Galícia va pitjor

Martxelo, Vicent, us mostraré per què Galícia va pitjor. Les darreres dades que sabem són d’ocupació: 2.826 treballadors menys el mes de gener, en una població activa molt reduïda per l’envelliment de la població i l’emigració, que entre el 2011 i el 2021 va expulsar 330.890 ciutadans. Uns dies abans, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) feia públic que el PIB havia davallat el darrer trimestre del 2022 i va situar Galícia als llocs finals de l’estat espanyol, juntament amb Astúries i el País Valencià.

La cosa no s’acaba ací. A començament d’any, es va saber que s’havien perdut 2.897 treballadors per compte propi, amb la destrucció en termes absoluts de 1.693 llocs de feina més que no pas en el conjunt de l’estat espanyol. En aquell moment, l’Institut d’Estatística gallec va fer públic que, el 2021, darrer any de què hi ha xifres, al país van tancar més de 1.600 explotacions ramaderes, un sector estratègic que en els anys d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Junta va veure com la seva activitat es reduïa d’un 42,6%.

Els registres del sector industrial no són pas més bons. Segons les dades de l’Institut d’Estatística espanyol per al 2022, l’Índex de Producció Industrial (IPI) va baixar d’un 1,5%. Tan sols va registrar un comportament positiu respecte de l’energia. A més, la producció industrial gallega es troba 30,4 punts per sota del 2007 i no ha recuperat els nivells d’activitat d’abans de la crisi del 2008, any d’ençà del qual van ser destruïts 33.500 llocs de feina en el sector industrial.

Galícia va arribar a la situació postpandèmia més malament que no la resta de l’estat espanyol. L’herència pesant del “gran gestor” va deixar en pell i ossos els sectors clau de l’economia del país i va col·locar la sanitat gallega a la cua de l’estat espanyol en inversió, va reduir les partides destinades a l’ensenyament públic en benefici del concertat i va situar una nació amb una taxa elevada d’envelliment a la cua en polítiques de dependència.

Els resultats de la gestió de Feijóo tenen el testament a Galícia. El seu programa va acabar situant l’economia gallega a la cua de l’estat espanyol i va eixamplar la desigualtat.