“Gaire”, “molt” i “massa”

D’entrada, hem de diferenciar molt i massa. Quan és adjectiu, molt vol dir ‘en gran quantitat’ (Hi ha molta gent. Em pensava que seríeu pocs i sou molts). I quan és adverbi vol dir ‘en grau considerable’ (Es va tornar molt garrepa. Ho faràs molt bé).

En canvi, massa, si és adjectiu, vol dir ‘un grau excessiu de’ (Hi ha massa gent). I si és adverbi, ‘més que no cal’ (No t’atipis massa).

A la major part del domini lingüístic, es canvia molt per gaire en unes certes circumstàncies:

–Amb la negació no: Veig que no sou gaires.

–Darrere sense: Ho has dit sense gaire convenciment.

–En oracions interrogatives: És gaire estricte?

–En oracions condicionals: Si arribes gaire tard, ja haurem plegat.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua recorda que al País Valencià s’ha generalitzat l’ús de molt en aquests contexts, però a la resta del domini no són apropiades frases com ara Veig que no sou molts o Ho has dit sense molt convenciment.

Quant a l’ús de massa, tinguem en compte que té un significat diferent de molt. No és igual És gaire estricte?, en què demanem si ho és en un grau considerable, que És massa estricte?, en què volem saber si ho és en excés.

PS. A l’article d’ahir d’aquesta sèrie, erròniament, qualificàvem d’incorrecte un ús concret del verb portar. Dèiem: “La construcció ‘tenir X temps més’ és la que hem de fer servir quan parlem de diferència d’edat entre dues persones. No diguem, doncs, ‘Ens portem dos anys i mig’.” Tanmateix, aquest ús –que considerem un castellanisme– és admès per la normativa i, doncs, no el podem titllar d’incorrecte, malgrat que no sigui acceptat pel diccionari de Pompeu Fabra ni tampoc pel diccionari castellà-català de la Gran Enciclopèdia Catalana, que, a l’entrada de l’espanyol llevar, tradueix de la manera que nosaltres aconsellàvem en l’article: “tenir (anys, temps) més que” o “ésser (anys, temps) més gran que”.

Demanem disculpes per la inexactitud, que no va passar desapercebuda a uns quants lectors.