Fruites d’hivern

L’hivern és l’estació del fred i d’uns quants virus, com els dels refredats i els de la grip, que necessiten baixes temperatures per a propagar-se. Enguany també haurem de defensar-nos contra la covid-19. És per això que cal reforçar el sistema immunitari i la natura ens aporta els cítrics, unes fruites molt riques en vitamina C. També tindrem noves varietats de poma.

Els cítrics

Les fruites més característiques de l’hivern són els cítrics, com les taronges, les mandarines i les aranges, unes fruites que contenen àcid cítric (el responsable del seu gust àcid característic), que potencia l’acció de la vitamina C.

Aquesta vitamina, a més de reforçar el sistema immunitari i prevenir les infeccions, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i intervé en la formació dels ossos, les dents, les articulacions i els glòbuls roigs.

Els cítrics també contenen olis essencials que obtenim només d’aquestes fruites perquè el nostre organisme no els pot sintetitzar.

Tenen poder antioxidant perquè, tal com indica el color groc i taronja, són fruites riques en vitamina A i amb unes substàncies anomenades flavonoides.

La mandarina

És una fruita que prové de l’Àsia i el seu nom es deu al color del vestit que duien els mandarins xinesos.

Es troba al mercat en diverses varietats des del mes de setembre fins a començament de març.

Aporta més hidrats de carboni i més vitamina A que la taronja però menys vitamina C.

A casa nostra és molt coneguda la Clementina, que és dolça i no té pinyols.

Hi ha una varietat de mida més gran, la Clemenvilla, que també té molt de suc.

La Fortune, de recol·lecció més tardana, té una mida més petita i la pell molt fina i enganxada.

La taronja

Prové del sud-est de la Xina.

Ens aporta minerals, potassi, magnesi i calci.

Té més fibra que la mandarina.

Vitamines: àcid fòlic, provitamina A (en menys quantitat que la mandarina) i, sobretot, vitamina C.

Una de les primeres varietats que apareix al mercat (a l’octubre) és la Navelina, suau i molt dolça.

Al novembre apareix una altra varietat, la Navel, que té molta acceptació i es pot comprar fins al mes d’abril.

La varietat Navelate, molt dolça i sucosa, és més tardana, com la Washington, que arriben al febrer.

La Salustiana, amb la pell més gruixuda i arrugada, és molt apta per a fer sucs.

De Sanguines no se’n troben tots els anys, perquè per aconseguir el color vermell (ric en antocianines, un potent antioxidant) cal que els tarongers tinguin temperatures nocturnes molt baixes.

Una de les darreres varietats és la València Late, que té una forma lleugerament allargada, la pell molt fina i molt de suc.

L’aranja

És un arbre originari del Carib.

Els fruits són grossos com les taronges i la polpa pot ser de color groc pàl·lid o vermellós.

És el cítric més àcid, té més fibra que la mandarina i menys que la taronja.

De totes tres és la que aporta menys vitamina C.

L’oli essencial d’aquesta fruita pot causar reaccions al·lèrgiques i dermatitis.

Pot interaccionar amb alguns medicaments com els que es prenen per rebaixar el colesterol, controlar la pressió sanguínia o el ritme cardíac, per tant, si se’n prenen sovint, cal consultar-ho amb el metge.

És una fruita hidratant, ajuda a reduir el nivell de colesterol en sang, afavoreix l’absorció del ferro i té un alt poder antioxidant.

A l’hivern: pomes!

Encara trobarem al mercat les pomes que arriben de la tardor.

Després en trobarem tot l’any, a mesura que se’n van recol·lectant les diverses varietats o perquè es guarden en càmeres.

És per això que se’n troben al mercat des del setembre fins al juny de l’any següent.

N’hi ha de diferents menes i algunes ens són molt conegudes, com la Red Delicious, la Starking i la Golden Delicious. Les MacIntosh provenen dels Estats Units i donen nom a la famosa marca d’ordinadors Apple. La Reineta és del Canadà, la Granny Smith d’Austràlia i la Royal Gala és neozelandesa.

Les pomes tenen un contingut en aigua del 85%.

Són riques en fibra.

Aporten poques quilocalories.

Són riques en uns elements fitoquímics: els flavonoides, que tenen propietats antioxidants.

Si es menja crua, estimula el trànsit intestinal, i si es menja cuita o ratllada, com que produeix pectina (un suc espès i marronós), té efectes astringents.

La fruita seca

La fruita seca, com l’avellana, l’ametlla, les nous i els pinyons, es recol·lecta a la tardor, però com que es guarda en condicions òptimes es consumeix en abundància durant l’hivern.

Té unes propietats molt beneficioses per a l’organisme, perquè conté greixos saludables: els coneguts omega-3.

Els torrons típics de Nadal són els d’ametlla (tipus Xixona o d’Alacant) i també hi ha una gran varietat de torrons de xocolata amb avellanes, nous o ametlles.

Tot i que els torrons són uns aliments molt calòrics –perquè la fruita seca ja és molt energètica i, a més, s’hi afegeix sucre–, són un bon aliment que ens aporta totes les propietats saludables de la fruita seca i del cacau, però cal consumir-ne amb mesura.