Gabriel Doménech: ‘La jutgessa no hi té res a fer, si la Generalitat dicta un decret llei’

Gabriel Doménech és professor de dret administratiu de la Universitat de València d’ençà del 2009, i catedràtic d’ençà del 2014. Signa desenes de publicacions sobre assumptes jurídics actuals enmig de la pandèmia de covid-19, com ara les obligacions positives derivades dels drets fonamentals, el control dels riscs tecnològics, la invalidesa de les normes jurídiques i les sancions administratives. Un dels seus darrers articles és, justament, ‘Responsabilitat patrimonial de l’estat per la gestió de la crisi de la covid-19’. Hi parlem sobre la decisió de la jutgessa de guàrdia del jutjat d’instrucció 1 de Lleida de tombar la resolució del Departament de Salut per a confinar a casa la població de vuit municipis del Segrià, que Doménech ha criticat durament.

—Sense estat d’alarma és possible d’ordenar un confinament domiciliari?
—Jo crec que sí. No tothom ho comparteix, però som molts que creiem que sí. De fet, ja es va fer abans de l’estat d’alarma, i no tan sols a Catalunya. En llocs com ara Múrcia o Extremadura, també. Fa un parell de dies al País Basc i Galícia també van ordenar el confinament.

—El confinament de la conca d’Òdena, per exemple, el va ordenar la Generalitat. Què ha canviat?
—Res. Ha passat que hi havia gent que per defensar l’estat d’alarma va dir que un confinament general de la població només el podia fer el govern espanyol en aplicació de l’estat d’alarma. I jo crec que és una interpretació incorrecta. No són competències excloents: el govern ho pot fer aplicant l’estat d’alarma, però també les comunitats autònomes.

—En quina legislació es poden emparar, les comunitats? La llei general de salut pública, per exemple?
—Sí. Bàsicament en l’article 3 de la llei orgànica 3/1986. És una llei orgànica, de fet, perquè se’n necessitava una per a establir aquesta mena de restriccions dels drets fonamentals. L’article 3 té una redacció amplíssima precisament per a cobrir mesures d’aquest abast, perquè enmig d’una catàstrofe o una pandèmia no saps què et trobaràs, i convé una habilitació molt àmplia per a l’administració. La llei és molt clara: és clar que es pot fer, això. L’article 3 parla de ‘totes les mesures necessàries per a protegir la salut’. No hi ha limitació.

—La jutgessa ho prohibeix, en part, perquè considera que Salut suspendria drets fonamentals, com el de circulació, de manera indefinida.
—Si la Generalitat no fixa un límit temporal explícit per al confinament i a la jutgessa li sembla que això és desproporcionat, no ho ha d’autoritzar sense posar-hi límit. L’hauria poguda autoritzar per a quinze dies, o el període que fos. En canvi, no té trellat denegar-la totalment. Hauria pogut fer una estimació parcial. Per exemple, quan comuniques a l’administració que tal dia et manifestaràs, no et respon ‘o tot o res’. Et pot dir sí, t’ho autoritze, però amb condicions.

—També esgrimeix que és competència de Madrid.
—Això és principal. La jutgessa diu que un confinament general no és competència de la Generalitat, de la comunitat autònoma, sinó que només es pot fer en estat d’alarma. El segon argument és que la mesura del govern és desproporcionada. Jo crec que és un error immens, perquè el seu control ha de ser superficial i mínim. Ella fa un control previ i no té temps material per a valorar riscos i beneficis d’una mesura com aquesta. No té ni la preparació ni el temps. Podria denegar la mesura en un cas en què fos desproporcionada, d’una manera molt evident. Però no crec que siga el cas. Fernando Simón ja va dir fa una setmana que ell hauria confinat la comarca abans i tot. Si els tècnics de la Generalitat consideren que és una mesura adequada, no entenc com una persona que no té coneixements de medicina pot fer aquesta valoració de riscos i beneficis. Crec que s’equivoca a l’hora de considerar-se competent.

—I parleu d’una tercera errada.
—La jutgessa diu que la sol·licitud de la Generalitat és incompleta, que no és prou motivada, i que no donen prou dades perquè ella valore si la mesura és proporcionada. Bé: si consideres que la Generalitat no et dóna prou informació, has de demanar-ne més. Prens una decisió que pot tenir conseqüències sanitàries molt greus. I en lloc de demanar informació sanitària a la Generalitat per a prendre la millor decisió, dius: ‘No, no en tinc prou, denegue la mesura i ja està.’ És una barbaritat.

—Dieu que la interlocutòria de la jutgessa és plena d’errors.
—Del punt de vista formal és molt deficient. Té 25 pàgines. 20 són un ‘copia i enganxa’ de preceptes legals, l’un rere l’altre, que a més no s’han copiat del BOE, sinó d’una pàgina web que es diu ‘Noticias jurídicas’. No s’ha molestat ni a canviar-ne el format, ni a llevar-ne els enllaços…  És molt barroer. I el text és ple d’errades gramaticals, ortogràfiques… Només cal llegir les darreres cinc pàgines, on hi ha la motivació, per veure-ho. Tècnicament és molt deficient. Potser no és important, però és molt revelador.

—De què?
—Era una jutgessa no especialitzada en contenciós administratiu. Feia guàrdia i ahir li va tocar decidir un cas que no és de la seua competència habitual, perquè és una jutgessa penal d’instrucció. Li ha tocat resoldre un cas a què no està acostumada, i es nota.

—En primera instància va ser la fiscalia que es va oposar a la mesura de Salut.
—És que ací la culpa la té la fiscalia. La jutgessa no està acostumada a aquesta mena de casos i s’ha fiat del criteri del fiscal. La fiscalia s’oposa a la decisió de la Generalitat però en uns altres llocs de l’estat com Saragossa són a punt de prendre una mesura semblant i la fiscalia no s’hi ha oposat. A més, el govern espanyol no crec que vulga declarar un altre estat d’alarma. No entenc que eixís el fiscal. No m’ho explique.

—L’alternativa que hi ha trobat el govern és un decret llei. També perilla?
—Si la Generalitat dicta un decret llei, la jutgessa no hi té res a fer. De fet, se’n dicten per a escapar del control judicial, perquè contra el decret llei només s’hi pot recórrer davant el Tribunal Constitucional. I d’ací que es pronuncie el Constitucional… D’altra banda, el decret desenvolupa simplement els criteris per a prendre una mesura que ja té cobertura legal i respecta la necessitat d’autorització judicial.

—Però el fiscal en cap de Lleida ha dit que també serà ‘il·legal i recurrible’.
—Això és una rebequeria, perquè ell no té competència per a fer-ho. I al govern espanyol, que és el qui podria impugnar la mesura amb efecte suspensiu, crec que no li interessa políticament. En definitiva, és una interlocutòria inexplicable. No s’entén.