La Galícia que deixa Feijóo

Les setmanes vinents, Alberto Núñez Feijóo abandonarà oficialment la Junta de Galícia. Avui dia és un president a temps parcial, centrat en la gestió del Partit Popular en l’àmbit estatal. Tampoc no és que en el seu mandat hagi fet gaire cosa per millorar la vida de les gallegues i gallecs. Es va inhibir tant del seu paper com a cap de l’executiu que en tretze anys no va reclamar ni una sola competència per a Galícia i, de fet, va descartar de continuar la tramitació de les acordades el 2008 entre la Junta i el govern espanyol. Les darreres transferències es van fer efectives aquell any, després d’haver pactat l’ex-vice-president Anxo Quintana i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la cessió de nou competències.

En els tretze anys de govern, la desigualtat va pujar d’un 1,5%, el poder adquisitiu va baixar d’un 6,9% i els qui cobren les pensions més baixes van pujar d’un 35%. De fet, hi ha més de 400.000 pensionistes en la pobresa i un 22% en situació de pobresa extrema. Així ho evidencien les dades de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social i de l’Institut Gallec d’Estatística.

Respecte de la llengua gallega, el 23,9% dels més joves de quinze anys són incapaços d’expressar-se en la llengua pròpia, segons l’Institut d’Estatística espanyol. Això és conseqüència del primer decret aprovat per Feijóo: el del plurilingüisme, que va prohibir d’impartir matèries en gallec en un ensenyament en què no existeix la immersió en la llengua pròpia de Galícia.

Feijóo també deixa un país amb més de 73.500 joves menys, segons el Consell Econòmic i Social. Persones que es van veure abocades a emigrar a la recerca d’un futur millor. En relació amb la feina, d’ençà del 2013 s’han destruït més de 23.200 llocs de feina ocupats per autònoms i més de 33.500 llocs de feina d’assalariats a la indústria. A més, el sector agrari va veure com tancaven gairebé 16.000 explotacions bovines.

La careta de “bon gestor” també cau si mirem el deute públic, que ha crescut de 7.760 milions aquests darrers tretze anys. I aquest deute no va servir per a enfortir els serveis públics. Solament en sanitat, l’atenció primària va perdre 74,8 milions d’inversions en comparació amb el 2009.

Vet ací un breu resum de la Galícia que ens deixa.