11.04.2024 - 20:00
|
Actualització: 13.04.2024 - 03:20
Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó aquests darrers mesos s’han exiliat a Suïssa, on el 2018 ja van trobar refugi Anna Gabriel i Marta Rovira, que encara hi és. Sis anys després d’haver-se’n anat a Bèlgica mig govern de Carles Puigdemont, independentistes catalans han tornat a recórrer el camí de l’exili per escapar de la criminalització de les mobilitzacions socials convocades pel Tsunami Democràtic, una plataforma fins aleshores desconeguda que actuava en la clandestinitat i va demostrar una capacitat de convocatòria majúscula. Es va presentar en públic com una plataforma sense dirigents visibles, arrelada sobre el fort teixit social català i amb un component digital innovador en la història dels moviments socials mundial.
La clandestinitat del Tsunami Democràtic a l’hora de convocar les protestes per les condemnes als presos polítics s’explica justament per l’aprenentatge del 2017, quan els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural van ser empresonats com a caps de turc per les mobilitzacions multitudinàries prèvies al referèndum d’independència. L’èxit del blocatge de l’aeroport de Barcelona el mateix dia que es va publicar la sentència va posar l’organització a la diana de l’estat espanyol, fins al punt que el seu ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va amenaçar amb represàlies penals l’endemà mateix: “Prendre un aeroport i ocupar les pistes no és cap broma. És una conducta criminal seriosa en què es posen en risc molts béns del conjunt de la societat. […] Tenim uns serveis d’intel·ligència i d’informació realment eficaços i no dubti que acabarem sabent qui hi ha al darrere d’aquests moviments del Tsunami Democràtic.”
El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va obrir aleshores una causa secreta en què investigava per terrorisme i rebel·lió qui havia impulsat el Tsunami Democràtic i quin resultat van tenir les mobilitzacions. Però els anys següents va ser desada en un calaix fins al punt que a la primavera del 2023 la fiscalia va proposar de demanar-li de rebaixar la qualificació dels fets al delicte de desordres públics i enviar la investigació a un jutjat d’instrucció de Barcelona. Davant aquesta possibilitat, aquesta tardor passada García-Castellón va permetre que Vox i l’organització d’ultradreta Dignidad y Justicia es personessin com a acusació a la causa, cosa que li ha permès de mantenir la investigació per terrorisme malgrat l’oposició de la fiscalia. Un moviment clau, especialment tenint en compte que en aquelles dates ja es parlava de l’amnistia que Pedro Sánchez negociava en canvi de la investidura que, justament, n’excloïa els delictes de terrorisme en alguns supòsits.
I en aquest context, el 6 de novembre García-Castellón va moure fitxa i va encausar per terrorisme Marta Rovira, secretària general d’ERC; Ruben Wagensberg, secretari de la mesa del parlament; els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Josep Campmajó; Marta Molina, professora i delegada de la Intersindical-CSC; el periodista Jesús Rodríguez; l’enginyer Jaume Cabaní i el dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra. Tots ells figuraven en un informe de la prefectura d’informació de la Guàrdia Civil com a persones que havien tingut un paper significatiu al Tsunami Democràtic, a les quals el jutge va afegir tres encausats més: Carles Puigdemont, a qui situa com a màxim responsable del Tsunami Democràtic; el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, i el banquer suís d’origen italià Nicola Flavio, a qui atribueix el finançament de l’organització.
El moviment va ser significatiu, perquè d’aquesta manera Puigdemont no solament entrava per primera vegada en una causa que fins ara no l’havia afectat, sinó que també el podia deixar fora de l’amnistia. De fet, d’aleshores ençà, García-Castellón s’ha dedicat a retorçar els fets del 2019 per presentar-los exactament en els termes que la llei d’amnistia preveu com a exclusions. Si cal cercar morts, troba un turista francès que es va morir d’un atac de cor de camí a l’aeroport de Barcelona el dia del blocatge, encara que fins ara no s’hi hagués fixat i que en el seu moment la justícia digués que havia estat un fet fortuït. Si els grups polítics modifiquen la llei per tapar les vies d’aigua que el jutge explota, se les empesca per atribuir al Tsunami Democràtic les lesions d’uns agents de la policia espanyola ferits en unes protestes convocades pels CDR. I per si tot això no li servís, es guarda la carta d’encausar-los també pel delicte de traïció, també exclòs de l’amnistia.
Una persecució gens dissimulada per deixar-los tots plegats fora de l’amnistia que ha inquietat els encausats i que, atesa la incertesa pel comportament d’un jutge hiperactiu després d’haver passat anys sense fer cabal de la investigació, els ha empès a l’exili. “Cada dia l’Audiència espanyola es mou, i es mou en la mateixa direcció: contra l’independentisme”, va dir Olivier Peter, advocat suís d’Oleguer Serra, en l’acte a Perpinyà per a anunciar que era exiliat. En aquest escenari, va dir, val més ser prudents fins que l’amnistia sigui aprovada i els tribunals s’hagin hagut de posicionar sobre com s’aplica.
Suïssa, el nou epicentre de l’exili català
Quan el 2017 Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí van optar per l’exili van triar Bèlgica –tot i que Ponsatí es va traslladar després a Escòcia–, perquè es va identificar com un territori prou segur per a evitar una extradició, atès que al seu codi penal no hi figuraven delictes equivalents als de rebel·lió i sedició i es podia discutir jurídicament l’euroordre. En canvi, amb el delicte de terrorisme, la situació és molt més complicada perquè és un dels trenta-dos delictes prevists pel sistema d’euroordres que impliquen un lliurament immediat. Per això els nous exiliats han confiat en Suïssa, amb un historial de respecte pels drets polítics, seu d’organismes internacionals com ara les Nacions Unides, i que ja ha donat refugi a independentistes catalans, com ara Anna Gabriel i Marta Rovira.
I ací hi ha dos detalls clau a tenir en compte. D’una banda, com que Suïssa no és membre de la Unió Europea, no s’hi aplica el sistema d’euroordres –que estableix una llista de delictes tancada–, sinó el conveni d’extradició bilateral amb l’estat espanyol. A més, en l’extradició el govern suís té l’última paraula, cosa que no passa amb el sistema d’euroordres. Però és que, a més, aquest conveni exclou explícitament les extradicions per delictes polítics.
Si el jutge García-Castellón reclama per terrorisme els exiliats pel cas del Tsunami Democràtic, la justícia suïssa haurà de determinar si la petició és motivada políticament. De moment, García-Castellón ja ha acabat amb un pam de nas per la negativa de les autoritats suïsses a col·laborar en la investigació i donar-li informació sobre un compte bancari amb què sospita que es va finançar el Tsunami i sobre el domicili actual de Rovira. Justament, perquè hi han vist una motivació política.
“Opto per Suïssa per múltiples raons”, explica Jesús Rodríguez en una entrevista al diari en què treballa, la Directa: “En primer lloc, no volia marxar gaire lluny de Catalunya, per així facilitar que la gent que m’estimo em pogués visitar. A més, és un fet conegut que a Ginebra hi resideixen des de fa anys més persones exiliades de Catalunya, Anna Gabriel i Marta Rovira, i ho llegeixo com un fil de continuïtat de la història de l’exili del nostre país. M’han ajudat a establir-m’hi i els ho vull agrair públicament. I una raó no menor és la sòlida trajectòria en la defensa dels drets civils i polítics d’aquest país. El fet que a Ginebra tingui la seu el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i algunes de les principals institucions mundials que vetllen per la llibertat d’expressió i d’informació em va convèncer de venir aquí.”
Aquesta setmana, García-Castellón ha fet un moviment que s’ha interpretat com un primer pas per a citar a declarar els encausats i, si així ho veu convenient, ordenar-ne l’empresonament preventiu. Dimarts va comunicar als advocats dels qui formalment han comparegut en la causa –Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Oleguer Serra, Marta Rovira i Josep Lluís Alay– que els donava vint-i-quatre hores perquè els donessin “les adreces inequívoques” on rebrien les citacions per a comparèixer a l’Audiència espanyola. A més, demanava a la Guàrdia Civil que investigués on eren Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Nicola Flavio Giulio, que no havien fet el pas de comparèixer en la causa.
Això no significa per si mateix que els enviï les citacions judicials de manera imminent, però ha estat un desencadenant perquè Serra, Campmajó i Rodríguez, que fa mesos que mantenien un perfil baix a l’exili, hagin fet el pas per explicar que han hagut d’exiliar-se i passar a l’ofensiva a l’hora d’acusar l’estat espanyol de vulnerar els seus drets polítics.
