Front comú de la societat civil i ajuntaments per a exigir que el nom de la regió sigui Occitània-País Català

Entitats catalanistes de Catalunya Nord, batlles de 147 municipis del Llenguadoc-Rosselló i alts càrrecs del Consell Departamental dels Pirineus Orientals han unit forces per exigir a l’estat francès que inclogués País Català al nom de la regió que englobava Montpeller i Tolosa. En un front comú inèdit, han ideat una campanya per a elevar la reivindicació a les màximes institucions franceses. El primer ministre francès, Manuel Valls, els va rebre en audiència i han demanat una reunió amb el president, François Hollande. A més, presentaran un recurs legal al Consell d’Estat, que s’hi ha de pronunciar abans de l’1 d’octubre. Un dels promotors del text, Joan Becat, insta els catalans a assistir a la manifestació unitària convocada el 10 de setembre a Perpinyà per reclamar que la futura nomenclatura representi la catalanitat de part del territori.

Al maig va començar un procés ben llarg de tria del nom per a la macro-regió que unifica administrativament el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. Amb el 44,9% de vots, l’opció Occitània va imposar-se a la consulta ciutadana, en què van poder participar els més grans de 15 anys residents al territori. El consell regional va ratificar la preferència i va afegir el subtítol Pirineus-Mediterrània. L’última paraula la té ara l’estat francès, que abans de l’1 d’octubre ha de fer pública la decisió final. Pot avalar la nomenclatura pre-escollida o bé optar per una de nova.

Catalunya Nord confia que la mobilització sense precedents que han engegat al territori tingui els seus fruits, i País Català acabi afegint-se a la designació oficial. ‘No anem contra Occitània, estem a favor de País Català’, resumeix l’acadèmic i activista Joan Becat, que va ser membre del consell de savis que va proposar les opcions portades a votació popular. ‘A l’estat francès, els departaments i les regions sempre han tingut noms neutres, geogràfics o d’antigues províncies. Ara s’ha optat per un nom d’identitat, que fa referència a una llengua i una cultura de part del territori. Però a la regió hi ha dues llengües i cultures’, exposa.

Becat desvincula el nom País Català de qüestions polítiques: ‘és un nom banal, que s’utilitza amb absoluta normalitat aquí. No té a veure amb demandes nacionalistes’. Per això, diu, els resultaria incomprensible que s’esborrés la història, tradició i llengua catalana. ‘Seria fer-nos desaparèixer i això ens resulta insuportable. És com si Catalunya i l’Aragó s’uneixen i acaben presentant Barcelona com a capital cultural de l’Aragó o diuen que Torredembarra és la platja aragonesa’, il·lustra.

Front comú
Entitats d’àmbits diversos, personalitats de l’àmbit acadèmic i cultural, batlles de 147 municipis dels 220 de Catalunya Nord i la totalitat dels consellers departamentals del Llenguadoc Rosselló s’han sumat a la causa i han subscrit el recurs contenciós ciutadà que presentaran al Consell d’Estat, la més alta instància jurídica de l’estat francès, per reclamar la inclusió de País Català al nom de la regió. El món local ha donat una empenta decisiva al clam del territori. Uns quants municipis han col·locat, de manera simbòlica, plafons en què es llegeix País Català al costat dels cartells de senyalització d’entrada i sortida dels pobles.

‘Problema’ d’abast francès
La demanda ha arribat a l’Elisi i el primer ministre, Manuel Valls, en presència de dos ministres, els va atendre a Carcassona el 8 de juliol, ‘durant més estona que no és habitual en audiències oficials’. ‘Va escoltar les nostres raons i ens va admetre que el posàvem en una situació complicada’, relata Becat, que es mostra convençut que la potència de la seva reivindicació ja no té marxa enrere i obligarà l’estat francès a rectificar. També han demanat una reunió amb el president de la república, François Hollande.

Recurs administratiu
‘El nostre advocat ens diu que el recurs que hem impulsat té moltes opcions de prosperar’, indica Becat, que també és portaveu de la plataforma ‘Recurs ciutadà per Occitània-País Català’. A l’escrit legal, a banda de raons culturals, al·leguen defectes de forma en el procés d’elecció del nom. Entre més, es queixen que a la consulta ciutadana no es va permetre que participessin persones que no disposaven de telèfon mòbil francès.

Manifestació el dia 10 a Perpinyà
Becat augura una solució pactada entre les parts durant el setembre. El punt culminant de la reivindicació es viurà el dia 10 a Perpinyà, un dia abans de la diada de l’Onze de Setembre. Els sectors catalanistes de Catalunya Nord fan una crida per a assistir a la marxa com un gest de solidaritat entre territoris dels Països Catalans i perquè, ‘si és exitosa, ajudarà considerablement el recurs ciutadà’, en paraules de Becat.