16.09.2016 - 16:39
|
Actualització: 16.09.2016 - 16:47
El dirigent del PP Xavier Garcia Albiol va celebrar ahir el 206 aniversari de la independència de Mèxic. I va piular les fotografies de l’acte on va assistir, al consolat mexicà. El fet que Mèxic s’independitzés d’Espanya, i que Garcia Albiol sigui contrari no només a la independència de Catalunya sinó a la possibilitat de decidir-ho en referèndum, va fer que hi hagués una allau de comentaris a la xarxa. Fins al punt que Garcia Albiol mateix s’ha queixat avui del que ha qualificat de ‘linxament dels independentistes’. I ha afegit: ‘Perversió històrica de fanàtics il·lumintats.’
El cas és que Mèxic es va independitzar unilateralment d’Espanya: el 16 de setembre del 1810 va declarar la independència, i fou l’inici de la guerra d’independència de Mèxic, que va durar onze anys. Un cop finalitzada la guerra es va aprovar l’Acta d’Independència. No fou fins quinze anys després que Espanya va reconèixer oficialment Mèxic com a estat independent.
L’Acta d’Independència de Mèxic comença dient: ‘La nació mexicana que, per tres-cents anys, ni ha tingut voluntat pròpia, ni lliure ús de la veu, surt avui de l’opressió en què ha viscut.’
Heus ací tot el text traduït al català
«Acta d’independència de l’Imperi Mexicà, pronunciada per la Junta Sobirana aplegada a la Capital el 28 de setembre de a 1821.
La Nació Mexicana que, per tres-cents anys, ni ha tingut voluntat pròpia, ni lliure ús de la veu, surt avui de l’opressió en què ha viscut.
Els heroics esforços dels seus fills han estat coronats, i està consumada l’empresa, eternament memorable, que un geni, superior a tota admiració i elogi, per l’amor i glòria de la seva Pàtria, començà a Iguala, va prosseguir i va finalitzar, duent-se endavant obstacles gairebé insuperables.
Restituïda, doncs, aquesta part del Septentrió a l ‘exercici de quants drets li va concedir l’Autor de la Naturalesa i reconeixen per indivisibles i sagrats les nacions cultes de la terra; en llibertat de constituir-de la manera que més convingui a la seva felicitat; i amb representants que puguin manifestar la seva voluntat i els seus designis; comença a fer ús de tan preciosos dons, i declara solemnement, per mitjà de la Junta Suprema de l’Imperi, que és Nació Sobirana, i independent de l’antiga Espanya, amb qui, d’ara endavant, no mantindrà cap altra unió que la d’una amistat estreta, en els termes que prescriguin els tractats; que entaularà relacions amistoses amb les altres potències i tots els actes poden i són en possessió de permetre les altres nacions sobiranes: que es constituirà, d’acord amb les bases que en el Pla d’Iguala i el Tractat de Còrdova, va establir, sàviament, el Primer Cap de l’Exèrcit Imperial de les Tres Garanties; i en fi que sostindrà, a tots els efectes, i amb sacrifici dels béns i les vides dels seus individus, (si calgués) aquesta solemne declaració, feta a la capital de l’Imperi a 28 de setembre de l’any mil vuit-cents vint-i-un, primer de la Independència Mexicana.»
