García-Castellón arxiva la causa per terrorisme contra el Tsunami Democràtic

El jutge Manuel García-Castellón ha decidit d’arxivar la causa per terrorisme contra el Tsunami Democràtic, després de la decisió de l’Audiència espanyola d’invalidar totes les investigacions del cas posteriors al 29 de juliol de 2021, quan s’acabava el termini legalment establert.

El magistrat ha decidit de remetre testimoni de la resolució a la sala penal del Suprem espanyol perquè es tingui en compte en l’altra peça separada en què s’investiga, també per terrorisme, el president Carles Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg.

L’arxivament de la causa beneficia els encausats Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Josep Campmajó; Marta Molina, dirigent d’ERC; el periodista Jesús Rodríguez; l’enginyer Jaume Cabaní; l’ex-directiu d’Òmnium Cultural Oleguer Serra; i el banquer suís d’origen italià Nicola Flavio.

A la interlocutòria, García-Castellón –que segons que indiquen fonts de l’Audiència espanyola a l’ACN era fora per vacances i ha tornat només per emetre aquesta resolució– explica que la decisió de la sala penal només li permet d’actuar en dues direccions: o continuar les actuacions per la via del procediment abreujat, o sobreseure i arxivar la causa. A més, admet que, en cas de continuar, únicament podria servir-se de les diligències que havia practicat fins al 29 de juliol de 2021. Assenyala que d’això es desprèn la impossibilitat de continuar, perquè “abans d’aquesta data no es va poder acordar ni dur a terme la declaració de cap dels investigats”. El jutge reconeix que, malgrat que els fets investigats són constitutius d’infracció penal, no hi ha prou motius per a atribuir-los als investigats.

Finalment, afegeix que les investigacions declarades nul·les apuntaven inequívocament al judici d’aquest instructor a la comissió de fets susceptibles de ser qualificats de delicte de terrorisme.

Aquest matí, la sala penal ha acceptat el recurs de Marta Molina, encausada, que va denunciar que la pròrroga es feia fora de termini perquè ja s’havia tancat el cas quan es va renovar. Això vol dir que totes les decisions que es van prendre d’aleshores ençà són anul·lades i, per tant, el jutge tan sols es podia basar en les diligències practicades fins al 29 de juliol de 2021. García-Castellón va justificar que el termini d’instrucció no havia arribat a expirar per la interlocutòria del 30 de juliol de 2021, que és quan va fer la pròrroga.