07.04.2025 - 21:47
Només faltava Trump afegint llenya al foc dels mercats financers aquest matí. Com si els nervis no fossin ja a flor de pell. El cas és que un amenaçador president ha afirmat que els Estats Units imposarà un aranzel addicional del 50% sobre els productes xinesos si la Xina no rescindeix el seu recent augment aranzelari del 34% abans del 8 d’abril de 2025. Aquest ultimàtum segueix els aranzels de represàlia de la Xina i més pràctiques comercials que Trump ha qualificat d’abusives. I ha anat més enllà dient que qualsevol país que prengui represàlies contra els EUA amb aranzels addicionals s’hauria d’encarar amb aranzels immediats i substancialment més alts per part dels EUA.
Per tenir una mica d’idea de com estan els nervis, n’hi ha prou de veure la sessió d’avui a la borsa americana. A l’obertura, el Dow Jones i el Nasdaq han caigut de més d’un -4%. Menys d’una hora després de començar les negociacions, el rumor que els EUA farien una pausa de noranta dies per a l’aplicació dels aranzels, excepte a la Xina, ha originat un important rebot que ha portat aquests índexs a pujar entre un 2% i un 4%. El rumor ha estat desmentit ràpidament per la Casa Blanca, i això novament ha empès cap a les pèrdues, si bé amb no tanta força. Quan escric aquesta Píndola, el Dow Jones ha baixat una mica més de l’1%.
Hem de pensar que allò que facin les borses europees va totalment lligat a allò que pugui passar als EUA. Tot depèn de què es cou allà. Trump ha tornat a insistir al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que abaixi els tipus d’interès. Però, ara com ara, Powell no ha donat senyals de voler cedir. En realitat, afronta un moment molt complicat. Per una banda, té les pressions presidencials per a abaixar-los, perquè vol pagar menys interessos per l’elevat deute del país. Per una altra, veu que la inflació pujarà amb els aranzels, cosa que el frena a tirar-los cap avall. Veurem com acaba una reunió que ha organitzat Powell aquesta tarda amb la junta de governadors de la Fed, enmig d’una cridòria general.
El fet és que comencen a aparèixer inversors importants que s’han cansat de perdre milions i alcen la veu. L’impacte en les borses dels aranzels de Trump no ha agradat gens ni mica a molts “peixos grossos” de Wall Street, ni tan sols a uns quants que fins fa poc eren els seus defensors més acèrrims. El director general de JP Morgan, per exemple, ha assenyalat en la carta anual als accionistes que els aranzels impulsaran la inflació i afeixugaran una economia que ja s’anava desaccelerant. “És probable que vegem resultats inflacionistes, no sols en els béns importats, sinó en els preus interns, a mesura que augmentin els costos dels articles i la demanda de productes nacionals.” I no és pas l’únic. La llista de milionaris que demanen a Trump que posi fre als aranzels va creixent. Tanmateix, no sembla que el facin canviar de parer.
A les borses de l’estat espanyol, les coses han anat malament, sobretot avui, que sembla que les americanes anaven una mica més relaxades. Un altre -5% a l’Íbex, que ja arrossega un -12% en tres sessions. Aquests dies tot ha baixat. Ni un sol valor no ha tancat en verd. Reben especialment els bancs. De dijous ençà, el Sabadell ha perdut un -17%; CaixaBank, un -18%; el BBVA, un -15%…
La raó cal cercar-la en dos fets principals. Per una banda, és cert que havien pujat molt aquests darrers mesos, però hi ha la por de què pugui fer el BCE. És a dir, que pugui abaixar els tipus més que no voldria, si tota la història dels aranzels acaba castigant molt els estats europeus. Recordem que Alemanya, el pes pesant de l’economia de la UE, va tancar el 2024 amb recessió. Si passés això, el negoci dels bancs es trobaria afectat, perquè els faria trontollar els marges.
Però pensem que el caos s’estén més enllà de les borses. En les matèries primeres, el petroli ha tornat a baixar, perquè els analistes adverteixen que l’escalada dels aranzels amb les disputes comercials podria conduir a una desacceleració del creixement global, també en l’àmbit industrial, amb menys consum, cosa que encoratjaria una caiguda de preus més forta i una desacceleració industrial; alhora es deprimiria encara més el consum de petroli, i això podria fer baixar encara més els preus. Avui el barril de Brent ha cedit un 2,7%, fins a 63,81 dòlars, que és el preu més baix de l’abril del 2021 ençà.
Aquests dies vinents seran importants. Veurem què fa la Comissió Europea. De moment, a Brussel·les han semblat mostrar la intenció de negociar amb els EUA, si bé el president Trump ha estat poc inclinat al diàleg durant el cap de setmana. Amb tot, les informacions, i els rumors, no deixen de succeir-se, com hem vist avui. A la xarxa X, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha publicat avui: “Europa està a punt per a negociar amb els EUA. Hem ofert aranzels zero per zero per als béns industrials. Perquè sempre estem disposats a un bon acord. Però també estem preparats per a respondre amb contramesures. I per a protegir-nos dels efectes indirectes de la desviació del comerç.” Esperar i veure, que diuen els anglesos.
