05.03.2024 - 14:27
|
Actualització: 05.03.2024 - 17:46
L’advocat d’ultradreta José María Fuster-Fabra, que representa dos policies espanyols que fan d’acusació en la investigació a l’Audiència espanyola contra el Tsunami Democràtic, volia embolicar més la troca demanant ara d’incloure-hi la sospita de visites a Catalunya de set suposats espies russos durant els anys de la consulta del 9-N i del referèndum del Primer d’Octubre. Fuster-Fabra va requerir al jutge Manuel García-Castellón de traslladar a la comissaria general d’informació de la policia espanyola un ofici demanant la informació de què disposessin sobre aquests viatges, i ho feia esgrimint tot de retalls de premsa de mitjans com El Confidencial, la Gaceta i La Sexta que n’havien parlat recentment. El jutge ho ha acceptat, i ara ha demanat a la policia tota la informació de què disposi sobre aquests viatges, malgrat que ell mateix va desestimar de continuar-ho investigant ara fa tres anys perquè no duia enlloc.
Però ja no ho veu de la mateixa manera, i accedeix a demanar informació fent cas de l’advocat ultra, segons consta en una providència a la qual ha tingut accés VilaWeb. Fuster-Fabra deia al jutge que havia vist les notícies d’aquests mitjans sobre els espies russos i que no havia trobat en la documentació de la causa cap informació sobre aquesta qüestió. Ara per ara, García-Castellón la manté oberta per terrorisme contra deu persones, i n’hi ha dues més, el president Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que són investigats per la mateixa causa al Tribunal Suprem per la seva condició d’eurodiputat i d’aforat com a parlamentari, respectivament. Però la decisió de García-Castellón podria obrir la via perquè s’ampliés la investigació també pels delictes de traïció o contra la independència de l’estat.
El moviment de García-Castellón arriba just dos dies abans de la comissió de justícia del congrés espanyol que hauria d’aprovar el dictamen de la llei d’amnistia després d’una llarga i intensa negociació entre Junts i el PSOE sobre l’exclusió dels delictes de terrorisme i de traïció.
Ja hi ha oberta, de fet, la causa Vólkhov al jutjat d’instrucció 1 de Barcelona per aquests delictes, precisament per la suposada ingerència russa en el procés. I curiosament, al mateix temps que l’advocat dels policies demanava a García-Castellón informació sobre els suposats espies russos, el titular del jutjat número 1, Joaquín Aguirre, feia la mateixa petició al jutge de l’Audiència espanyola. Era exactament la mateixa demanda, amb data del 21 de febrer: “Que remeti al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona testimoni directe o uns certs informes policíacs en relació amb la presència de determinats agents dels serveis secrets russos a Espanya, segons es desprèn d’algunes informacions periodístiques, per si aquests informes policíacs poden ser d’utilitat en aquest jutjat” en el cas Vólkhov.
