Què és la fruita verda del tortell de Reis i més curiositats d’aquestes postres

El 6 de gener a tots els Països Catalans és tradició menjar el tortell de Reis, i en moltes cases es repeteix una pregunta en relació amb aquestes postres: què és exactament la fruita verda? Al tortell, normalment hi acostuma a haver taronja confitada, cireres i unes llesques de color verd que molta gent no sap què són. La resposta és senzilla: normalment és meló, però també hi ha pastisseries que hi posen carabassa confitada, anomenada carabassat.

I ara us deveu demanar, com pot ser que un meló o una carabassa tinguin aquest color verd tan fort? És colorant, com us podíeu imaginar. De fet, la resta de fruites confitades també en duen per potenciar-los el color.

I com es pot diferenciar si és meló o carabassat? Us haureu de fixar en la forma i la textura de la fruita verda. El carabassat té forma rectangular, i, en canvi, els talls de meló normalment tenen la forma de mitja lluna. A més, el carabassat és més dur i el meló és més tendre. També s’ha de tenir en compte que, com que el carabassat és més barat, és més habitual de trobar-ne als tortells de fabricació industrial, mentre que els artesanals acostumen a dur meló.

D’on ve la tradició del tortell de Reis?

L’origen del costum de menjar el tortell de Reis no és documentat. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el significat etimològic de la paraula tortell deriva del mot llatí torta, per a referir-se a una mena de pastís. “Sense cap certesa científica”, precisa el folklorista i escriptor Amadeu Carbó, però, com a estudiós de la cultura catalana i fill de pastisser, sí que es veu amb cor de dir: “El tortell és el dolç més estès en la geografia dels Països Catalans, sobretot en les festes importants de l’hivern sovinteja la seva menja.” I d’exemples posa el tortell de Sant Antoni, el tortell de Rams i el tortell de Reis. També, fins on arriben les indagacions de Carbó, sembla que el tortell procedeix d’una menja molt més simple, com ara les coques ensucrades o pans enriquits, amb arrel romana, sacramentals o sacralitzats, que no hem deixat de fer mai. I hi ha qui vincula la menja del tortell de Reis a la celebració de les saturnals romanes –que seria el carnestoltes actual–, grans festes de l’hivern.

Sobre la forma rodona del tortell, Vicent Marquès indica: “La pastisseria tradicional fa servir sovint les formes d’anell o corona per a tota classe de dolços. Són formes populars, gens complicades. En el cas de les pastes, generalment petites i de pasta dura, s’anomenen rosques o rotllets, però si es tracta de pastissos amb una certa entitat, de massapà, pasta bamba o pasta fullada, farcits o no, reben el nom, en el cas dels de massapà, de casques, i en els altres, de tortells.”

I segons Amadeu Carbó, “totes les festivitats importants estaven relacionades amb un dolç fet amb farina, que en el fons no era res més que un pa enriquit, un pa ensucrat, un pa dolç. Tota la resta seria una evolució d’això, però no sabem a partir de quan, fins que cau en mans dels pastissers i en fan autèntiques filigranes”.

És clar que és una menja extraordinària per a un dia extraordinari.

Per què hi ha una fava?

Dins el tortell de Reis és tradicional que s’amaguin dues figuretes: una fava i un rei. Són l’element sorpresa i més important d’aquest dolç. Segons que conta Amadeu Carbó, antigament tan sols portava una fava i qui la trobava era coronat rei de la fava. Posar-hi també un rei és un fet moderníssim. En canvi, diu que l’ús de faves com a obsequi i element d’atzar és molt antic, ens remet a l’època romana, quan era símbol de fertilitat.

Qui treu la fava paga el tortell, però per què és una fava i no res més? “Una fava seca té la capacitat de conservar-se i no fa mal al tortell, és una qüestió pràctica”, apunta Carbó. Però també detalla que les faves eren emprades en diversos processos d’elecció a sort, era un afer màntic. “Per exemple, en el Consell de Cent, hi havia càrrecs que es triaven per insaculació. Es preparaven faves de cera i, a dins, s’hi ficava un paper amb un nom i, totes en un sac, es treien a l’atzar.” Barrejar una fava negra amb unes altres blanques i veure qui treia la negra també era un sistema de tria a l’atzar. Segons Carbó, “la fava del tortell de Reis té concomitàncies amb el període de carnaval, que ara es redueix a uns quants dies, però que també en les festes de Nadal i celebracions pròximes, com ara el Dia dels Sants Innocents, hi ha coses que ens el recorden”.

Jaume Fàbrega diu que el fet de posar una fava al tortell de Reis ja es troba documentat a la Provença del segle XIV. I que Loís Stouff ho esmenta a Ravitaillement et alimentations en Provence aux XIV et XV siècles, en què diu que un flequer ofereix als frares menors d’Avinyó com a “estrenes” (mot occità i català) “una fogassa on hi havia una fava”.