10.02.2019 - 11:08
|
Actualització: 10.02.2019 - 12:04
Gala Pin, regidora de Ciutat Vella de Barcelona, va explicar a una entrevista a VilaWeb els seus dubtes sobre si continuava o no, interrogant-se sobre des d’on podia ser més útil per a la societat. La declaració va ser un exercici de sinceritat i de profunditat no gaire habitual.
Ahir, la regidora va escriure a Facebook que continuarà i que es presentarà a les eleccions amb Ada Colau. Ho ha fet amb aquest text, que reproduïm íntegre pel seu interès:
Fa unes quantes setmanes em van fer una entrevista a Vilaweb en la qual em preguntaven si continuaria. La pregunta em va agafar desprevinguda i vaig respondre la veritat: Que feia temps que m’ho pensava, que pensava on era més útil per a la meua ciutat, que és, al cap i a la fi, allò que ens motiva a ser on som. I m’ho pensava també perquè aquesta dedicació significa molta inversió d’energia i a voltes no sé si tindré tota la que cal per a fer-ho bé, perquè trobo a faltar el carrer, espais no mediats ni mediatitzats on toques la gent amb què treballes, on tota la gent és de veritat, perquè molt sovint preferiria estar en segona fila, no ser un personatge públic, perquè crec que és important no caure en inèrcies i preguntar-nos cada cert temps si és aquí on som més útils i on ho podem fer millor si fem tot allò possible. Em fa molta por l’autocomplaença.
Després d’haver fet pública la reflexió, molta gent m’ha fet aportacions molt valuoses per a acabar de prendre la decisió. Em vaig quedar a viure a Barcelona perquè em vaig enamorar de la ciutat, sona tòpic, però és així. Em vaig enamorar del meu barri i la seua gent i mai no m’he penedit de la decisió de quedar-me a viure a Barcelona i treballar per millorar-la, com fan milers de persones cada dia, des de posicions i àmbits molt diversos. Un dels privilegis de la política institucional és precisament que et permet conèixer molta d’eixa gent i iniciatives. Crec fermament que quan fem política per vocació hi ha d’haver un component important d’amor, també de responsabilitat, d’esforç, però sobretot, d’amor. Per això, he decidit continuar. Cal consolidar el canvi que hem començat aquest mandat: quatre anys és massa poc per a afirmar canvis des de la institució. A la política institucional hem d’estar de pas, però a la institució calen més de quatre anys per a consolidar els projectes de transformació. Jo em dedicaré els quatre anys vinents a això, amb imaginació, valentia, empatia, fermesa, amor, i la satisfacció de fer-ho en una organització com és Barcelona en Comú, amb un equip meravellós (Jordi Rabassa Massons, Eva Alfama, Laia Forné Aguirre, Santi Ibarra, Ferran Caymel Ubia, Fernando Pindado Sanchez, Nat Martínez, Arnau Monty, Albert Sancho, Ade Boyle, Alicia Puig ) del qual no he deixat d’aprendre ni un sol dia, i amb les companyes valentes que compartiran una llista encapçalada per algú a qui estimo personalment i admiro políticament, Ada Colau
(Hi ha molts més motius, però volia fer-ne una versió reduïda simplement per comunicar que continuaré. Així, periodistes que m’heu preguntat –amb molt de respecte, i s’agraeix– cada dia, i la gent que heu preguntat també amb estima, ja en teniu la resposta .)
I ara, a guanyar la ciutat!