García-Castellón corre a citar a declarar els policies lesionats per excloure Puigdemont de l’amnistia

El jutge Manuel García-Castellón, que aquest matí ha confirmat que acceptava que dos policies espanyols lesionats durant els aldarulls de l’anomenada “batalla d’Urquinaona” fossin acusació en la causa que investiga per terrorisme el Tsunami Democràtic, ha corregut a citar-los a declarar en qualitat de perjudicats, segons que es desprèn d’una nova diligència a la qual ha tingut accés VilaWeb i que encara no fixa la data de la declaració. Aquella mobilització va ser convocada pels CDR, no pas pel Tsunami Democràtic, però el jutge diu que no se’n pot desmarcar perquè havien donat suport a la vaga general d’aquell dia. A més, la inclusió d’aquests dos agents li permet de burlar el nou text de la llei d’amnistia, esmenat pel PSOE, ERC i Junts, i mantenir-ne fora Carles Puigdemont, Marta Rovira i els deu altres investigats.

Els policies, amb TIP 104440 i 91464, van sofrir lesions durant els enfrontaments amb els manifestants. El primer es va fracturar el radi i es va haver de pre-jubilar a quaranta-cinc anys perquè no podia continuar complint les exigències físiques per a ser policia, i el segon va haver de ser ingressat a l’UCI per un impacte al cap. Aquest segon cas va tenir una gran repercussió mediàtica i, fins i tot, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el va visitar a l’hospital, cosa que García-Castellón aprofita per remarcar-ne la gravetat.

Unes lesions que el jutge subratlla de manera explícita que no podrien ser amnistiades ni tan sols amb el text de la llei d’amnistia esmenat, que diu que s’exclouen de l’amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme “sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”. I, justament, el jutge fa servir la mateixa formulació: “És per això que no es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va comportar, incompatible amb el dret de la vida i integritat física reconeguts en l’article 15 de la constitució espanyola, i l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats.”

A més, en la interlocutòria diu que, com que fins ara no havien pres declaració als policies ni havien encarregat informes forenses, no poden deduir si per les circumstàncies dels cops que van rebre “podria apreciar-se un ànim de lesionar o homicida”. Ara bé, un cop hagin declarat, sí que podria arribar a apreciar aquesta “intenció directa” que exigeix la llei d’amnistia per a excloure’n els delictes de terrorisme.

García-Castellón apunta directament a Carles Puigdemont com a responsable màxim del Tsunami Democràtic, i infereix a partir d’una suposada conversa intervinguda amb Josep Campmajó, també investigat, sobre l’impacte internacional que tenen les imatges dels aldarulls d’aquests dies que Puigdemont veia possible que hi hagués algun mort. “El problema podria venir si hi ha algun mort, és igual de quin bàndol. Això seria molt dur, i confirmaria el que sempre he dit (i que em va dur a l’exili): perdríem”, hauria dit Puigdemont, i a partir d’ací, el jutge escriu: “Amb aquesta asseveració, el senyor Puigdemont sembla assumir la possibilitat que es poguessin haver produït víctimes mortals, i amb la seva capacitat, ja que en tenia el domini de l’acció, per a frenar aquesta possibilitat.”