15.06.2017 - 12:35
Catorze jugadors, dues portaries i una pilota al camp. Tot i que aparentment podria semblar un partit tradicional de futbol, aquí no guanya qui marca més gols. Es tracta del Futbiot, un torneig esportiu organitzat per Biot Foundation que pretén trencar amb els estereotips i les regles d’aquest esport per donar llum a la seva vessant més pedagògica. El passat 10 de juny va tenir lloc la segona edició d’aquest torneig a Olot, la capital catalana de la Garrotxa, on van participar més de 450 infants i 50 voluntaris.
En la nostra societat, els jugadors de futbol són els referents de molts nens i nenes, promovent així uns comportaments que es traslladen des dels grans estadis fins als camps de sorra de les escoles. Però la cultura futbolística no està exempte de polèmica: des de la manca d’igualtat de gènere fins a la discriminació racial, avui en dia el futbol està lluny de ser concebut com una eina per millorar els valors de la societat. Ara bé, és possible revertir un model que promou l’èxit per sobre del comportament i transformar-lo en una eina educativa? És a partir d’aquesta idea que neix Futbiot, que vol potenciar el comportament respectuós, promoure valors saludables i utilitzar el futbol com una eina pedagògica pels infants.
El projecte
Futbiot és un projecte de l’organització catalana Biot Foundation. Lluc Sau, un dels fundadors del projecte, explica que la idea els va venir quan, després de visitar els campus de futbol d’arreu de Catalunya, van adonar-se que “l’equilibri entre ser un nen i un jugador de futbol clarament no funcionava, la balança estava totalment inclinada cap a l’últim”. Sau apunta que en la majoria de campus que van visitar “els entrenadors i les famílies prioritzaven el resultat per sobre del procés d’aprenentatge de l’esport”. Aleshores, els va emergir una pregunta: per què el guanyador d’un partit de futbol ha d’estar determinat pel número de gols marcats i no per l’actitud dels jugadors al camp?
Amb aquesta idea en ment, van treballar per crear un espai per a la inclusió social i la cohesió on els infants poguessin aprendre i passar-ho bé mentre practiquen un esport. El futbol era l’excusa per crear una xarxa educativa; per ser un esport que desperta emocions i conflictes, el futbol va convertir-se en l’eina ideal per treballar habilitats socials, hàbits saludables i valors educatius.
Quan el projecte va convertir-se en una realitat l’any passat, l’organització de Futbiot va programar tres torneigs anuals: un a Olot (Girona), un altre a Reus (Tarragona) i un Bata (Guinea Equatorial). De fet, Biot Foundation treballa en aquest país africà per combatre l’exclusió i el risc social en adolescents. Els torneigs van agafar la forma d’una mini-lliga entre escoles i en cas de Bata, entre poblats. Van decidir encarar-ho cap als nens i nens de 5è i 6è de primària (d’entre 10 a 12 anys), amb l’objectiu d’enfortir els seus valors i hàbits just abans de l’adolescència.
Les normes del joc
Futbiot ha reescrit les normes del joc per poder trencar amb els estereotips preconcebuts d’aquest esport. El més important i alhora innovador del torneig és valorar l’actitud per sobre dels gols. Marta Eroles, psicòloga de l’esport i coach de rendiment, recolza aquesta iniciativa davant la “competitivitat constant” en què viuen avui en dia els infants, que els porta a associar, erròniament, “l’èxit amb guanyar”.
Els partits del torneig consisteixen en dues parts de deu minuts i un descans part de tres. Cada equip és format per set jugadors al camp, que poden ser nens o nenes, i tots els membres de l’equip han de jugar, com a mínim, una de les dues parts del partit. A més, existeixen unes regles de protocol que vetllen pel respecte i l’esportivitat dins i fora del terreny de joc. D’una banda, els dos equips estan obligats a donar-se les mans abans i després del partit i, de l’altra, es castiga aquell equip que no és puntual.
Però si hi ha una norma que destaca per sobre d’aquestes és que no hi ha entrenadors. D’aquesta manera, els equips han de coordinar la rutina, els canvis durant el partit i les seves emocions sense cap referent que els pugui guiar. Sau confessa que al començament estaven preocupats per com evolucionaria aquesta norma, que donava als joves jugadors una autonomia total per manejar les seves pròpies decisions. “El dia del torneig havíem preparat professionals per ajudar en aquestes situacions” explica Sau, però reconeix que al final “els resultats van ser millors” del que esperaven.
Marta Eroles assegura que, en un context en què cada vegada els infants són més dependents, “sobretot a l’hora de gestionar conflictes”, aquesta norma els permet aprendre una sèrie d’habilitats “per poder negociar o gestionar els egos”. A més, la psicòloga afegeix que aquests aprenentatges després podran extrapolar-se de l’esport a altres entorns i que “els ajudaran a enfrontar-se sols a situacions difícils”.
Ara bé, el canvi més gran respecte els partits de futbol tradicionals és com es calcula la puntuació al final del partit. Per valorar l’actitud dels jugadors per sobre dels gols, Futbiot ha ideat una taula que puntua els dos equips amb un màxim de cinc punts per a cada un. Dos punts són donats a l’equip que ha fet més gols, dos punts per aquell que ha tingut una millor actitud, i els dos equips reben un punt extra si són mixtes i, per tant, tenen jugadors masculins i femenins.
Per poder determinar quin equip ha tingut una millor actitud durant el partit sense oblidar l’anàlisi dels aspectes més esportius, el torneig de Futbiot ha establert l’ús de dos àrbitres. El primer està situat al camp, controlant els aspectes més tècnics, mentre el segon està a l’àrea de la banqueta, seguint de prop l’actitud dels jugadors durant el partit per graduar el seu comportament, analitzant si els jugadors són respectuosos cap al seu rival i els membres del seu mateix equip, si respecten l’àrbitre i el públic, si es comuniquen verbal i no verbalment, si juguen com un equip, etc.
L’objectiu de Futbiot de l’any que ve és ampliar el torneig a Lleida i Barcelona, per tenir presència a les quatre províncies catalanes i incrementar el nombre d’infants que tinguin accés a aquest tipus d’educació per mitjà de l’esport.
