25.01.2024 - 12:58
|
Actualització: 25.01.2024 - 13:35
El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ja ha reconduït la causa contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu investigats més per a excloure’ls de l’amnistia malgrat l’esmena pactada pel PSOE, ERC i Junts sobre els delictes de terrorisme. Després d’haver intentat d’atribuir al Tsunami Democràtic la mort d’un turista francès per un infart a l’aeroport de Barcelona durant l’ocupació en resposta a la sentència contra el procés, ara ha confirmat que puguin ser acusació en la causa dos agents de policia espanyola ferits en l’anomenada “batalla d’Urquinaona“, la mobilització convocada pels CDR a la Via Laietana i la plaça d’Urquinaona de Barcelona el 18 d’octubre de 2019.
Una de les investigades, Marta Molina, havia presentat un recurs dient que no es poden atribuir aquestes lesions al Tsunami Democràtic perquè no van ser ells qui van convocar aquella protesta, però el jutge diu que tant li fa: “El Tsunami Democràtic no fou un ‘convidat’ de pedra a les mobilitzacions que van sacsar diverses ciutats de la Comunitat Autònoma de Catalunya, i que van tenir un dels escenaris més cruents en els fets que van tenir lloc a la Via Laietana i la plaça d’Urquinaona de Barcelona.”
Els policies ferits, amb TIP 104440 i 91464, es consideren víctimes dels enfrontaments amb els manifestants. El primer es va fracturar el radi i es va haver de pre-jubilar a quaranta-cinc anys perquè no podia continuar complint les exigències físiques per a ser policia, i el segon va haver de ser ingressat a l’UCI per un impacte al cap. Unes lesions que el jutge aprofita per subratllar de manera explícita que no podrien ser amnistiades ni tan sols amb el text de la llei d’amnistia esmenat, que diu que s’exclouen de l’amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme “sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”.
I, justament, García-Castellón acaba la seva interlocutòria fent servir la mateixa formulació: “És per això que no es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va comportar, incompatible amb el dret de la vida i integritat física reconeguts en l’article 15 de la constitució espanyola, i l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats.”
Responsabilitza el Tsunami Democràtic dels aldarulls
La defensa de Molina argumentava que no hi havia cap indici per a atribuir aquestes lesions ni a cap dels investigats ni al Tsunami Democràtic en general, i que, per tant, hom no els podia lligar a aquest procediment. La fiscalia i la defensa de Xavier Vendrell també es van adherir al recurs.
Ara, segons el jutge, en aquest moment processal encara no cal definir amb exactitud qui va fer què. Però a més diu que hi ha prou indicis que sí que relacionen el Tsunami amb aquesta mobilització perquè va donar suport a la vaga general convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya. Cal tenir en compte, però, que el Tsunami Democràtic no convocava formalment a la vaga i tot el que va fer va ser donar-hi suport a les xarxes socials. Aquell dia hi hagué mobilitzacions arreu de Catalunya com a protesta a la sentència contra el procés. Les més destacades van ser l’arribada a Barcelona de les Marxes per la Llibertat convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, i els aldarulls de la Via Laietana i Urquinaona.
⏩Dilluns vam recuperar la iniciativa i l'autoconfiança en #LaForçaDeLaGent.🌊
Pensaven que la sentència era la fi d'un moviment i ha estat el seu reinici. Avui aturem el país per recordar que volem una solució i exercir els nostres drets i llibertats. pic.twitter.com/al5WRcxKiQ— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) October 18, 2019
“Va ser precisament sota la cobertura d’aquesta ‘vaga’ el dia 18/10/2019 quan es van produir alteracions greus de la pau social i l’ordre públic”, diu el jutge. I continua: “La representació processal de Marta Molina mira d’excusar els membres de l’organització Tsunami Democràtic assenyalant la presència en els fets d’altres organitzacions, com els CDR, acusats d’integració en organització terrorista pel ministeri fiscal en un altre procediment”, diu en referència a la investigació de l’operació Judes.
“Tanmateix, això no pot servir per a eximir de cap responsabilitat el Tsunami Democràtic, com si la presència dels uns desplacés la responsabilitat dels altres”, afegeix. És a dir, considera que, més enllà d’allò que fessin els CDR, el Tsunami Democràtic també era al darrere d’aquella mobilització i no se’n pot desmarcar.
El jutge introdueix com a indici una suposada conversa privada entre Carles Puigdemont i Josep Campmajó, un altre dels investigats, en què comenten l’impacte que tenen les mobilitzacions al carrer d’aquells dies, sense fer diferències segons els convocants. Segons aquestes converses, Puigdemont li va dir que la imatge que arribava a l’exterior no era tan dramàtica com es veia a l’interior, sinó que es veia una reacció d’indignació per unes sentències escandaloses i amb uns aldarulls que no s’allunyaven dels que hi podia haver en unes altres grans ciutats del planeta. Ara, el jutge es fixa especialment en una frase que mostraria la preocupació de Puigdemont: “El problema podria venir si hi ha algun mort, és igual de quin bàndol. Això seria molt dur, i confirmaria el que sempre he dit (i que em va dur a l’exili): perdríem.”
“Amb aquesta asseveració, el senyor Puigdemont sembla assumir la possibilitat que es poguessin haver produït víctimes mortals, i amb la seva capacitat, ja que en tenia el domini de l’acció, per a frenar aquesta possibilitat”, considera García-Castellón. Puigdemont comenta uns fets, però d’ací el jutge n’extreu dues oportunitats: poder atribuir a Puigdemont la màxima responsabilitat jeràrquica del Tsunami Democràtic i un possible “dol eventual”, que s’esdevé quan algú considera probable l’eventualitat que d’una acció se’n derivi una mort, encara que aquest resultat no fos desitjat, i es persisteix en tal acció.
García-Castellón diu que com que, fins ara, aquests agents no han format part del procediment judicial, no han pogut escoltar-los ni fer informes forenses sobre com es van produir les lesions. Però afegeix: “El que sí que és clar és que el resultat d’aquesta acció van ser unes lesions molt greus, un resultat lesiu que la instrucció ha d’indagar si resulta objectivament imputable a l’acció del Tsunami Democràtic i els seus organitzadors.”
