vas per triturar. Si no teniu pa sec, torreu-lo abans de triturar-lo.

Poseu totes les verdures tallades al recipient on les heu de triturar.

Poseu-hi una mica d’aigua freda, no tota, perquè pugueu decidir quina textura voleu.

Afegiu-hi l’oli i la sal.

Bateu-ho amb el triturador elèctric fins que no hi quedi cap tros i totes les verdures s’hagin triturat.

Hi podeu afegir l’aigua que vulgueu fins que la textura sigui la del vostre gust.

Si el bateu bé i aconseguiu que la textura sigui homogènia, no caldrà que el coleu.

Si us agrada que tingui una textura molt fina, el podeu passar pel colador xinès, però és un procés que necessita força estona i es perd una bona part de la polpa.

Deseu-lo a la nevera fins a l’hora de servir-lo.

Serviu-lo en un bol o un plat soper.

El podeu acompanyar amb daus de verdures (tomàquet, cogombre, meló…); amb ou dur trinxat; amb encenalls de pernil ibèric; amb torradetes…

Comentaris

És fonamental que trieu uns tomàquets bons, ben madurs, ben vermells i que siguin sucosos.

Feu servir oli d’oliva verge extra perquè és l’oli cru que li donarà més bon sabor.

Poseu-hi el tipus de vinagre que us agradi més, tenint en compte si és molt àcid o menys (de poma, de vi blanc, de Xerès…).

Si voleu fer aquestes variants més creatives, podeu substituir el meló per síndria o per cireres.

Aquesta recepta té gluten perquè porta pa, però es pot preparar amb pa sense gluten per a les persones celíaques o intolerants al gluten.

És una recepta apta per a vegetarians i, si no s’hi afegeix l’ou dur d’acompanyament, també és apta per a vegans.

 Interpretació de la taula

És un plat amb molt poques quilocalories.

El greix de la recepta prové de l’oli d’oliva verge extra, que és molt saludable.

Té un efecte molt refrescant i hidratant.

És ric en fibra.

És un plat molt adequat per a persones amb diabetis, perquè conté pocs hidrats de carboni.