L’esclat del futbol femení a tot el país no en resol la precarietat

El FC Barcelona juga demà les 18.00 la final de la Lliga de Campions contra l’Olímpic de Lió a Budapest. Una fita històrica per al club blau-grana –que pot posar la primera Champions en categoria femenina a les vitrines del museu– i per al futbol femení del país. És la primera final pel Barça, però s’encara a un rival gegantí, campió de la competició els tres últims anys, que costarà molt de derrotar.

Passi què passi, el pas endavant del primer equip femení del Barça ja és un fet. Després de quatre lligues seguides, i malgrat que les tres últimes se les ha endutes l’Atlètic de Madrid i que les blau-grana s’han hagut de conformar amb el subcampionat o la Copa de la Reina, a Europa la trajectòria ha estat d’any en any ascendent, fins que s’ha assolit aquesta final tan cobejada. Però l’èxit del primer equip del Barça no és una flor d’estiu. És una fita més del creixement del futbol femení dels últims temps.

Enguany el futbol femení ha esclatat. O això sembla. S’han batut rècords d’assistència als camps de futbol de l’estat espanyol per a veure partits de lliga. El 22 d’abril, 20.615 espectadors van presenciar el duel entre l’Espanyol i l’Atlètic de Madrid al RCDE Stadium, el rècord de públic en un partit de futbol femení al país. I el 17 de març, un total de 60.739 espectadors van presenciar el partit entre l’Atlètic de Madrid i el Barça al Wanda Metropolitano, la màxima assistència en un partit entre clubs.

Un creixement des de la base

L’interès sembla que ha crescut exponencialment, tot i que els mitjans esportius i els públics, en general, continuen marginant la informació sobre el futbol femení o donant-hi poc pes en comparació amb el futbol masculí. Tanmateix, l’emissió de partits de Primera Divisió i el fet que als informatius d’esports s’emetin resums ha despertat consciències aquests últims anys.

Un dels mitjans que més han contribuït a difondre el futbol femení, especialment les categories més modestes, és Futfem.cat. La directora, Edurne Concejo, creu que aquesta difusió creixent ajuda que la gent i en especial les noies comencin a identificar referents i que això els porta a voler jugar a futbol des de petites. ‘Era una realitat amagada i ara s’ha naturalitzat. Moltes famílies hi posaven entrebancs, hi havia una barreja de pressió familiar i social que impedia que moltes noies juguessin a futbol. No tenien referents, no ho havien vist mai. No és tan sols que la família no t’hi deixés jugar, és que ni et passava pel cap. A l’escola les noies feien bàsquet o voleibol, ni se’ls acudia de jugar a futbol’, explica.

Concejo destaca l’augment de les llicències d’aquests últims anys, que ha multiplicat els equips femenins de base. I pronostica que el futbol femení continuarà creixent: ‘Molts clubs de base han creat equips, hi ha més noies que juguen a futbol i en un futur tindrem més bones futbolistes perquè hi haurà més noies que s’hauran començat a formar abans.’

Segons les dades de la FCF, al Principat la temporada passada hi havia 8.115 llicències de futbol femení, el doble que fa deu anys, 4.270, tal com recollia Futfem.cat. Un creixement espectacular que es repeteix arreu del país:  5.700 llicències al País Valencià aquesta temporada –amb un augment anual de gairebé el 6%, segons la Federació Valenciana–; i 571 llicències a Catalunya Nord la temporada 2015-2016, mentre que fa deu anys n’hi havia 359, segons la federació francesa; i 1.024 a les Illes, segons un informe del govern espanyol. VilaWeb també s’ha posat en contacte amb la federació andorrana, però de moment no ha pogut obtenir-ne dades.

Les barreres, lentament, cauen. La periodista de Mediapro Danae Boronat ha estat la primera a narrar un partit de Primera Divisió masculina aquest cap de setmana, i reivindica el paper de les dones en un món del futbol que és eminentment masculí. Explica que els partits de la lliga femenina que produeix Mediapro tenen una audiència positiva, però lamenta que molts mitjans facin un seguiment insuficient del futbol femení i critica que només se’n facin ressò quan hi ha esdeveniments excepcionals.

‘Per què s’obren els camps una vegada l’any i prou? Per donar la dada d’assistència? S’ha d’intentar que les jugadores del primer equip femení juguin al mateix estadi que el primer equip masculí, tot ha de començar als clubs, que han de tractar de la mateixa manera tots dos equips’, diu. Considera que els camps grans poden fer un efecte crida als afeccionats, però té un dubte: ‘S’hauria de veure què passa si obres els camps cada jornada. És evident que no hi haurà quaranta mil persones a cada partit al RCDE Stadium, però és que no s’omple ni amb l’equip masculí. Si una cosa és segura és que hi hauria molta més gent que en una ciutat esportiva. La gent té ganes de veure futbol femení, però veure’l en una ciutat esportiva no és igual que anar-lo a veure en un estadi en unes condicions fantàstiques.’

Boronat també destaca que la gent s’enganxa al futbol femení quan hi ha referents. ‘Per primera vegada les jugadores són més conegudes. Crec que l’espectador l’has d’acostumar. Ara ja se sap que s’emet la lliga Iberdrola, l’altre dia la final de la Copa de la Reina va fer rècord d’audiència… Com més va, més dones hi ha que juguen a futbol, el nivell ha augmentat i cada vegada els partits són més atractius’. La recepta perquè continuï creixent, diu, és emetre més partits per televisió i donar facilitats als afeccionats perquè vagin als estadis.

La precarietat del futbol femení

La professionalització dels equips capdavanters de la primera divisió, molts dels quals pertanyen a clubs potents en l’àmbit masculí –Barça, Espanyol, València, Atlètic de Madrid, Athletic Club, Reial Societat…– contrasta amb la precarietat que es viu a les categories inferiors, on hi ha molta feina a fer. La Segona Divisió i la Preferent són amateurs. ‘La Segona és als llimbs. És una categoria estatal, s’han de pagar els desplaçaments, no tenen visibilitat… Tot costa més i estan desprotegides en molts aspectes’, explica Concejo.

La periodista també és crítica amb Televisió de Catalunya. Diu que hi ha un acord entre la FCF i la televisió per a emetre un partit de Segona cada cap de setmana. ‘Ni recordo l’última vegada que vam poder veure un partit per Esport 3’, lamenta.

La FCF té un projecte de fa unes quantes temporades anomenat Orgullosa, en què destina partides als clubs que fomenten el futbol femení. Concejo diu que és molt difícil d’esbrinar on van a parar els diners i que la FCF no fa un seguiment exhaustiu de la inversió en aquests clubs. ‘En alguns entorns es creen equips artificialment sense tenir prou jugadores, que es mouen d’uns equips a uns altres… Tot per tenir els diners’, diu.

A la tercera categoria, la Preferent, hi ha també moltes dificultats. ‘Hi ha equips que s’esborren, que es registren a última hora… I diuen: bé, com que és futbol femení fem els ulls grossos. Doncs no. L’exigència és el primer pas per a tenir un futbol més professional en tots els aspectes’, exclama.

L’esclat del futbol femení ha arribat després de molts anys de creixement del nombre de jugadores del futbol base i dels equips. Hi ha un contrast entre dues realitats. D’una banda, els èxits recents dels equips capdavanters del país, amb la possible Champions que pot guanyar demà el Barça i un augment d’un interès mediàtic, tot i que el tractament informatiu dels mitjans esportius i públics encara sigui insuficient. D’una altra, la precarietat dels clubs modestos i les divisions inferiors, en què la supervivència dels equips és una lluita diària. Sigui com sigui, la dinàmica positiva del futbol femení coincideix amb l’eclosió de les reivindicacions feministes, com més va més presents en la vida pública.