Avui és Notícia:

Atemptat

Pérez Royo

Sassoli

Maria Antònia Oliver

Caves

Paco Pérez

videojoc eròtic

Diumenge 22 de desembre de 2024

Cerca

Inicia sessió

No faces de la teua ignorància un argument *

Joan Fuster i Ortells
23.11.1922 - 21.06.1992

Protegiu VilaWeb

Som el diari nacional de Països Catalans, fem un periodisme rigorós i compromès i necessitem del vostre suport econòmic. Feu-vos subscriptors clicant ací.

Societat

Futures capitanes

Segon capítol de la sèrie “Terra i llibertat”, que tracta sobre productes naturals dels Països Catalans

Text i fotografia

Adiva Koenigsberg (fotografies i textos)

19.07.2022 - 21:40

Actualització: 21.07.2022 - 12:28

Text i fotografia

Adiva Koenigsberg (fotografies i textos)

19.07.2022 - 21:40

Actualització: 21.07.2022 - 12:28

“Futures capitanes” és el segon capítol de la sèrie “Terra i llibertat”, que tracta sobre productes naturals dels Països Catalans. És una manera de parlar del passat i el futur d’allò que consumim. Per a aquest reportatge, VilaWeb ha acompanyat dues de les sis pescadores professionals que hi ha a Catalunya. Són Elena Manera i Pat Bros, que treballen a les aigües del cap de Creus. Pesquen amb tresmall, un ormeig format per tres xarxes superposades. A la imatge, Elena Manera al vaixell San José, tornant a port, el 15 de maig passat, després de sis hores de feina.

Llegiu “La memòria de les plantes”, el primer capítol de la sèrie “Terra i llibertat”

Elena Manera

Elena Manera, de vint-i-cinc anys, comanda el San José, una petita embarcació que és propietat del seu pare, en Salva, patró. Va néixer a Madrid i ara viu al Port de la Selva. Fa set anys que navega, i ha participat en regates professionals amb què ha travessat l'oceà Atlàntic, juntament amb el seu germà Carlos. N'han guanyades tres, de regates. Ha fet de professora de vela, d'esquí i d'escalada a Suïssa i a la Patagònia (Argentina). L'Elena estudia per ser patrona de vaixell de pesca. D'aquí a tres anys, quan el seu pare es jubili, es farà càrrec de l’embarcació. Una amiga li va fer un tatuatge al braç: una sirena, que ella sent que forma part de la mar, no pas de la mitologia masclista.

Pat Bros

Pat Bros, de trenta-cinc anys, va néixer a Colera (Alt Empordà) i viu a Olot (Garrotxa). Fa dos anys, durant la pandèmia, cansada de treballar a la indústria del turisme nàutic, va obtenir el títol de pescadora marinera i va començar a treballar amb l'Elena. La feina de pescadora és inestable i per això també fa de professora d'educació física en un institut de Roses (Alt Empordà). Estudia per ser patrona, com l’Elena. A la imatge, la Pat agafa una escórpora per les ganyes, perquè les punxes són verinoses.

Pescant somriures

La pesca no dóna per a viure. Per això l'any 2016 van començar l'espectacle de pallassos Pescaplastik. És una activitat per a fer divulgació científica i parlar de la importància del reciclatge, en què expliquen la quantitat de plàstic que troben a la mar. També fan tallers, que, juntament amb les actuacions, aporten el 60% dels ingressos mensuals. A la imatge, el patró Salva Manera i la marinera Pat Bros en un dels espectacles.

Cent dies l'any

Són les 5.56 i el vaixell San Jose és atracat al Port de la Selva. Avui la mar és calmada i es podrà sortir a treballar. Aquí la pesca depèn d'una meteorologia molt variable. El San José pot sortir a la mar uns cent dies l'any. Són jornades llargues: normalment, de 5.00 a 14.00 al vaixell i després, a les 16.30, cap a la subhasta de Llançà a vendre el peix. Per acabar, cal netejar les xarxes.

Tres generacions d'una família marinera

L'Elena és la tercera generació d'una família de pescadors i la Pat, la segona. Aquest ofici, transmès històricament de pares a fills, avui perilla de perdre's. Segons la Pat, l'administració no ajuda la pesca artesanal, igual com passa a l'agricultura i a la ramaderia. Es prioritza la gran indústria, el peix ultracongelat, i no es dóna valor al peix de temporada. Això implica precarietat econòmica, jornades llargues, inestabilitat laboral... factors que allunyen les noves generacions.

L'art de calar

Calar és llançar i submergir les xarxes. A la imatge, la Pat llança els galls –les boies roses i grogues–, que, lligats a la xarxa, marquen el perímetre del seu territori de pesca. Deixaran anar uns dos-cents metres de xarxa, que es quedarà aquí dos dies. Durant l'estiu, quan es pesquen principalment raps i llagostes, la xarxa baixa a una profunditat d'uns 70-100 metres. A cada extrem de la xarxa hi ha un pes d'uns 30 quilos, anomenat mort o pedral.

Les supersticions de l'Abdelati

L’Abdelati, ara pescador jubilat, va treballar set anys amb en Salva. Venia de la pesca d'arrossegament i va voler acabar la vida laboral fent pesca tradicional. Quan l'Elena era petita, no la volia deixar pujar al vaixell, perquè era supersticiós i pensava que les dones a bord porten mala sort. Però quan va veure que l'Elena es convertia en una gran pescadora va canviar totalment d’opinió. Tot i retirat, encara ve a ajudar-les a descarregar el vaixell.

On és la xarxa?

Una de les xarxes ha desaparegut, perduda sota una altra xarxa calada per uns altres pescadors. L'Elena i la Pat miraran de recuperar-la amb tècniques manuals. Perdre una xarxa vol dir perdre diners, perquè cada xarxa val dos mil euros, però també perjudicar el medi. Si no se’n surten, hauran de fer venir un robot.

L'amor per la feina

Les mans de l'Elena, marcades per la feina. Diu que no vol portar mai guants, perquè així treballa millor.

Ja hem trobat la xarxa!

La Pat llança a mar el rampogó, una peça que ha de baixar fins al fons i enganxar-se amb la xarxa perduda. L’operació reïx. Xarxa perduda, xarxa trobada. No caldrà robot ni s’hi perdran diners.

Fer l'agost amb la llagosta

Avui han pescat llagostes, el producte que dóna més benefici, sempre que es vengui viu a port. Per això les han de treure ràpidament de les xarxes i conservar-les. La Pat les va separant segons la mida i la qualitat.

Ciència i pesca, de bracet

Dins les xarxes no hi ha peixos i prou. També hi ha gorgònies, una espècie semblant al corall que viu a grans profunditats i que es considera "estructural", perquè genera hàbitats i contribueix a mantenir molts peixos. La Pat i l'Elena col·laboren en els projectes MERCES i ResCap, en què científics i pescadors reintrodueixen espècies essencials com aquesta al cap de Creus.

Gorgònies

Ací, una gorgònia que han tret de la xarxa. La posaran en aigua salada fins que arribin a la confraria del Port de la Selva, on els científics li aplicaran resina i la retornaran a la mar. Segons les dades de l'entitat Mesdelmar, més del 90% de les gorgònies retornades a l’aigua sobreviuen.

Peix de temporada

La Pat sosté el rap més gros que hagi pescat mai. L'agafa pels ulls, perquè no la mossegui. Pesa dotze quilograms i el vendrà directament a la peixateria. Segons la Pat, un fet perjudicial per a la pesca artesanal és que el consumidor no sap quins són els peixos de temporada. La gent vol menjar sushi tot l'any i cerca tonyina i salmó. "Com si no hi hagués més peixos de temporada", diu. I encara són salmó i tonyina de piscifactoria, que de salvatges ja n’hi ha ben pocs i no són pas de proximitat.

Petons!

La Pat llança petons als galls units a la darrera xarxa del dia.

Salt generacional

L'Elena i la Pat es banyen a la seva cala favorita abans de tornar a port. Salva, el patró, explica: "Els pescadors de fa cinquanta anys, com el meu avi, no sabien nedar. Ni l'esport ni les activitats lúdiques no els interessaven. A més, la mar els feia molt de respecte perquè no sabien què hi havia al fons. Però això ha canviat. Abans, també, el mar era un abocador de residus."

La tornada

La Pat entra les gorgònies a les peixeres, on estaran fins que no arribin els científics. I també posarà el peix a refrescar fins a la subhasta.

338 euros

La darrera part de la jornada és al Club Nàutic de Llançà, on els pescadors de pesca tradicional venen el producte. Després de la subhasta, avui hauran fet 338 euros. El primer dia que VilaWeb les va acompanyar, en van fer 586, perquè van vendre llagosta.

Subasta holandesa

A Llançà, la subhasta que s’hi fa és l'holandesa. El subhastador comença amb el preu més alt i va baixant fins que un comprador l'accepta, o bé fins que s'arriba al preu de reserva. Segons la Pat, perquè la pesca tradicional sigui rendible, hi hauria d’haver etiquetes amb què el consumidor reconegués quin peix és local, pescat de manera tradicional i sostenible. I que això repercutís en el preu. En Salva afegeix: “S'ha de promoure i ensenyar com manipular i cuinar el peix de casa. La gent no el sap netejar ni cuinar. Només mengen salmó i tonyina. Cal demanar peix de temporada, sobretot blau: sardina, seitó, maire, verat, bonítol, lluç, sípia, calamar, sonso, escórpora, gamba, llagostí, galera i pop."

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

10€
25€
50€
100€

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

COMENTARIS

Subscripció al butlletí

Nom Cognoms Correu electrònic Telèfon

Consentiment de dades
Us informem que les dades de caràcter personal que ens proporcioneu seran tractades per Partal Maresma i Associats S.L. com a responsable del tractament. A Partal, Maresma i Associats, S.L. utilitzem la informació que ens faciliteu per enviar-vos els butlletins d'informació de VilaWeb i de les activitats que organitzi aquest diari, sobre la base del consentiment que ens proporcioneu marcant la casella anterior. No es preveuen cessions a tercers ni transferències a tercers països. Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació i limitació i suprimir les dades a l'adreça electrònica dades@vilaweb.cat, com també el dret de presentar una reclamació davant una autoritat de control. Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra política de privadesa
We use Mailchimp as our marketing platform. By clicking below to subscribe, you acknowledge that your information will be transferred to Mailchimp for processing. Learn more about Mailchimp's privacy practices here.

Autoritzo l’enviament dels butlletins de notícies de VilaWeb

Fer-me'n subscriptor

El criminal desafiador

Subscriptors

País

Opinió

Opinadors

Pòdcasts

Jocs

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Botiga

Altres

Correus

Som el diari nacional de Països Catalans, fem un periodisme rigorós i compromès i necessitem del vostre suport econòmic. Feu-vos subscriptors clicant ací.

Futures capitanes

Segon capítol de la sèrie “Terra i llibertat”, que tracta sobre productes naturals dels Països Catalans

Llegiu “La memòria de les plantes”, el primer capítol de la sèrie “Terra i llibertat”

Us proposem un tracte just

Recomanem

‘La tertúlia proscrita’: Quin és el futur del Consell de la República i l’Assemblea?

Gabriel Garroum: “El paraigua rebel veu els kurds com uns traïdors a la causa col·lectiva”

Llargues cues per a comprar a la llibreria Sant Jordi, en perill de tancament després de la mort del propietari

Per què posem un caganer al pessebre? Per què mengem raïm per Cap d’Any?

Quatre testimonis clau compliquen l’acusació dels fiscals contra Gonzalo Boye

L’adeu de Pérez de los Cobos, el “caiman” que va ordir un pla ocult per a atacar catalans

La vinguda de la reina Elisenda

Laura Vila: “Potser no m’hauria tret els testicles interns si hagués sabut que no tenien cap risc”

Pérez Royo: “El Suprem ha penetrat a la fiscalia com si fos una organització terrorista”

Un fanàtic saudita antiislam és l’autor de l’atemptat en un mercat de Nadal a Alemanya

Recordant Sassoli: “Em sembla increïble que Puigdemont no pugui tornar al seu país”

Els veïns de l’Horta Sud s’organitzen després de la gota freda: “Demanem justícia”

Condemna històrica a NSO per la infecció en massa de WhatsApp que va ajudar a destapar el Catalangate

Consentiment de dades

El criminal desafiador

Futures capitanes

Segon capítol de la sèrie “Terra i llibertat”, que tracta sobre productes naturals dels Països Catalans

Us proposem un tracte just

Recomanem

‘La tertúlia proscrita’: Quin és el futur del Consell de la República i l’Assemblea?

Gabriel Garroum: “El paraigua rebel veu els kurds com uns traïdors a la causa col·lectiva”

Llargues cues per a comprar a la llibreria Sant Jordi, en perill de tancament després de la mort del propietari

Per què posem un caganer al pessebre? Per què mengem raïm per Cap d’Any?

Quatre testimonis clau compliquen l’acusació dels fiscals contra Gonzalo Boye

L’adeu de Pérez de los Cobos, el “caiman” que va ordir un pla ocult per a atacar catalans

La vinguda de la reina Elisenda

Laura Vila: “Potser no m’hauria tret els testicles interns si hagués sabut que no tenien cap risc”

Pérez Royo: “El Suprem ha penetrat a la fiscalia com si fos una organització terrorista”

Un fanàtic saudita antiislam és l’autor de l’atemptat en un mercat de Nadal a Alemanya

Recordant Sassoli: “Em sembla increïble que Puigdemont no pugui tornar al seu país”

Els veïns de l’Horta Sud s’organitzen després de la gota freda: “Demanem justícia”

Condemna històrica a NSO per la infecció en massa de WhatsApp que va ajudar a destapar el Catalangate

Enviar una còpia a un amic

Funcionalitat només per a subscriptors

Subscripció al butlletí

Consentiment de dades