Fusta’m, el retorn al temps en què les coses duraven

Som al número 62 del carrer de Joaquim Costa de Barcelona. De fora, en aquest carrer de pas del Raval, ja es percep que som davant una botiga singular. I quan hi entrem, no sabem si som en un establiment comercial o en un menjador particular. Butaques, cadires, taules parades amb plats i tasses ens conviden a passejar la vista. Hi veiem prestatges amb gots i gerres, làmpades de diferents estils i molt de color pertot arreu, en un espai que podria ser el d’un pis, però dels anys setanta.

Fusta’m, que és el nom d’aquesta botiga original, és el projecte personal de Lídia Matos, una barcelonina que, mentre treballava d’educadora social, es va matricular a l’escola de conservació i restauració d’obres d’art Ecore, en què va aprendre a restaurar mobles. Com a filla d’interioristes, havia crescut amb aquella mirada de saber llegir les traces peculiars d’art en tot allò al seu voltant. Tenia gust i educació per l’estètica. Tot i que ella va aprendre a recuperar mobles amb la idea de preparar una activitat per a quan es jubilés, quan va començar a rebre encàrrecs per a restaurar cadires, calaixeres i més peces de mobiliari, es va anar engrescant en aquesta dedicació que estima i que fa estimar en cada tria que procura per a la seva botiga. La va obrir l’any 2010, després d’haver-ho vist bastant possible, acompanyada per Barcelona Activa en el pla de negoci.

La seva il·lusió de poder fer de la recuperació de mobles antics un motiu de compra com a regal o autoregal, com a objectes vintage per a les cases d’avui, va ser més forta que la crisi que el petit comerç de barri ja entomava aleshores. Després, el Raval que acollia el seu projecte viuria l’atemptat de la Rambla. I la revolta del procés als carrers d’aquest barri barceloní neuràlgic també faria rebre als seus comerços patacades per totes bandes.

Però el desig de Lídia Matos continuava ben ferm. També per sobreviure a l’embat de la pandèmia. Els mobles i objectes que ven a la seva botiga no són de primera necessitat, però la motivació i filosofia que empeny Fusta’m són més necessàries que mai. L’art de recuperar allò que ja ens agradava i ens donava un bon servei als anys seixanta i setanta posa en pràctica la veritable sostenibilitat.

Els primers anys de tenir la botiga, Matos viatjava a fires i mercats de brocanters a l’estat francès i Dinamarca, també a Londres i Berlín. Fins que la maternitat dels seus dos fills la va dur a haver-ho de seleccionar tot més a prop, i va començar a combinar la recuperació de mobles antics amb artesanies de tota la vida, tan local com fos possible. Les tasses, plats, gots i càntirs són fets en forns de ceramistes artesanals en tallers a la Bisbal d’Empordà o a València, també a Galícia o a Jaén. Cada tria que fa d’un objecte o mobles a reparar és com si cerqués un tresor enmig de la mar, diu. L’acompanya sempre un radar especial per la preferència que arrossega pel disseny dels anys seixanta, i sobretot els setanta, que és la dècada en què va néixer. “Els selecciono sempre a través de brocanters”, puntualitza. Així és com practica cada dia aquesta sostenibilitat tangible que recupera accessoris, estris i ginys, i els fa renéixer com en una eterna primavera.

Orenetes mediterrànies

Una família d’orenetes de ceràmica fetes a València per un artesà, fill i nét d’artesans que ja en feien, dóna la benvinguda a la botiga en un dels pocs bocins de paret sense prestatges. “Les orenetes són el nostre superhit, un element molt propi de la nostra Mediterrània i dels anys seixanta”, diu Matos.

A l’establiment, també hi trobem una petita selecció de llibres de disseny i decoració sobre tots els referents que la inspiren en la creació d’aquest reclam de tot allò que el temps no s’endugué, com ara els plats i gots Duralex. Continuen essent econòmics i pràctics, i són part de tot allò que tenia una llarga durabilitat. “És molt bo quant a qualitat i preu. El 90% de la gent que els veu, els reconeix com a element que els és familiar, perquè els recorden d’alguna època a casa seva. A molts els són pròxims en la memòria.”

Nou o de segona mà, a Fusta’m passes del producte a l’experiència, un petit viatge al passat, i una reflexió sobre la senzillesa de les coses fetes a prop, de manera artesanal, de generació en generació. La selecció d’un determinat estil d’objectes per acompanyar la vida diària, per tant, és la tria d’una manera de viure. “Ara impera molt la cultura de, això és vell, ho llenço”, diu Matos, que considera que s’hauria de prendre molta més consciència. “Falta molt d’aprenentatge per a saber valorar la conservació, perquè ens matem parlant de sostenibilitat i contaminació, i després trobem una taula mantinguda i restaurada i no volem pagar-ne quaranta euros.” Al final, “ets el que consumeixes, per tant, el consum és un tema molt profund”.

Penjadors, revisters, bijuteria, collarets, complements i peces de roba feta a mà, també recuperades, que han passat per la tintoreria, la sastreria, amb botons de l’època, que tornen a ser noves amb la firma Motel, comparteixen espai a la seva botiga amb mobles i aixovar, parament de la llar, tot amb una mateixa filosofia, peces úniques restaurades i tradició artesanal. També hi trobem les tasses, gerres i perols de ferro esmaltat i vitrificat fet al País Basc. “De quan les coses duraven molt, perquè ja es feien perquè duressin.”

Són estris de cuina que ens duen al cap uns anys concrets, però amb la diferència que aquesta memòria ens la podem endur a casa i tornar a tenir la vaixella que hi havia a la casa de la nostra infància. “Els turistes al·lucinen amb els preus de tots aquests articles, però és que això és amor a un projecte, jo no competeixo amb ningú. Projectes tan personals com aquest requereixen moltes hores de dedicació al taller, en la recerca de producte, també molts ànims, i molta constància i molta exigència”, exposa Matos en aquest establiment del Raval que és el déjà-vu d’estris durables.