Cop letal de García-Castellón a la trama russa del procés del jutge Aguirre

La trama russa vinculada al procés d’independència de Catalunya no se la creu ni el jutge Manuel García-Castellón. Avui les defenses dels investigats en el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona en aquesta peça separada del cas Vólkhov que s’obstina a continuar Joaquín Aguirre han accedit a una documentació que desmunta de dalt a baix les tesis d’aquest jutge. És la resposta que a final de març va donar García-Castellón a la petició de col·laboració que li havia fet arribar setmanes abans Aguirre perquè li traslladés tot un segut d’informacions relatives a la trama russa que havia vist publicades en alguns diaris espanyols; uns articles que parlaven de la suposada presència d’espies russos a Catalunya el 2017. La resposta del magistrat de l’Audiència espanyola fou que en la causa oberta contra el Tsunami Democràtic no tenia constància de res d’això i es remetia als arguments amb què el juliol del 2020 havia tancat unes diligències obertes per una suposada ingerència russa en el procés que ell mateix havia descartat.

De manera que García-Castellón va dir a Aguirre, aquest mes de març passat, que ja feia gairebé quatre anys que ell havia descartat la trama russa, quan va constatar que tota la informació que li feia arribar la policia espanyola mitjançant les declaracions d’un testimoni protegit no s’aguantava de cap manera. “Fora de la declaració, poc o res no aporta allò que deia la policia, de manera que els individus esmentats no tenen antecedents i tota la informació que s’ofereix és recollida en mitjans de comunicació […]. Que siguin perfils de persones afins a les tesis independentistes no vol dir que un fet pugui ser objecte d’investigació, oimés si les activitats realitzades es fan a la llum pública i amb mitjans que no són il·legals”, deia García-Castellón en la documentació a què ha tingut accés VilaWeb.

Sobre el fet que hi hagués emissaris russos que volien desestabilitzar l’estat espanyol, observava: “Les indicacions que siguin, o no, membres d’un servei secret només apareixen en mitjans periodístics […], i aquest fet per si mateix no té rellevància penal.” I encara concloïa: “Si no hi ha res, tret d’opinions, sobre les quals establir una instrucció, se’n deriva la inexistència, en aquest moment processal concret, de dades rellevants que ens permetin de continuar-la”. Això deia García-Castellón el juliol del 2020 i ho refermava el març d’enguany, tot responent a la petició de col·laboració que li feia el jutge Aguirre.

Però García-Castellón li va respondre que en la causa del Tsunami, encara oberta, “no consta cap informe policíac relatiu a la informació sol·licitada ni hi ha emesa cap comissió rogatòria ni cap ordre europea d’investigació a Alemanya ni al Regne Unit. I es remetia en tot cas a les diligències prèvies 86/2019, arxivades el primer de juliol de 2020, en què s’argumentava la inconsistència de la investigació sobre una trama russa relacionada amb el procés d’independència català.

Dos mesos després, Joaquín Aguirre veia que l’Audiència de Barcelona li anul·lava les pròrrogues que havia fet l’estiu de l’any passat i el gener d’enguany per continuar la investigació per un delicte de traïció contra dirigents i ciutadans independentistes, entre els quals el president Carles Puigdemont. L’argument és que allargava la causa sense fonament, sense haver aconseguit res de nou, tot vulnerant el dret de defensa dels investigats. I, malgrat tot, divendres, amb la llei d’amnistia ja en vigor, Aguirre insistia a continuar investigant la trama russa del procés, i encara afegint entre els investigats dos periodistes, Carles Porta i Natàlia Boronat.