15.10.2021 - 21:50
Em perdonaràs, Maria, que entre en el teu terreny, però em va cridar molt l’atenció que el president Feijoo, en el debat de la nació, atacàs el Bloc pel fet d’usar el topònim “Galiza“, en compte de “Galícia“, a l’hora de referir-se a la vostra nació. L’argument que la llei diu que el nom és “Galícia” i que per això no s’admeten alternatives és una mostra més de les brases del franquisme que continuen cremant. Ells, en aquest cas el PP, pensen encara que la llei passa per sobre de la democràcia.
En parle perquè a casa nostra tenim un cas paradigmàtic també, amb el topònim “País Valencià“, que crec que pot interessar els lectors de NósDiario i Berria. Paradigmàtic del tancament de la dreta espanyola, de la capacitat manipuladora de l’espanyolisme i d’aquesta mentalitat franquista que converteix la llei en una barricada.
Quan es va debatre l’estatut valencià la dreta va organitzar una gran batussa precisament Pel nom. La tradició moderna, i de la lluita contra el franquisme, era dir-nos “País Valencià”, però, per rebaixar-ne el contingut nacional, la dreta es va obstinar a defensar el vell títol de “Regne”. Fins que es van adonar que en realitat aquest nom era encara més separatista i es van haver d’inventar l’estupidesa de “Comunitat” –que fins i tot l’inventor de la paraula va acabar reconeixent, anys després, que era una ximpleria.
Però d’aleshores ençà, de manera recurrent, i tot que l’estatut es refereix diverses vegades al “País Valencià”, la dreta valenciana també organitza caceres de bruixes i numerets de circ com el que Feijoo va dedicar l’altre dia a Ana Pontón.
A “Sempre en Galiza” (que no es titula “Sempre en Galícia“) Castelao ja ens va avisar sobre aquesta classe de personatges, amb un comentari precís: “Non mostredes asombro, porque son cousas do sistema que combatimos e dos tempos en que nos cadrou vivir.” Els que li va tocar de viure ell, però també, com es veu, els que ens ha tocat de viure a nosaltres.
