Galleda d’aigua freda de la Comissió de Venècia a les comissions de la ‘lawfare’

“Els jutges la van fer molt grossa”, deia la setmana passada al congrés espanyol el diputat de Junts Eduard Pujol. “La policia la va fer molt grossa, les clavegueres de l’estat van tenir la seva gran festa, els seus minuts de borratxera, i això s’ha de corregir. I tota la gent que va participar en aquests excessos ha de venir al congrés si més no a donar la cara”, afegia, el mateix dia que s’activaven les comissions d’investigació parlamentàries sobre la guerra bruta de l’operació Catalunya, sobre l’espionatge il·legal contra l’independentisme amb Pegasus i sobre l’esclariment dels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. Tant ERC com Junts es declaraven disposats a cridar jutges a declarar. “ERC en aquesta llista hi posarà tots aquells que considerem que hi poden aportar llum, ja siguin jutges, polítics, advocats, sigui qui sigui”, declarava la diputada Teresa Jordà. Perquè aquestes comissions, que formen part de pacte d’investidura entre Junts i el PSOE i que encara han de definir el pla de treball, s’han previst com una manera de desemmascarar i depurar els casos de lawfare contra l’independentisme, d’identificar i assenyalar els jutges prevaricadors. Però la Comissió de Venècia hi ha posat un fre important.

En el mateix document en què aquest organisme consultiu del Consell d’Europa avalava la llei d’amnistia sobre el procés català, afirmava rotundament que la pretensió de cridar a declarar i fiscalitzar jutges en comissions d’investigació parlamentàries atemptava contra l’estat de dret. La missió de la Comissió de Venècia va respondre en l’informe a les sis preguntes que li havia adreçat la presidència del senat (controlat amb majoria absoluta pel PP). Totes les preguntes eren relatives a la llei d’amnistia, tret de la darrera, que demanava si “citar els jutges a comparèixer a les comissions d’investigació creades pel congrés dels diputats en relació amb actuacions judicials en el procés independentista faria perillar la independència del poder judicial i la separació de poders”.

I la resposta és aquesta: “Els jutges no haurien de ser obligats a informar sobre els detalls dels seus casos a ningú aliè al poder judicial.” I afegeix: “Exigir als jutges que informin un òrgan polític, en públic, sobre la manera com porten un cas específic és una interferència política a l’administració de justícia. Encara més, crearà un efecte dissuasiu envers uns altres jutges, particularment aquells que actualment tenen casos pendents o vinculats a causes d’exclusió de l’aplicació del projecte de llei d’amnistia.” I conclou: “La comissió considera que per a respectar els principis de separació de poders i la independència del poder judicial, les comissions d’investigació creades al congrés dels diputats d’Espanya no han de pretendre d’exigir als jutges que els informin, en particular sobre el fons dels afers que han resolt.”

Sí que és cert que la Comissió de Venècia reconeix la possibilitat que hi hagi comissions parlamentàries per a investigar “suposades infraccions o una mala aplicació de la llei”, però adverteix: “Els informes de les comissions mai no han d’interferir en les investigacions o procediments que han estat o que són a punt de dur-se a terme.” No nega que ho puguin fer, però restringeix molt la manera de fer-ho: “Si aquests informes han de comentar decisions judicials existents en casos individuals, ho han de fer amb el respecte degut i s’han d’abstenir d’expressar cap mena de crítica en termes que siguin equivalents a una revisió de les decisions preses.” I precisa: “Si la investigació té a veure amb els possibles defectes en l’administració de justícia que s’han posat de manifest en un cas concret, aquests procediments poden ser examinats amb la cautela que calgui.”

L’opinió de la Comissió de Venècia no és pas vinculant, sinó consultiva. Però té una gran influència. Pot ser determinant perquè qualsevol acció o decisió que es prengui rebi l’aval dels tribunals internacionals, si s’arriba a denunciar o a qüestionar. De fet, el tribunal de referència d’aquest òrgan és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, vinculat també al Consell d’Europa. I qüestiona una de les pretensions dels partits independentistes amb aquestes comissions d’investigació: que els jutges declarin, que passin comptes i, si cal, que assumeixin les responsabilitats per actuacions prevaricadores o contràries a dret en la persecució judicial a qualsevol preu contra l’independentisme.

Abans d’aquest informe de la Comissió de Venècia, ja hi havia dubtes entre els partits sobre la possible citació de jutges perquè compareguessin en les comissions. La portaveu de Junts al congrés, Míriam Nogueras, no deixava pas clar en aquesta entrevista a VilaWeb de final de desembre que acabessin demanant la compareixença de jutges. En tot cas, remetia a la llista de compareixents que van proposar a les acaballes de la legislatura passada en la comissió que es va crear sobre l’operació Catalunya. En aquella llista no hi havia cap jutge, sinó càrrecs o ex-alts càrrecs polítics, com ara l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i alguns dels seus ministres, com Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro; l’ex-comissari José Manuel Villarejo i alguns ex-alt càrrecs d’Interior i de la cúpula policíaca. La majoria de peticions de compareixença dels grups parlamentaris anava en la mateixa línia (ERC, per exemple, demanava que compareguessin també José María Aznar, Alberto Núñez Feijóo, Zoido i Grande-Marlaska). Però l’acabament precipitat de la legislatura amb el darrer avançament electoral va interrompre la feina de la comissió.

Fins que s’ha creat una altra vegada aquesta legislatura, acompanyada ara d’una sobre el Catalangate i una altra sobre el 17-A. Totes tres es van activar la setmana passada, i ara tots els grups tenen l’encàrrec de fer una proposta de pla de treball i de llista de compareixents. Segurament tindran en compte això que diu la Comissió de Venècia. Resta per respondre la pregunta que molts es fan: qui actuarà contra els jutges prevaricadors? La Comissió de Venècia recorda que és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l’organisme que pot sancionar jutges. Però precisament el CGPJ (amb el mandat caducat de fa més de cinc anys) és qui encoratja i encapçala la rebel·lió dels jutges que protesten contra l’amnistia. Qui hi hauria de tenir un paper principal, en tot cas, seria la fiscalia, que hauria d’actuar d’ofici.