El gallec no importa gaire

Vicent, finalment, el recorregut per a l’oficialització de les nostres llengües a la Unió Europea no era tan fàcil ni ràpid com ens pensàvem… i la pitjor part és que les reticències d’alguns estats continuaran essent-hi, igual que continuarà essent-hi el posicionament en contra del Partit Popular. Ací, el president de la Junta de Galícia, Alfonso Rueda, es va mostrar públicament en contra fins i tot d’aixecar el vet a l’ús del gallec al congrés espanyol.

La poca estima del PP per la llengua pròpia de Galícia es demostra cada any al pressupost. Precisament, els comptes de l’any que ve es presenten aquests dies en comissions parlamentàries. Si comparem les partides pressupostàries del 2024 amb les del 2009, any del darrer pressupost del govern bipartit format pel PSOE i el BNG, la dedicada a la llengua gallega és la que més baixa. Així, s’ha passat dels 21,77 milions d’euros consignats per a la normalització lingüística el 2009 als 11,04 milions del 2024.

Una altra mostra de l’actitud negacionista de l’executiu de Rueda respecte de la llengua té a veure amb l’incompliment del contingut de la coneguda com a “iniciativa Xabarín”, una proposta que va ser aprovada pels tres grups parlamentaris després d’una campanya divulgativa intensa feta per la Mesa per la Normalització Lingüística. Es pretenia, amb aquesta línia d’actuació, d’avançar en l’ús del gallec en la infància i la joventut, quan l’idioma propi és pràcticament residual.

Entre més qüestions, la iniciativa Xabarín, que va agafar el nom d’un programa de televisió de molt d’èxit en el passat, recollia el compromís d’augmentar l’oferta en gallec destinada a nens i adolescents a la CRTVG, reforçar els quatre canals digitals i dirigir-se a la RTVE perquè emetés continguts amb opció de doblatge al gallec. Fins ara, res de res, i amb un panorama en què la programació televisiva infantil i juvenil en gallec representa el 0,8%; en què la TVG2 ha passat d’emetre durant 73 hores la setmana el 2017 a 20 hores enguany i en què Clan TVE no té continguts en gallec.

També em sembla greu, Vicent, això que ha decidit, amb el curs acadèmic començat, la Comissió Interuniversitària de Galícia, l’entitat encarregada d’organitzar els exàmens d’accés a la universitat: les preguntes sobre la història de la llengua gallega se centraran en el període després de l’oficialització, el 1981, de manera que tot allò relacionat amb la repressió lingüística desapareix. El context històric i cultural, les característiques lingüístiques i la sociolingüística anteriors als anys vuitanta del segle passat són eliminats en el temari de les proves d’accés a la universitat.

I això no és tot. Ja t’he explicat, Vicent, que l’anomenat decret de plurilingüisme, aprovat pel primer govern d’Alberto Núñez Feijóo, el 2010, prohibeix d’impartir el gallec en matèries com ara les matemàtiques, la física i la química i que, malauradament, la presència real i pràctica del gallec en l’ensenyament es redueix en molts centres a l’assignatura mateixa de llengua gallega i literatura. Però és que, a més, el currículum educatiu que estableix la Conselleria d’Educació continua menystenint la realitat cultural i històrica de Galícia, sobretot en les matèries de ciències socials, geografia i història, en què es reprodueix un discurs espanyolitzador que fins i tot minimitza la importància del Regne de Galícia i el presenta com un mer apèndix de Castella.