11.06.2024 - 21:40
The Washington Post · Steve Hendrix i Mohamad El Chamaa
Hurfeish, nord d’Israel. Els turons i les valls que s’estenen al llarg de la frontera d’Israel amb el Líban ja semblen una zona de guerra.
Els esclats dels coets interceptats i el zum-zum dels drons fan tremolar l’aire constantment. Hi ha columnes de fum que s’eleven des de les carenes mentre els bombers malden per evitar que les flames arribin als barris residencials. Els atacs de l’Hesbol·là i Israel han passat de ser cada dia a ser gairebé cada hora, segons que expliquen els civils i soldats que romanen a la zona.
“Cada setmana és més freqüent i més intens”, explica en Liron, subcomandant d’un esquadró de l’exèrcit israelià que va haver d’arrecerar-se en un refugi durant un atac aeri de dijous. En Liron accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de donar el seu nom de pila i prou, perquè no està autoritzat a parlar amb els mitjans de comunicació.
Durant l’atac, els soldats es refugiaren a menys de 3.000 metres de la frontera libanesa, en un campament construït sobre un terreny que antigament havia estat el camp de futbol de la ciutat.
El seu emplaçament no era cap secret. Un dia abans, dos atacs de drons de l’l’Hesbol·là havien destruït un dels tres barracons de lona i havien matat un soldat i ferit una dotzena més. Les parets d’un dels refugis antiaeris encara estaven esquitxades de sang, allà on el metge de la unitat havia lluitat per salvar el braç d’una jove reservista.
La majoria dels soldats de la unitat van arribar al nord d’Israel després d’haver estat destinats a l’interior de Gaza. Ara formen part de la creixent força israeliana que flanqueja la frontera pendents d’un segon conflicte a gran escala que cada dia sembla més inevitable.
“Hem vist com la guerra agafava força al nostre voltant”, diu en Liron mentre les explosions ressonen als turons. I afegeix: “La situació és insuportable.”
Israel ha lliurat dues guerres sagnants i inconcluses, el 1996 i el 2006, contra l’Hesbol·là, el grup militant alineat amb l’Iran que és la força militar i política dominant al Líban. Ambdues parts han intercanviat trets regularment d’ençà de l’atac d’Hamàs contra el sud d’Israel el 7 d’octubre.
Hi ha hagut anades i vingudes sense desembocar en una guerra total. Hi va haver un atac iranià amb míssils sense precedents, com també hi ha hagut nombroses rondes fallides de diplomàcia regional. L’Hesbol·là ha dit que no deixarà de lluitar fins que no hi hagi un alto-el-foc a Gaza.
A mesura que els atacs transfronterers s’intensificaven, funcionaris israelians de tot l’espectre polític han manifestat la voluntat de fer retrocedir l’Hesbol·là de la frontera entre el Líban i Israel, encara que això impliqui combatre simultàniament en dos fronts.
Herzi Halevi, màxim comandant de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), va declarar la setmana passada que aviat es podria prendre la decisió de llançar un atac a gran escala contra l’Hesbol·là al Líban.
Els negociadors nord-americans treballen per evitar una escalada, però Israel està sotmès a una pressió interna creixent perquè aturi els atacs de l’Hesbol·là i permeti que més de 60.000 civils desplaçats tornin a casa després de vuit mesos vivint en hotels i refugis per tot el país. Una enquesta publicada divendres al diari Maariv revelava que el 62% dels israelians donava suport a la idea d’un atac decisiu contra l’Hesbol·là.
Quan, diumenge, va anunciar la seva sortida del gabinet de guerra del primer ministre, Benjamin Netanyahu, el moderat Benny Gantz va dir que “una victòria real” per a Israel comportaria garantir que els residents del nord tornessin a casa sans i estalvis.
Pel cap baix, vuit civils israelians i dinou soldats de les FDI han mort a causa d’atacs de l’Hesbol·là, segons les autoritats d’Israel.
Pel cap baix, 87 civils i gairebé 300 combatents de l’Hesbol·là han mort en atacs israelians al Líban, segons xifres recopilades per The Washington Post. Segons les Nacions Unides, més de 94.000 persones han fugit de casa al país d’ençà de l’octubre.
A Hurfeish, on més del 97% de la població són àrabs drusos amb ciutadania israeliana, molts dels quals mantenen vincles amb ciutadans drusos del Líban i Síria, els funcionaris israelians expliquen que es resignen a un conflicte si això significa la fi dels atacs amb coets i drons.
“Ens tenen en el punt de mira, aquí no estem segurs”, diu Wael Amer, el tresorer del poble.
Sobre l’escriptori d’Amer hi ha una aleta metàl·lica que prové de les restes d’un dels drons assassins de l’Hesbol·là. Experts de l’exèrcit israelià expliquen que la peça prové d’un tipus de nau que no havien vist abans, cosa que evidencia el creixement de l’arsenal del grup a la frontera amb Israel.
Durant mesos, el grup ha fet servir, principalment, drons i míssils antitancs contra objectius pròxims a la frontera. Però a l’abril, l’Hesbol·là va començar a desplegar coets de fabricació iraniana, equipats amb cambres que captaven imatges en temps real dels atacs que després es difonen a les xarxes socials. Dijous passat, els militants del grup van fer servir míssils antiaeris contra avions israelians per primera vegada.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha advertit del perill que les tensions quedin fora de control. “Aquests intercanvis de trets podrien desencadenar un conflicte més ampli amb conseqüències devastadores per a la regió”, va escriure l’oficina de Guterres en un comunicat dijous passat.
Els atacs de l’Hesbol·là han aconseguit de penetrar com més va més els sofisticats sistemes de defensa antiaèria d’Israel, fins al punt d’impactar contra punts on els residents evacuats del nord havien acudit a la recerca de refugi. Divendres, un avió no tripulat del grup va atacar un camp prop de Natzaret, a gairebé 40 quilòmetres al sud de la frontera.
“Encara sentim les sirenes i les bombes”, diu Yochai Wolfin, gerent de Manara, un quibuts d’unes 280 persones situat al costat de la tanca fronterera amb Líban.
Un terç dels habitants del seu poble s’allotgen en hotels al nord, però la resta s’ha traslladat més al sud d’Israel. Algunes de les famílies expliquen que han canviat cinc vegades d’escola d’ençà de l’octubre. Les seves esperances de tornar a Manara abans no comenci el pròxim curs acadèmic, al setembre, s’esvaeixen. Més del 70% dels habitatges del quibuts han sofert danys a causa dels atacs.
“La nostra comunitat està repartida per tot el país. És difícil no sentir frustrat. Ningú ens parla del futur ni de què passarà”, explica Wolfin.
Les temperatures han crescut a mesura que creixia el ritme dels atacs, cosa que ha fet que els incendis esdevinguin un perill com més va més greu a banda i banda de la frontera. Els coets i els atacs d’avions teledirigits calen foc a la mala herba assecada, i això desborda un cos de bombers que ja compta amb poc personal. L’amenaça dels míssils terra-aire ha obligat els avions antiincendis israelians a romandre a terra, cosa que ha obligat els efectius sobre el terreny a lluitar tots sols contra les flames, sovint mentre els coets cauen al seu voltant.
“Quan hi ha una explosió, un es tira a terra i espera el millor”, explica el sergent David Rosenberg, part d’una força combinada de bombers locals i militars que va passar més de dos dies de la setmana passada contenint els incendis al voltant de Kiryat Shmona, una ciutat de 22.000 habitants que ha estat majoritàriament evacuada a causa del conflicte.
En una ocasió, explica, el seu equip va entrar en un refugi antiaeri públic i hi va trobar un home gran que s’hi havia traslladat i s’hi havia endut un catre, una cafetera i una ràdio.
“Era tret d’una pel·lícula de terror”, explica, amb els ulls plorosos, sobre un incendi. “Se sentien els crits dels animals al bosc, però no hi podíem fer res.”
A Hurfeish, el poble drus més pròxim a la frontera, han evacuat més residents d’ençà de l’atac mortal de dimecres. I les autoritats han traslladat uns 70 orfes i nens en acollida a Tel-Aviv. No obstant això, tan sols el 25% de la població se n’ha anat del poble, i la majoria probablement hi quedarà, segons que explica un dirigent drus local.
“Tenim la creença que no importa on hagis de ser: tan sols Déu decideix el lloc i el moment de la teva mort. És millor quedar-se i defensar la teva llar”, diu.
El Chamaa informa de Beirut estant. Suzy Haidamous, a Beirut, i Alon Rom, a Tel-Aviv, han contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
