Funcionaris sense por

‘Informe jurídic sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència‘. És el nom complet d’un document detallat que aquests dies és presentat a funcionaris clau del govern català. L’objectiu és combatre la por i la desinformació que puguin tenir. Què em passarà el dia del referèndum? Puc rebre represàlies? Tanmateix, les trobades també serveixen per a preparar funcionaris per a l’endemà de la independència. Qui s’ocuparà de cobrar imposts? Són converses organitzades pel sindicat Intersindical-CSC i per l’ANC. Avui mateix són convidats a assistir a un acte a la una del migdia a la seu de la vice-presidència del govern (rambla de Catalunya, 19-21), a la sala Barcelona, per escoltar les paraules de Joan Font (ANC), funcionari i secretari de l’Ajuntament de Tarragona. Tindrà al costat Marc Sallas, membre del sindicat Intersindical-CSC i de la CUP. En aquest sindicat, netament independentista, hi milita, per exemple, Joan Tardà (ERC).

El cor del sistema
‘Hem començat pels serveis centrals, el cor del sistema. Vam fer Presidència, i avui, Vice-presidència. En total, parlem dels 8.000 o 9.000 funcionaris de la Generalitat que operen a la sala de màquines més potent. Homes clau durant el dia del referèndum, però també l’endemà. Són els departaments d’on pengen els secretaris generals, directors generals, assessors jurídics, gabinets tècnics i més funcionaris del govern. I l’objectiu és treure’ls la por i que tinguin clara una cosa: tota decisió serà política. I la responsabilitat, també. No han de patir per a res’, diu Sallas.

Per a la conversa, els ponents es basen en l’informe jurídic esmentat, sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència. Es pot llegir sencer ací, en pdf: són trenta-tres planes. El document, molt tècnic, ha estat elaborat, bàsicament, per secretaris d’ajuntaments. Aquests funcionaris, tot i cobrar d’administracions catalanes, depenen orgànicament de l’administració estatal. Han guanyat una plaça per oposició a l’administració espanyola. És gent que domina la normativa i sap quines represàlies pot intentar aplicar l’estat i quina resposta s’hi ha de donar.

Les sis possibles amenaces i com encarar-les
L’estudi preveu i enumera les sis amenaces que pot fer servir l’estat espanyol per espantar funcionaris. Els pot acusar d’aquests delictes: prevaricació, abandonament de destinació i omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili, rebel·lió, sedició i traïció. El text detalla en quines lleis es basen aquests delictes i quines resolucions relacionades ha emès el Tribunal Suprem. I la conclusió és que aquests delictes i faltes no es podran aplicar contra els funcionaris catalans. D’entrada, perquè en molts casos cal que hi hagi violència per a considerar-los pròpiament delictes, cosa que en l’actual procés no hi és ni hi serà. Però, a més a més, perquè les actuacions que facin els funcionaris seran emparades per lleis del parlament català, i això els blindarà.

Granets de sorra
‘Hem repassat les enquestes del CEO d’aquests darrers vuit anys. I hem vist que els funcionaris són més independentistes que no la mitjana catalana. Contra el tòpic. El 52% dels funcionaris són partidaris de la independència, el 40% no i hi ha un 12% que no s’hi pronuncia. I, a més, aquí dins també hi ha inclosos els funcionaris de l’estat. Però ens trobem que a aquests funcionaris no s’hi adreça ningú. Tothom en parla, tothom diu que ocupen una posició clau, però ningú no els informa. Per tant, ara no solament es tracta d’informar els funcionaris sobre la independència, sinó també que els qui ja ho són, d’independentistes, vegin que tindran el govern català al costat, i que no han de patir per la seva posició. I que escoltin quines lleis i normatives hi ha en joc’ diu Sallas.

Funcionaris o personal acreditat?
No fa gaire, Marta Rovira i Quim Arrufat han posat sobre la taula la possibilitat que el dia del referèndum no es demani als funcionaris que hi intervinguin, sinó que es faci servir ‘personal acreditat’. La normativa espanyola estableix que en un procés electoral oficial ha d’haver-hi personal acreditat pel govern. No cal que siguin funcionaris. Això els llevaria pressió. ‘Veurem al final quin paper té cadascú. Però certament podria passar. Ara, en aquests col·loquis no parlem únicament del dia del referèndum, sinó també de l’endemà. Els funcionaris són els que faran efectiva la independència, també. Són els qui cobraran impostos, serviran a la frontera o atendran els dubtes dels ciutadans. Per tant, l’objectiu de la conversa no és tan sol de treure’ls la por. També és fer-los veure que tothom pot aportar-hi un granet de sorra. La independència la farem tots, també els funcionaris’.

Una campanya que creix
Hi ha un altre col·loqui previst el 8 de febrer al Departament de Salut, perquè Salut és el departament amb un nombre de funcionaris més gran. Però s’espera que aquests actes s’ampliïn al màxim. I, si s’ha començat pel cor del sistema, es vol arribar tant com sigui possible als 200.000 funcionaris que hi ha a Catalunya. És una campanya que tot just ha començat, però en procés de creixement.