García-Castellón fa servir Puigdemont per fer jutjar quatre ex-dirigents d’ETA per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón ha proposat de fer jutjar quatre ex-dirigents d’ETA per la presumpta responsabilitat en el segrest i assassinat de l’ex-regidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco el juliol del 1997. Tots quatre són processats pels delictes de segrest i assassinat terrorista amb l’agreujant de traïdoria i García-Castellón ha fet servir Carles Puigdemont per sostenir l’acusació. El jutge al·ludeix directament a la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol (TS) contra Tsunami Democràtic, que investiga Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg per terrorisme.

Concretament, García-Castellón es refereix a la doctrina de “l’home del darrere“, que, segons el tribunal: “En una organització delictiva els homes de darrere, que ordenen delictes amb comandament autònom, poden, en aquest cas, ser-ne responsables com a autors immediats, fins i tot quan els executors immediats siguin, així mateix, castigats com a autors plenament responsables.”

Els quatre ex-dirigent d’ETA són Soledad Iparraguirre, Miguel Gracia Arregui, José Javier Ruiz Arizkuren i Mikel Albisu, als quals el jutge també pretén d’imposar el pagament d’una fiança solidària de dos milions d’euros.

García-Castellón conclou en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, que la decisió de segrestar el regidor basc va requerir el consens de tots els integrants de la direcció d’ETA i que tots quatre ex-dirigents podien haver impedit l’assassinat del jove, però no ho van fer, cosa que evidencia “una voluntat inequívoca en la producció del resultat”.

El jutge sosté que hi ha tots els requisits per a aplicar la coneguda com a “autoria meditada per domini de l’organització”. És a dir, segons ell, que hi havia una jerarquia dins l’organització, en què hi havia un òrgan de direcció que exercia “un poder de comandament sobre uns autors immediats fungibles”, que feien accions ordenades dins la línia estratègica de l’organització, que es limitaven a complir ordres sense capacitat de discussió.

García-Castellón va començar a investigar l’atemptat contra Miguel Ángel Blanco fa vint-i-set anys. A parer seu, veu improbable que els membres del comitè executiu d’ETA no ordenessin un atemptat com aquest ni que el perpetrés un comandament sense haver-hi una planificació prèvia, ordres concretes i específiques, emanades de l’estructura directiva principal de la banda terrorista.