06.05.2019 - 16:15
|
Actualització: 06.05.2019 - 16:18
Els impulsors de Front Republicà –Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates– es reuneixen aquesta tarda per primera vegada des de les eleccions espanyoles, en què van obtenir 113.008 vots, sense aconseguir cap escó. Consultats per VilaWeb, les tres potes de la coalició coincideixen a valorar positivament el resultat i remarquen que la candidatura es va conformar un mes abans de les eleccions i que tan sols havien tingut 30.000 euros per a fer la campanya. A més, denuncien que molts mitjans els van invisibilitzar pel fet que eren extraparlamentaris, tot i que, alhora, donaven presència a Vox, que també ho era. Tanmateix, destaquen que Front Republicà va donar l’oportunitat de defensar un discurs polític que la resta de formacions independentistes no han posat sobre la taula.
La principal incògnita, que no és clar que resolguin en aquesta primera reunió, és la continuïtat del Front Republicà, o no, com a projecte polític. Albano-Dante Fachin, número 1 per Barcelona i secretari general de Som Alternativa, defensa que, si bé la coalició es va crear expressament per al 28-A, ‘la idea del Front Republicà ha de continuar’. Ara bé, diu que definir la manera com fer-ho ‘és complex’. ‘A Som Alternativa volem que es continuïn donant els punts de trobada’, diu. Tal com ho veu Fachin, aquests punts de trobada han de ser compartits per organitzacions que no van ser al Front Republicà, com el conjunt de la CUP i Procés Constituent.
Per Enric Pineda, coordinador general de Pirates de Catalunya, cal fer una lectura molt positiva de l’experiència de Front Republicà i destaca que la seva virtut ha estat revifar el debat polític amb una proposta diferent, per la qual cosa tampoc no veu que el camí de l’espai polític hagi acabat. ‘Front Republicà continuarà viu’, diu Pineda, tot i que no s’atreveix a aventurar com.
Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, explica que la coalició es va formar per ‘omplir el buit’ que la CUP havia deixat quan va decidir de no presentar-se a les eleccions espanyoles, però que per ara no han decidit si volen donar recorregut a Front Republicà. ‘Per a Poble Lliure, la CUP és el subjecte polític més important.’ D’aquesta manera, apaga les veus que assenyalaven Front Republicà com l’espurna d’una possible escissió. En aquest sentit, Fuster defineix com a ‘molt excepcional’ haver promogut una candidatura al marge de la CUP, tot i que no tanca la porta a tornar a plantejar projectes electorals similars ‘si hi ha altres buits polítics’. Segons fonts de la CUP pròximes a les tesis d’Endavant, es temia que un bon resultat de la coalició eixamplés la tradicional distància entre les dues ànimes de la CUP.
Després de les eleccions, la CUP va felicitar públicament les forces independentistes i d’esquerres pels resultats amb esment especial a Front Republicà. Tot i no reconèixer la candidatura com ‘l’opció de la CUP’, consideren ‘molt positius’ els resultats, ‘fruit d’una campanya ben treballada que ha hagut de fer front a un silenci mediàtic’. Amb tot, destacaven: ‘Continua havent-hi un sector important del poble català que vol votar a favor d’opcions polítiques que es mouen en les coordenades de la desobediència, la unilateralitat, la defensa del llegat del Primer d’Octubre, la defensa de la plena independència i la defensa d’un model econòmic i social alternatiu a l’existent i que prengui partit per la classe treballadora i les classes populars.’
Front Municipalista
El 7 d’abril, menys d’una setmana abans de començar la campanya del 28-A, Som Alternativa va oficialitzar la marca supramunicipal Front Municipalista per a acompanyar les seves candidatures a les eleccions municipals. Tant el nom com el logotip recorden els de Front Republicà, tot i que ni Poble Lliure ni Pirates de Catalunya no participen en cap de les vuit candidatures que es presenten amb aquest nom. Hi haurà llistes de Front Municipalista a Lliçà d’Amunt, Viladecans, Cerdanyola del Vallès, Lloret de Mar, Olesa de Montserrat, Mataró, Sant Andreu de la Barca i Vilassar de Mar.
Segons que explica Fachin, la idea d’un ‘front republicà’ va aparèixer després d’una reunió de dirigents de Som Alternativa amb el president de la Generalitat, Quim Torra, el 31 de juliol. Arran d’això, nuclis locals del partit van treballar la idea de cara a les eleccions municipals sota la marca de Front Municipalista. Quan Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya van acordar de presentar-se a les eleccions espanyoles, el partit de Fachin va proposar d’adaptar el nom i el logotip que, segons diu, tenien preparats d’abans. ‘Front Municipalista existia abans del Front Republicà, no és una continuació ni hi té relació’, assegura.
La CUP comença un debat de fons i considera una refundació
El dia abans de les eleccions espanyoles, el consell polític de la CUP va aprovar un document que exposava la necessitat d’un debat dins l’esquerra independentista. El text, al qual ha tingut accés VilaWeb, distingeix entre un debat a curt termini amb vista a unes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya i un altre de més profund que redefineixi tot el moviment polític. De cara al futur més immediat, el text proposa la necessitat de definir quin paper ha de tenir la CUP en diverses qüestions, per exemple: si ha de preparar una proposta que ‘opti a disputar el lideratge político-institucional del procés’, si han d’anar més enllà del dret d’autodeterminació, quin rol té la unilateralitat en la seva proposta, quina política d’aliances tenen en compte. A més, posa sobre la taula la possibilitat de constituir ‘un nou artefacte amb referencialitat de la CUP i l’esquerra independentista però que superi sigles i els marcs utilitzats fins ara’.
El text, redactat i aprovat abans de les eleccions espanyoles, també es demana com s’han de relacionar amb Front Republicà, si bé com a bloc o bé com a partit separat. Sense representació institucional, aquesta qüestió queda a l’aire i dependrà del recorregut que Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates donin a la coalició.
El debat de fons interpel·la el conjunt d’organitzacions de la Taula de l’Esquerra Independentista –CUP, Arran, SEPC, Alerta Solidària, Endavant i la COS– i les forces que es van presentar amb la CUP a les eleccions al parlament, on també hi ha Poble Lliure, Pirates de Catalunya, Lluita Internacionalista, Crida Constituent, la Forja, Corrent Roig, Constituents per la Ruptura i Col·lectiu Drassanes. Aquest debat exposa qüestions com ara si cal un nou corpus teòric, de quina manera construir un moviment als Països Catalans, com relacionar la lluita institucional amb la lluita al carrer, com s’han de coordinar les diferents forces i, en general, si cal una refundació de l’esquerra independentista.
