Gandia-Madrid-València, els desafiaments de Diana Morant com a secretària general del PSPV

Conta la llegenda que l’any 2014, quan el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no ho era encara, va fer parada a Gandia (la Safor). Era el mes de juliol i una jove regidora socialista, que patia les inclemències i tota mena d’impertinències del prepotent batlle Arturo Torró, del PP, va rebre una telefonada de José Luís Ábalos, que era un dels escuders lleials de Sánchez. El cas és que a Pedro Sánchez li agradava la música indie, i Ábalos sabia que Morant era amiga dels membres de La Habitación Roja, un dels grups preferits de l’aspirant. Així és que van organitzar una trobada a la terrassa d’un bar, amb Jorge Martí i Pau Roca, del grup, Sánchez, Ábalos i Morant. Diuen que hi ha una fotografia que dóna fe de l’anècdota, regada amb cerveses, que havia d’unir políticament els camins de Pedro Sánchez i Diana Morant.

Els va unir tant que en les primàries entre Sánchez i Susana Díaz, Morant, que era molt fidel a Ximo Puig, en aquest cas no ho va ser tant, i si el secretari general del PSPV va donar suport a Díaz, Morant en donà a Sánchez. Aquest fet ha marcat profundament les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol, tot i els esforços de Puig per acostar-se a Sánchez.

Un any després d’aquell primer contacte, quan Sánchez havia assolit la secretaria general del PSOE, Morant va encapçalar la llista del PSPV a les eleccions municipals i va ser investida batllessa gràcies a un pacte amb Més Gandia, format per Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya, i amb Ciutadans. A les eleccions del 2019 va millorar els resultats, encara que va continuar necessitant el suport de Compromís i de Més Gandia Unida. Però no va acabar el mandat, perquè l’any 2021 Pedro Sánchez la va nomenar ministra de Ciència i Innovació. Després de les eleccions del mes de juliol proppassat, Sánchez li va tornar a encarregar la mateixa cartera i hi va afegir Universitats.

Els desafiaments

Han passat prop de deu anys d’ençà de la trobada i les cerveses de Gandia, i la confiança de Pedro Sánchez en Diana Morant es manté intacta. Tant, que ara li ha encarregat de reconstituir el PSPV i donar-li la força necessària per a presentar-se a les eleccions del 2027 amb garanties de millorar els resultats i, és clar, de tornar a assolir la presidència de la Generalitat.

Avui la proclamaran formalment secretària general del PSPV i ja trencarà un sostre, perquè serà la primera dona a ostentar aquest càrrec. A partir d’ací, els socialistes valencians es trobaran el cap de setmana del 22 al 24 de març, després de falles, a Benicàssim (la Plana Alta), en un congrés extraordinari que haurà de configurar una executiva a la mida de la nova dirigent i haurà d’aprovar la ponència política que els haurà de dur a aquesta victòria electoral per la qual sospiren.

Des d’avui, Diana Morant haurà de compaginar la tasca de ministra espanyola amb la de controlar l’aparell del partit al País Valencià. Això vol dir decidir quina serà la seua manera de treballar, o com es relacionarà amb les agrupacions, o quin marge donarà als secretaris generals provincials. Haurà de crear un cinturó, un nucli dur a València que l’ajude a governar el partit de Madrid estant. Tot i que ella ho nega, Diana Morant deu el nomenament a la direcció estatal del partit; per tant, s’haurà de veure amb quin nivell d’autonomia es mourà a partir d’ara el PSPV. És a dir, quin pes tindrà el PSPV i quin pes tindrà el PSOE en la doble sigla que l’encapçala.

Una altra qüestió és el grup parlamentari. Una de les primeres tasques de Morant serà reestructurar el grup a les Corts, ara absolutament escapçat amb la marxa de Rebeca Torró i Arcadi España a Madrid. Els primers mesos de govern del PP i Vox han estat molt plàcids a les Corts, amb les absències contínues de Ximo Puig. L’escó buit del cap de l’oposició ha estat un regal per al govern, i una via d’aigua per als socialistes que, per molt que s’esforçaren els diputats, no han pogut eixugar. Ara Morant tampoc no hi serà, però haurà de decidir si José Muñoz continua fent de portaveu o tria un altre perfil que s’avinga més als seus interessos.

Diana Morant reunirà en la seua persona el paper de ministra d’Espanya i cap del partit de l’oposició d’un territori que sofreix greuges constants per part del govern espanyol. Diana Morant hauria de ser, per exemple, l’encarregada d’exigir al govern de què forma part una millora en el sistema de finançament per al País Valencià. També hauria de punyir perquè el corredor mediterrani avance a una velocitat de creuer, o hauria d’exigir, per exemple, que el pressupost espanyol tinguen en compte el País Valencià a l’hora de repartir les inversions.

Un camí marcat a Madrid

Com un penal en temps de descompte, el PSPV va evitar la setmana passada un procés de primàries que, tenint en compte la història del partit, no tenia gens de bon pronòstic. Potser per això, la direcció federal del PSOE ha tutelat el procés de substitució de Ximo Puig d’ençà del primer moment que va dir que calien aires nous. O, potser, d’abans, i van ser els llanterners instal·lats al carrer de Ferraz de Madrid els encarregats d’assenyalar el camí groc a Puig. Amb tot, en una entrevista al diari Levante, Morant es nega a considerar-se l’elegida de Ximo Puig i Pedro Sánchez. Diu que aspira a ser elegida pels militants en el congrés del mes vinent.

Abans de Nadal, quan Puig va dir que se n’anava, Pedro Sánchez i Santos Cerdan, el secretari d’organització del PSOE, ja sabien qui havia de ser la nova secretària general. Després de prop de dotze anys d’un lideratge tranquil de Puig i de vuit anys de govern en coalició, calia, com va dir l’ex-president mateix, renovar lideratges, renovar l’ideari i renovar les cares del PSPV.

Ella també ho sabia, però callava i deixava que els altres dos aspirants, Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa, anassen cremant naus a còpia de deixar anar globus sonda i de dir sí, però no. Diana Morant només va dir blat quan va tenir el sac ben lligat i Soler i Bielsa ja estaven ben cuits. Només va caldre una proclamació dels aspirants –per a calmar la satisfacció personal, segons paraules de Morant en l’entrevista citada–, dues telefonades i una reunió i mitja a Madrid amb Cerdán perquè tots dos deixaren el camí lliure a Diana Morant. El preu que ha pagat, de moment, la nova secretària general és la presidència del partit per a Alejandro Soler i la vice-secretaria general per a Fernández Bielsa.