Galícia, la capital del PSPV

El futur del PSPV post-Ximo Puig, el nou lideratge, en paraules de l’ex-president, es podria decidir avui o demà a la Corunya. Si més no, la direcció federal del PSOE provarà d’evitar la imatge de desunió que a hores d’ara sembla difícil de salvar. Més de vuitanta càrrecs i dirigents del socialisme valencià ja són a Galícia per participar en la convenció convocada per Pedro Sánchez. Es tracta, diuen, de reformular l’ideari del PSOE per adaptar-lo a les circumstàncies actuals i, a la vegada, donar suport a José Ramón Gómez Besteiro, candidat socialista a les eleccions gallegues del 18 de febrer.

Tres aspirants

Hi ha tres aspirants a succeir Ximo Puig, tot i que cap no ho ha fet públic de manera oberta i oficial, i, de moment, parlen per boca de les persones de confiança, altrament dits del seu entorn. Alejandro Soler, diputat al congrés espanyol i secretari general dels socialistes de la demarcació d’Alacant, va estar a punt de dir-ho la setmana passada. La direcció federal ho va impedir tot anul·lant l’executiva que s’havia de fer dilluns passat. Ja era la segona volta que s’anul·lava, i si no hi ha novetat, es farà aquest dilluns.

Carlos Fernández Bielsa, batlle de Mislata (Horta Sud) i secretari general dels socialistes de la província de València, fins ara era qui es mantenia més al marge, però ahir al migdia va fer públic un piulet en què deia que ara era el moment de parlar de com i de què. “Hem de preparar, amb tota la militància, un projecte per a construir un PSPV fort, sòlid i unit per a tornar a guanyar”, va escriure a Twitter. Mentrestant, la gent del seu entorn explicava que Fernández Bielsa havia creat equips de treball a les tres demarcacions per treballar en un programa per a renovar el partit.

Diana Morant també ha desembarcat a la Corunya amb el seu equip, però ella, que és la preferida de la direcció federal del PSOE, ha estat fins ara la més hermètica. La ministra de Ciència i Universitats espanyola i ex-batllessa de Gandia (la Safor) sí que ha donat entenent que vol participar en la cursa pel lideratge. “Em veig capacitada per a ajudar des d’on es decidesca en aquest procés de renovació”, va dir. Aquestes darreres hores, ha deixat entreveure que es mantindrà en la cursa encara que hagen de fer-se primàries. Aquest matís és nou, perquè la intenció de Morant, empesa i apadrinada per Pedro Sánchez i per Ximo Puig, era, fins fa poc, que hi hagués un únic aspirant per a arribar al congrés extraordinari en un clima d’unitat. No fer-ho és vist des de Madrid com un maldecap, perquè el partit s’ha de concentrar en les eleccions gallegues i en les europees. Una baralla interna, crua i sonora en el PSPV seria una nosa que donaria munició al Partit Popular i a Vox i afebliria més Sánchez a l’hora de negociar cada majoria en les votacions al congrés espanyol.

Temor de repetir la història dins el PSPV

La direcció federal del PSOE pretén, doncs, que després del cap de setmana només hi haja un aspirant. I per si això no fos possible, ja s’ha deixat anar el globus sonda d’un acord entre tots tres perquè fessen una direcció conjunta amb un repartiment de càrrecs i responsabilitats. El secretari d’organització del PSPV, José Muñoz, ha dit aquestes darreres hores que ell també aspira a la unitat.

I encara sobre aquesta qüestió, allò que fa més por a la direcció espanyola és veure una ministra tan pròxima a Sánchez derrotada en unes primàries. Per això és tan important tot allò que passe en aquesta convenció socialista a Galícia. Perquè, a banda del comitè federal i dels discursos públics que es puguen fer, els equips de tots tres aspirants saben que són molt importants les converses mentre fan un cafè de màquina, mentre passegen per un passadís quasi buit, o quan ixen a fumar, encara que hagen deixat el tabac fa molts anys.

El comitè que es farà dilluns a València ha de posar en marxa la maquinària per a fer el congrés extraordinari del PSPV. Ximo Puig, que encara és el secretari general, ho va anunciar ara fa un mes en presència del secretari d’organització i home fort del partit, Santos Cerdán. La intenció de Puig era que es fes el primer trimestre d’enguany, sempre salvant les dates de les falles o les festes de la Magdalena de Castelló. Els dos ajornaments imposats per la direcció de Madrid també van endarrerint la convocatòria. En aquell acte, Cerdán va dir que la seua presència a València era només per a donar suport a la federació, però tothom va llegir entre línies que la vigilància que exerciria seria molt estreta i que amb aquell discurs començava el camí de tutorització del PSPV.

Els membres més veterans del Partit Socialista són conscients que la història de l’agrupació valenciana, la segona més nombrosa dins el PSOE, no és per a fer salts d’alegria quant a estabilitat i suport als lideratges. Joan Lerma va perdre les eleccions l’any 1995 i no va ser fins el 2012, quan Ximo Puig es va imposar pels pèls en unes primàries, que es va assolir una certa calma interna. Hi ha ajudat el fet d’ostentar la presidència de la Generalitat aquests darrers vuit anys, per aquella cosa que es diu que la moqueta uneix molt. Històrics militants com Vicent Soler demanen ara una solució de consens. “Si no aprenem de la història, estem perduts”, va dir en una entrevista a la ràdio d’À Punt. Probablement, Santos Cerdán coneix la història i no vol que es repetesca, perquè és sinònim d’anys i anys d’irrellevància i d’oposició.

Aquesta història diu que el fet de guanyar unes primàries i ser elegir secretari general no és cap garantia de tenir un mandat plàcid o de no ser defenestrat per algun company d’agrupació.

Els aspirants

Tots tres aspirants a dirigir el PSPV tenen la intenció, diuen, d’enfortir-lo, de renovar-lo i de posar-lo en disposició de guanyar les eleccions a les Corts Valencianes del 2027, si el president Carlos Mazón no les avança. També tenen en comú l’experiència en la política institucional, però cap d’ells no és diputat a les Corts. Això és un inconvenient, perquè no tenen tanta visibilitat i no poden protagonitzar enfrontaments dialèctics amb el president. Amb tot, Carlos Mazón tampoc no era diputat quan va substituir la defenestrada Isabel Bonig. Era, això sí, president de la Diputació d’Alacant, institució que va posar al servei de la seua candidatura a la presidència de la Generalitat.

Diana Morant, la preferida per l’aparell federal, és ministra espanyola. Això li impediria d’estar al cas del dia a dia orgànic del partit i l’hauria de dirigir a distància. A més, a parer d’algunes fonts socialistes, és qui més feblesa té en aquest sentit, atès que Bielsa controla el PSPV de València i Soler el controla a Alacant. Tot això, es podria compensar explotant al màxim la visibilitat que li dóna el ministeri. A més, el seu rang institucional sempre li donaria un paper predominant i capacitat de convocatòria en actes fets al País Valencià.

Carlos Fernández Bielsa és un home d’aparell. Controla el partit a València, té el suport d’uns quants municipis importants, i, a més, pot exhibir les majories absolutes que ha obtingut com a batlle de Mislata. Amb tot, el seu fracàs més gran és que va ser incapaç de negociar amb el partit la Vall ens Uneix de Jorge Rodríguez per assolir la presidència de la Diputació de València. La incògnita es va mantenir fins al mateix moment de la votació en una jornada agònica que, finalment, va deixar el PSPV sense l’única institució a què podia aspirar després de les eleccions del 28 de maig.

Alejandro Soler ara és diputat al congrés espanyol i cap dels socialistes d’Alacant, circumscripció que coneix molt bé i que podria ser clau perquè el PSPV tornàs a les institucions l’any 2027. Va ser batlle d’Elx (Baix Vinalopó) i té molt bona relació amb el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán. Amb tot, algunes fonts del PSPV consideren que el seu perfil és molt pla i amb poc carisma per a encapçalar un cartell electoral.