Full de ruta

És sentir ‘referèndum pactat’ i perdre immediatament el respecte intel·lectual a qui el defensa. Deixo immediatament d’escoltar-lo. Deixo de prendre-me’l seriosament. Personalment, trobo un insult a la intel·ligència que hi hagi encara avui qui defensi aquesta opció. Ens vol enganyats, ens duu al penya-segat. És realment ofensiu. N’hi ha prou d’escoltar PP, PSOE i Podemos. Cap d’aquests no vol cap referèndum pactat. Dir la contrària és mentir. Ciudadanos, ni ho explico. I VOX, eliminaria directament les autonomies.

Doncs et vols creure que independentistes que feia anys que consideraven perdut el referèndum pactat ara el consideren possible? És brutal, veure-ho. Com és possible? Doncs és possible per tres motius: la presó, l’exili i la por. Crec que hi ha il·lustres independentistes que defensen el referèndum pactat com un mecanisme defensiu. Com un refugi. Com una manera de dissimular que no saben què fer, i la via unilateral que defensaven fins ara els ha sumits en la desorientació, en la confusió, en el caos. Són independentistes que no parlen amb el cap fred, sinó amb la por al cos i a la defensiva. No advoquen una via possible, analitzada i calibrada. Simplement, m’aboquen la seva confusió. Defensen el mama por, no sé què fer, referèndum pactat.

Per mi, el pit-i-collons serveix de poc. El referèndum pactat, serveix de menys.

Ja ho sé que, si fos per mi, executaria el resultat del Primer d’Octubre. El mal és que hi ha molts independentistes que no. Ja ho sé, que em plantaria a la frontera. Passa que hi ha molts republicans que no. Ja ho sé, que dono per bo el Primer d’Octubre. Passa que hi ha molta gent que no. Ja ho sé, que defujo la covardia i la confusió. Passa que el pit-i-collons, també.

L’anàlisi que trobo més pràctica i enraonada em diu que, això, ho haurem de fer unilateralment, un altre cop; i amb dues potes: eleccions i desobediència. Adéu referèndum. Adéu pactat. Hola eleccions. Hola unilateral. Per mi, personalment, el 50% més 1 dels vots, ja l’hem aconseguit. Es diu Primer d’Octubre. Doncs ara toca aconseguir el 50% més 1 en forma d’eleccions (Per mi, hi insisteixo, no caldria; amb el Primer d’Octubre ja faig. Però un full de ruta no és individual. És compartit, o ja no és de ruta.)

Haurem de fer a les eleccions el que ja vam fer el Primer d’Octubre. Aconseguir el 50% més 1 dels vots. I no em serveixen les eleccions europees, ni les espanyoles. Per mi, les catalanes o les municipals. Aquestes, o les vinents, haurem de passar del 50%. Com vam fer el Primer d’Octubre. Per això jo votaré, els cicles electorals vinents. Per superar el 50% dels vots. Tota la resta, m’importa menys.

Amics, després de dubtar molt, personalment abandono l’abstenció. Sé, i en sóc conscient, que cap partit, cap ni un, no es presenta amb aquest full de ruta. Avui ningú no em diu deixem estar el referèndum; a mi, ningú no em diu centrem-nos a superar el 50% dels vots en unes eleccions i després implantarem unilateralment la República. Ho sé. Doncs els votaré igualment. Els votaré igualment perquè jo faig als polítics allò mateix que ells em fan a mi: utilitzar-los. Per això el dia que passem del 50% dels vots en unes eleccions me’n serviré contra seu i contra les seves dilacions. Benvolgut polític: ja som més del 50%, com llavors del Primer d’Octubre. No tens excusa, pesat.

Hi haurà un dia que passarem del 50% dels vots. Aquell dia haurem de tancar-nos, ara sí, a Sant Jaume. Haurem de defensar posicions, haurem de controlar el territori, haurem de tenir bancs a favor, mossos a favor i poders a favor. Deures pendents. I, si us plau, deixem de mentir. El Primer d’Octubre va haver-hi violència? El 155 es va aplicar? Doncs no descartem que n’hi hagi més en el futur, de violència. Més encara: preparem-nos per a implementar la República, tot i la violència que puguin aplicar-nos de nou. Se’n diu desobediència civil. No neguem la violència. Preparem-nos per guanyar-la, amb intel·ligència i sense tancs. No neguem l’evidència. Superem-la.

És difícil? És clar que és difícil. Però tampoc no ho hem intentat fins ara. El Primer d’Octubre no es va voler fer. Fem els deures pendents. Controlar el territori i guanyar el 50% dels vots en unes eleccions. Considero aquest full de ruta difícil, pràctic i unilateral. Per contra, el referèndum pactat, el considero fàcil, mentider i insultant.