07.11.2023 - 21:40
El govern del PP i Vox ha emprès una batalla oberta contra tot allò que puga ser susceptible d’un mínim valencianisme. Espais i entitats que porten el nom de figures polítiques i intel·lectuals del moviment, com ara Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Carles Salvador, han quedat fora del pressupost de la Conselleria de Cultura per al 2024. No rebran res. També ha retallat el 60% de la subvenció a la Fundació Bromera, vinculada a una de les principals editorials del País Valencià, que passa de 90.000 euros a 30.000. I no és l’únic cas. La Fundació pel Llibre i la Lectura FULL, que treballa per aconseguir que es desenvolupe el Pla Valencià de Foment de la Lectura, ha vist la seua subvenció reduïda d’un 70%, de 240.000 euros a 100.000. Aquestes fundacions es dediquen al foment de la lectura en català entre un públic ample.
El conseller de Cultura i vice-president de la Generalitat, Vicente Barrera, va comparèixer dilluns en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda per explicar tots els detalls del pressupost. Allà, va presumir d’haver reduït notablement i, en alguns casos, eliminat les subvencions públiques a les entitats que treballen pel català al País Valencià. “No defensarem cap institució, autor o organització que defense la implementació dels Països Catalans en aquesta part d’Espanya que es diu Comunitat Valenciana”, va dir. D’aquesta manera, segueix fil per randa el full de ruta que va desplegar en la seua primera compareixença a les Corts i que ja va anunciar la nova secretària de Cultura, Paula Añó, quan va dir que lliuraria una batalla cultural contra el “pancatalanisme”.
Projectes aturats
La Fundació Bromera es va fundar el 2002 amb l’objectiu de fomentar la lectura, difondre les obres d’autors, professionals de la il·lustració i editorials valencians, i promoure i potenciar l’ús de la llengua. Especialment, entre els més menuts, però també entre la resta del públic. En el seu cas, aquesta retallada implicarà que l’any vinent no es podran fer dos projectes que s’havien fet aquests darrers anys.
D’una banda, la campanya “Llegim”, impulsada enguany, adreçada a 102.000 xiquets de tots els centres d’ensenyament que cursen primer i segon de primària. “És una revista que enguany va sobre cançons, el fet de lligar la lectura al ritme, les paraules, la poesia… És una revista a color que arriba a les teues mans per a fomentar la lectura, no només a l’aula, sinó en l’àmbit familiar. I això ho fèiem gràcies a aquesta subvenció”, explica Rosa Mengual, la directora de la Fundació Bromera.
L’altre projecte, “Espera llegint”, ja fa tres anys que funciona. És una campanya amb els comerços que consisteix a col·locar uns expositors amb llibres de lectura fàcil. “El que fem és treure la lectura del seu àmbit tradicional, portar-la al comerç, on tu esperes a ser atès, perquè, en lloc de mirar el mòbil, tingues l’opció de llegir llibres en la teua pròpia llengua, que parlen de temes que t’interessen per alguna raó, perquè són al teu poble… Són campanyes que arriben a milers de persones, i no es podran fer perquè no tindrem pressupost”, lamenta Mengual.
“No entenem el criteri de la retallada. Nosaltres fem accions que promocionen el valencià, que fan que la llengua en què t’expresses puga arribar-te per unes altres vies, com ara la lectura. I que això siga una activitat més de lleure en família”, diu. A més a més, destaca que les campanyes no van adreçades únicament als infants, sinó també a persones estrangeres que volen aprendre la llengua, i a persones grans que saben parlar-la, però que no l’han estudiada mai.
“Ho fan per desconeixement”
Mengual explica que va demanar una reunió quan va canviar el govern i que encara espera que li donen audiència. “Personalment, no m’han agradat les formes. No ens han donat l’oportunitat de parlar amb ells, presentar-nos, dir-los què fem amb els seus diners, abans de fer aquesta retallada”, diu. I afegeix: “No acabem de néixer. Hem estat vint anys fent campanyes i treballant per la cultura, pel poble i pels nostres xiquets que parlen i pensen en valencià, i ara…”
Assenyala que no hi ha gaires entitats que es dediquen al foment de la lectura en català i que la seua faena és necessària. Preguntada pel possible motiu de la retallada, argumenta: “Diria que ho fan per desconeixement del que fem. Aquesta decisió s’ha pres sobre la base dels seus propis criteris. No sé si és perquè no ens coneixen. Si és per alguna altra qüestió, a mi no me l’han dita.” Malgrat tot, la fundació no depèn únicament dels fons públics, i la directora considera que se’n sortiran, però lamenta que, si no aconsegueixen finançament, aquests projectes desapareixeran: “Els qui hi perdem som tots.”
