García-Castellón reactiva la causa del Tsunami després del 12-M: cita a declarar dos policies

El jutge Manuel García-Castellón ha citat a declarar els agents de la policia espanyola amb TIP 104440 i 91464, que ha permès que siguin acusació en la causa pel Tsunami Democràtic. Tots dos van ser ferits en l’anomenada “batalla d’Urquinaona”, la mobilització convocada pels CDR a la Via Laietana i la plaça d’Urquinaona de Barcelona el 18 d’octubre de 2019. Ara, segons que ha pogut saber VilaWeb, García-Castellón els cita a declarar amb la doble condició de testimonis i perjudicats el 14 de maig, dos dies després de les eleccions de Catalunya i el mateix dia que el senat espanyol votarà en contra de la llei d’amnistia, pas previ perquè s’aprovi definitivament.

Un dels policies ferits es va fracturar el radi arran dels enfrontaments amb els manifestants i es va haver de pre-jubilar a quaranta-cinc anys perquè no podia continuar complint les exigències físiques per a ser policia, i l’altre va haver de ser ingressat a l’UCI per un impacte al cap. Quan García-Castellón va deixar que fossin acusació en la causa va descriure els fets amb uns termes que els exclourien de la llei d’amnistia, que en deixa fora els actes tipificats com a delictes de terrorisme “sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”.

I, justament, García-Castellón acaba la seva interlocutòria fent servir la mateixa formulació: “És per això que no es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va comportar, incompatible amb el dret de la vida i integritat física reconeguts en l’article 15 de la constitució espanyola, i l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats.”

A més, García-Castellón va atribuir la responsabilitat de les lesions a l’organització del Tsunami Democràtic, encara que ni tan sols eren convocants de la manifestació. Diu que el Tsunami va donar suport a la vaga general convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya durant la qual es van produir els enfrontaments. A banda, va aprofitar una suposada conversa privada entre Carles Puigdemont i Josep Campmajó, un altre dels investigats, en què comenten l’impacte que tenen les mobilitzacions al carrer d’aquells dies, sense fer diferències segons els convocants. Segons aquestes converses, Puigdemont li va dir que la imatge que arribava a l’exterior no era tan dramàtica com es veia a l’interior, sinó que es veia una reacció d’indignació per unes sentències escandaloses i amb uns aldarulls que no s’allunyaven dels que hi podia haver en unes altres grans ciutats del planeta. Ara, el jutge es fixa especialment en una frase que mostraria la preocupació de Puigdemont: “El problema podria venir si hi ha algun mort, és igual de quin bàndol. Això seria molt dur, i confirmaria el que sempre he dit (i que em va dur a l’exili): perdríem.”

“Amb aquesta asseveració, el senyor Puigdemont sembla assumir la possibilitat que es poguessin haver produït víctimes mortals, i amb la seva capacitat, ja que en tenia el domini de l’acció, per a frenar aquesta possibilitat”, va deixar escrit García-Castellón.