22.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.08.2024 - 09:12
L’actuació policíaca al parc de la Ciutadella de Barcelona el dia de la tornada de Carles Puigdemont, en què van llançar gas pebre contra els concentrats, encara porta cua. No solament perquè es gestionin les denúncies dels manifestants i perquè entitats com l’ANC hagin demanat que se’n depurin responsabilitats, sinó també pel tràngol que va ser per a alguns dels qui hi eren. És el cas de Maria Teresa Culleres, de setanta-un anys, que encara té símptomes d’haver inhalat aquest gas: segons que certifica un document mèdic a què ha tingut accés VilaWeb, encara té picor als ulls, el nas i la gola, afonia, una inflamació lleu de les parpelles, envermelliment del coll i picor generalitzada a la pell. Aquest és un cas excepcional, en què els metges assenyalen la possibilitat d’una reacció al·lèrgica, però no va ser l’única persona notablement afectada aquell dia per una acció que entitats expertes han qualificat de desproporcionada i que té uns efectes físics que sempre han estat polèmics.
Gas pebre llançat sense avisar
Els Mossos van llançar el gas pebre en esprai molt a prop dels manifestants quan un dels cordons d’antiavalots es va trencar. Hi havia certa tensió, però no va derivar en cap situació violenta que en justifiqués el llançament, segons entitats expertes com ara Irídia, que consideren que no va ser una actuació proporcionada.
La utilització de gas pebre no està justificada i és desproporcionada‼️
Les persones no estaven tenint una actitud violenta que posés en risc la integritat dels agents i el Ple s’està desenvolupant amb total normalitat.
La càrrega no és ni pertinent ni necessària. https://t.co/9MQRF0sbOW
— IRÍDIA (@centre_IRIDIA) August 8, 2024
Tal com recorda Culleres, “la gent en cap moment va ser violenta, no portaven ni pedres ni pals, només premien amb el cos”. “El gas va ser com un núvol que es va escampar per sobre de la gent. El van tirar des de molt a prop. Els de primera fila van començar a tossir i hi havia gent estirada a terra, vomitant, gent gran amb els ulls plorosos…” El gas, a més, es va llançar sense haver-ho avisat abans, un pas habitual per evitar danys més grans. L’Assemblea, que ha fet un seguiment d’aquests casos, ho confirma: malgrat que el cas de Culleres és l’únic que s’ha allargat tant, la major part d’afectats va tenir una reacció molt forta al començament, amb vòmits, ofecs greus i la pell vermella i irritada. En alguns casos, aquests símptomes van durar hores.
“Ni els policies es van protegir, va ser tot molt ràpid”, explica Júlia Partal, fotògrafa de VilaWeb, a qui també va fer molt d’efecte el gas pebre. “Recordo de notar primer molt d’ofec durant dos minuts. No podia ni obrir els ulls. L’ofec principal de no poder veure ni respirar és molt angoixant. Després em va cremar la pell per tot el cos, se’m va quedar molt vermella, i això em va durar unes quatre hores. Més que picor, era com si fos una cremada. Com que no se n’anava, em van donar una crema al CAP. La picor als ulls se me n’anava i em tornava, em va picar unes quantes vegades.” En aquell moment, sobre el terreny, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 22 persones i Sanitaris per la República, 53, 2 de les quals, menors d’edat, i 17, més grans de seixanta anys.
En el cas de Maria Teresa Culleres, primer no va demanar ajuda al SEM perquè pensava que la picor i el gust de pebre a la gola eren símptomes normals tenint en compte que acabaven de llançar el gas pebre, i també perquè hi havia gent que tenia símptomes pitjors que necessitava una atenció prioritària. Però amb el pas dels dies ha anat veient com aquests símptomes no se n’anaven. “He tingut símptomes durant dies. He tingut esternuts molt grans i molt seguits i una picor al coll que no marxa ni bevent aigua i que causa afonia i dolor. Quan em vénen ganes de tossir, si no begués aigua, m’ofegaria. Al CAP de Mollerussa em van dir que els Mossos de Lleida no feien servir gas pebre, i no hi estaven acostumats. Em van donar un ibuprofèn, però no em va funcionar. L’endemà em vaig aixecar amb els ulls enganxats i molta mucositat i picor. Els primers dies em picava el cos, després, el nas, després, els ulls, i després, novament tot el cos.” Darrerament, ha tornat a rebre atenció mèdica i li han receptat una medicació més específica.
Culleres té previst de denunciar aquesta actuació policíaca, de la mateixa manera que una cinquantena de persones més, segons que informa l’Assemblea. L’Associació d’Advocats d’Osona ha fet una crida perquè tots els qui van ser atacats amb aquest gas ho denunciïn.
Una polèmica que ve de lluny
El cas del 8 d’agost no és l’única polèmica amb el gas pebre que hi ha hagut aquests darrers anys. Malgrat que pot semblar un mètode menys perillós que no pas les càrregues amb porres, entitats com Irídia n’han denunciat els perills moltes vegades; per exemple, quan els Mossos van anunciar que en farien servir en les protestes post-sentència del 2019. En aquell moment van alertar que l’ús d’aquest recurs podia causar situacions de pànic que podien dur a allaus humanes i originar una sensació greu d’ofec en gent amb problemes respiratoris. “Et quedes totalment indefens”, assenyala la fotògrafa de VilaWeb, en aquesta línia. “Jo, rai, que duia el braçalet de premsa i no tenia l’angoixa que em detindrien. Però hi ha gent a qui va passar igual i a més de no poder respirar ni veure-hi, tenia l’angoixa de poder ser detinguda. S’hauria pogut crear una situació de pànic i allau.”
El combinat d’aigua, pebre i colorant amb què es fa el gas pebre pot causar lesions, especialment a la cara, el coll i els ulls. És habitual que aquests símptomes desapareguin del tot al cap d’uns quants minuts o hores, però igualment entitats com Irídia alerten d’aquest potencial lesiu. Després d’anys de tenir gas pebre al magatzem, el 2019 els Mossos van considerar que es podria fer servir contra comportaments considerats violents. “És aigua i pebre, res més”, van explicar aleshores fonts policíaques, que consideraven el gas “no lesiu, però molt molest”.
Fins aleshores no s’havia considerat que usar-lo fos necessari, tenint present el rebuig social que podia causar. L’ús és autoritzat i es pot fer servir en moments concrets, amb el vist-i-plau del cap del dispositiu i després d’haver avisat el col·lectiu que es vulgui dispersar, cosa que no es va fer al parc de la Ciutadella.
