13.05.2022 - 21:30
Martxelo, Vicent, dimarts es commemora el Dia de les Lletres Gallegues, que continua essent un acte de rebel·lia. Va néixer el 1963, en plena dictadura franquista, en resposta d’un règim que havia exclòs de l’espai públic la llengua de les gallegues i els gallecs i com a alternativa en defensa de l’idioma propi del país. Així ha arribat a avui, bo i honorant escriptores i escriptors que es van revoltar per donar a la llengua dels seus un lloc al món, de l’única Rosalía de Castro a l’autor d’enguany, Florencio Delgado Gurriarán, destacat dirigent nacionalista en la Galícia dels anys trenta, lluitador antifeixista en les files de l’exèrcit popular i mort a l’exili mexicà, com tants altres perdedors de la lluita contra el franquisme.
La naturalesa del règim polític en què va néixer el Dia de les Lletres Gallegues ha canviat, les polítiques lingüístiques han variat en aquests cinquanta-nou anys, però el gallec continua sense ser una llengua normalitzada i continua tenint una relació de subordinació amb l’espanyol. Tant és així que cap disposició legal no obliga a l’ús del gallec, mentre que vora cinc-centes normes obliguen a fer servir el castellà en diferents esferes de la vida social. No hi ha cap text legal que estableixi la necessitat d’emprar el gallec, d’acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional espanyol en unes quantes sentències.
La situació de la llengua ens interpel·la a tots. Les dades que hem anat sabent aquests darrers anys anuncien una pèrdua de parlants continuada i sostinguda, sobretot entre les noves generacions de les àrees urbanes. Les xifres proporcionades per l’Institut Gallec d’Estatística assenyalen que 53.699 joves de menys de quinze anys, és a dir, el 23,90% d’aquesta franja d’edat, desconeixen absolutament el gallec i són incapaços d’expressar-s’hi.
El 17 de maig, el Dia de les Lletres Gallegues, reivindicarem Florencio Delgado Gurriarán i, amb ell, tota la literatura gallega de l’exili americà, tal com fem a Nós Diario aquest mes amb una edició col·leccionable. A més, ens mobilitzarem amb totes les iniciatives socials a favor de la llengua, començant per la ja tradicional manifestació nacional convocada per a aquella data per Queremos Galego. I, com cada dia de l’any, reclamarem el nostre dret de viure en gallec.
