03.04.2024 - 16:50
|
Actualització: 03.04.2024 - 20:38
El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón ha enviat a judici sis militants de la comissió de presos de Sortu –partit central de la coalició EH Bildu– acusats dels delictes d’humiliació a víctimes del terrorisme i d’enaltiment de participants en actes terroristes. Fa pocs dies que l’Audiència espanyola va anul·lar per segona vegada una pròrroga il·legal de la investigació, que ja havia tancat i ara volia reobrir per investigar un xat de Telegram de Sortu. Finalment, la investigació queda delimitada a sis persones que, de fet, són ex-presoners d’ETA totes sis: José Antonio López Ruiz (Kubati), Oihana Garmendia Marín, Haymar Altuna, Oihana San Vicente Saez de Cerain, Carlos Saez de Egilaz Murgiondo i Felipe San Epifanio San Pedro.
El jutge els vol asseure a judici per 120 actes d’homenatge entre el 2016 i 2020 a presos i exiliats d’ETA. Segons la interlocutòria, els encausats han organitzat “de manera sistemàtica i sistematitzada” actes d’homenatge tant sota el paraigua de la plataforma Kalera Kalera –que l’Audiència espanyola va ordenar de tancar el 2021–, com amb altres moviments socials o associacions.
També diu que les benvingudes als ex-presoners –els ongi etorrri, en èuscar– i més actes d’homenatge es feien amb unes normes estrictes de qui podia rebre l’homenatge i com s’havia de fer. Diu que només s’homenatjaven aquells presos que s’havien mantingut sota la disciplina del col·lectiu de presos.
La interlocutòria de García-Castellón deixa deu dies a les parts perquè presentin sengles escrits d’acusació, i tanca la pretensió d’ampliar la investigació a més membres de Sortu. El jutge la va reobrir fora de termini a petició del PP i de l’associació espanyolista Dignidad y Justícia, que presideix Daniel Portero, fill d’una víctima mortal d’ETA i diputat del PP a l’Assemblea de Madrid. La fiscalia s’hi va oposar amb un escrit molt dur en què arribava a acusar García-Castellón de promoure una investigació “inquisitorial” i de cercar d’allargar la instrucció “cap a enlloc o cap a algun lloc allunyat de la finalitat de la justícia”.
La sala penal de l’Audiència espanyola va dir que García-Castellón tenia l’obligació d’exposar raonadament per què havia de prorrogar el cas, i les diligències concretes que necessitava. Tenint en compte això, deia que la petició de prorrogar-la era “absolutament extemporània”.
