20.12.2021 - 02:06
|
Actualització: 20.12.2021 - 10:00
El recompte de les eleccions presidencials a Xile ha certificat la victòria de l’ex-dirigent estudiantil Gabriel Boric per un marge de dotze punts sobre el seu oponent de l’extrema dreta, José Antonio Kast. Boric, que tenia el suport de tota l’esquerra, serà el president més jove de la història del país. Té trenta-cinc anys i quan juri el càrrec l’11 de març, es convertirà en el president xilè més jove de la història que ocupa el Palacio de La Moneda.
Boric s’ha imposat a Kast, que de matinada ha reconegut la victòria del líder estudiantil. “Des d’avui és el president electe de Xile i es mereix tot el nostre respecte i col·laboració constructiva. Xile sempre és la prioritat”, ha dit. Vuit milions de persones han participat en les eleccions, el 55% del cens, el que suposa la xifra més alta de participació d’ençà que es va aprovar el vot voluntari el 2012.
El candidat d’Apruebo Dignidad, va néixer l’11 de febrer de 1986 a la ciutat meridional de Punta Arenas, a la regió de Magallanes i l’Antàrtida. És el candidat més jove i de base a les eleccions, fill de Luis Javier Boric Scarpa, amb arrels croates, i de María Soledad Font Aguilera, d’ascendència catalana. A la seva web personal, ell mateix explica alguns detalls de la seva biografia i dels seus ideals en termes mig polítics, mig poètics: “Vaig néixer davant l’estret de Magallanes a mitjan anys vuitanta. El mateix any en què el cometa Halley va ocupar les portades dels mitjans de comunicació, va entrar a la història la mà de Déu i va sonar per primera vegada ‘Pateando piedras’ de Los Prisioneros. Un 86 marcat per l’atemptat contra Pinochet i l’estat d’excepció a tot el país.”
Després de fer l’ensenyament obligatori entre el 1991 i el 2003 a la British School de Punta Arenas, es va traslladar a Santiago per a cursar dret a la Universitat de Xile, però d’aleshores ençà es va interessar més pel sindicalisme estudiantil i la política que no pas per l’advocacia. Sempre inscrit en formacions d’esquerres i en moviments socials, Boric Font va fer el pas definitiu cap a la política estatal el 2013, quan es va presentar com a independent a les eleccions parlamentàries pel districte 60, el de la seva regió natal, i va obtenir un escó que no ha perdut d’aleshores ençà, tot i els durs atacs verbals dels sectors conservadors i els problemes de salut mental que el van obligar a fer un petit parèntesi el 2018. Així resumeix ell mateix la trajectòria política i l’acció parlamentària fins ara: “Estic convençut que és possible d’avançar cap a una societat més justa i fer una política diferent, i per això al costat del meu equip ens vam proposar de canviar Xile de Magallanes estant. Així, vam impulsar al congrés de rebaixar el sou dels parlamentaris a la meitat, millorar la democràcia amb onze propostes concretes, avançar en la igualtat de drets entre dones i homes, treballar per millorar les condicions de vida de les nenes, els nens i els joves del país, lluitar contra l’assetjament al carrer i impulsar Magallanes, a més de preservar i difondre l’ús de les llengües originàries al nostre país.”
Amb aquesta carta de presentació, juntament amb la vinculació familiar, no sobta que el primer d’octubre de 2017 critiqués obertament a Twitter, com a parlamentari xilè, la repressió de la policia espanyola contra el referèndum sobre la independència de Catalunya, on manté bones relacions amb l’òrbita dels Comuns i Podem.
Imágenes d la violencia policial en Catalunya son impactantes. Un abrazo firme dsde Chile al pueblo catalan. Más democracia, menos represión
— Gabriel Boric Font (@gabrielboric) October 1, 2017
Boric serà el quart president de Xile d’ascendència catalana, després dels tres presidents xilens de la influent família Montt –Manuel Montt, Jorge Montt i Pedro Montt.
