Garzón diu que “sembla inevitable” un Govern de Rajoy després de la dimissió de Sánchez

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

El líder d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha dit que “sembla inevitable” un Govern de Mariano Rajoy després de la dimissió aquest dissabte passat de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE. “Tot sembla apuntar que sí. Però, tot i això, nosaltres no ens rendim. Ni davant del Parlament, ni davant del carrer”, ha apuntat.

Garzón ha destacat que el PSOE es trobava en una “contradicció” entre l’estructura “al servei de l’oligarquia” i els seus votants i militants, pertanyents “a la classe treballadora que s’identifica amb l’esquerra”.

Segons la seva opinió la crisi del PSOE “pot provocar un cisma perquè la classe treballadora es reorganitzi”, i ha reivindicat per a Units Podem la tasca d'”aglutinar a la classe treballadora”.

“Aquesta és la tasca que crec li correspon a Units Podem, la de dedicar-se en cos i ànima a aglutinar a la classe treballadora en un projecte polític d’esquerres, independentment de quin hagi estat la seva lleialtat política i quines les seves decisions electorals passades”, ha explicat en un article per a eldiario.es.

El coordinador general d’IU ha afirmat que la sortida de Pedro Sánchez del PSOE s’ha produït “per insinuar que intentaria un Govern central alternatiu amb Units Podem, ha estat el seu major pecat”. També ha destacat que “als amotinats no els importarà l’acord amb Ciutadans, ni l’abstenció davant de la investidura de Rajoy; el que els molesta, i preocupa, és que l’esquerra pugui tenir influència en les decisions polítiques i econòmiques d’Espanya”.

“Definitivament l’Espanya que el preocupa a Susana Díaz no és la de la classe treballadora, sinó la de les grans empreses i les grans fortunes; la mateixa Espanya que ha parlat per boca de Felipe González”, ha sentenciat.

A més ha assenyalat que, per sortir de la crisi, “la recepta no és més socialdemocràcia, com tampoc ho és més populisme, sinó una aposta firma i rigorosa d’esquerres, és a dir, una esquerra capaç de connectar amb les preocupacions i els problemes de la classe treballadora, que estigui bolcada a proporcionar solucions, qüestió que només podrà fer-se mitjançant el treball des del conflicte social”.

“La classe treballadora necessita un projecte polític que li proporcioni seguretat i protecció davant de l’agressió del neoliberalisme i d’aquest món globalitzat”, ha determinat.