19.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 19.12.2024 - 21:44
The Washington Post · Kate Brady
Berlín, Alemanya. L’home que previsiblement serà el nou mandatari d’Alemanya és un vell rival d’Angela Merkel que, durant anys, ha provat d’empènyer el partit de l’ex-cancellera cap a la dreta. Els seus partidaris diuen que és directe i pragmàtic, però també arrogant i susceptible.
Els sondatges diuen que Friedrich Merz, advocat de formació, és el candidat amb més números d’esdevenir el següent canceller d’Alemanya, a les eleccions avançades del 23 de febrer. Junts, el partit de Merz –la Unió Cristianodemòcrata (CDU)– i el seu partit germà a Baviera –la Unió Socialcristiana (CSU)– sembla que poden obtenir còmodament la primera posició.
Merz, que es considera a si mateix conservador en l’àmbit social i liberal en l’àmbit econòmic, fa anys que somnia el càrrec. A seixanta-nou anys, seria la persona més gran a assumir el càrrec de canceller d’ençà de Konrad Adenauer, que en tenia setanta-tres quan es convertí en el primer cap de govern d’Alemanya Occidental després de la Segona Guerra Mundial.
L’hora de Merz arriba en un moment particularment difícil per al país. Alemanya, el motor econòmic d’Europa, fa temps que no acaba de carburar. L’economia alemanya s’ha estancat. Les infrastructures i la indústria del país necessiten noves inversions desesperadament. A tota aquesta incertesa macroeconòmica s’hi afegeix l’espectre de la guerra d’Ucraïna –que s’acosta al tercer any– i l’amenaça russa creixent, afegida a la imprevisibilitat d’una segona presidència de Donald Trump.
Merz ha promès polítiques que facin avançar Alemanya: “Que facin que el país torni a rutllar i potser, també, que ens tornin a enorgullir del nostre país, Alemanya.”
El candidat de la CDU prové d’una família catòlica conservadora de la regió rural de Sauerland, a l’oest d’Alemanya. Es va afiliar a les joventuts del partit el 1972 i va entrar en política el 1989, quan va ser elegit eurodiputat. Després d’una legislatura a Brussel·les, va ser elegit diputat del Bundestag, la cambra baixa del parlament alemany, un càrrec que va ocupar fins el 2009.
Després d’aquella etapa abandonà la política, una decisió motivada en bona part per l’agror de la pugna al si de la CDU pel lideratge del partit contra Angela Merkel, que acabà assumint-ne el control. Merz va passar aleshores a treballar per al bufet d’advocats Mayer Brown i va formar part d’uns quants consells assessors, com ara el de la secció alemanya de BlackRock, empresa de gestió d’inversions nord-americana. Els seus ingressos en el sector privat –Merz és propietari de dos jets privats– es van convertir en tot un llast quan provà de tornar a la política. Així i tot, va ser reelegit diputat del Bundestag el 2021. Poc després, va ser nomenat cap de la CDU.
El candidat demòcrata-cristià proposa de desfer el tomb liberalitzador de Merkel per a tornar a situar la CDU fermament a la dreta, sobretot en matèria d’immigració. Ha estat molt crític amb l’estratègia de “portes obertes” amb què Merkel va respondre a l’onada de refugiats derivada la guerra civil siriana; com a candidat, sovint emfasitza la seguretat i l’ordre públic. Ocasionalment, aquesta línia dura en qüestions migratòries l’ha posat a l’ull de l’huracà, com ara quan va dir –falsament– que els ciutadans alemanys no podien accedir a certs tractaments dentals però que els immigrants sí, sense problemes.
Els seus crítics l’acusen de recórrer a la retòrica populista en un moment en què la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), amb un discurs racista i antiimmigratori, s’ha consolidat com el segon partit amb més intenció de vot en els sondatges. Alguns companys de partit, tanmateix, consideren que l’estil desacomplexat de Merz és, precisament, un dels punts seus forts com a candidat.
“Merz és més franc que la mitjana dels polítics alemanys, que en general no tendeixen a desfer-se dels consensos”, diu Jürgen Hardt, alt càrrec polític de la CDU.
“Creu que hi ha massa gent en aquest país que s’ho pensa dues vegades a l’hora de dir res, i que sovint es mossega la llengua perquè té por de dir alguna cosa que no es pot dir”, continua Hardt. “Ell no ho aprova, això. Vol missatges francs i clars.”
Molts observadors, tant dins el partit com fora, consideren que la franquesa que caracteritza Merz podria acabar essent un punt a favor a l’hora de bastir ponts amb Trump. El candidat de la CDU, a més, és un atlantista declarat: va encapçalar durant una dècada l’Atlantik-Brücke (‘Pont Atlàntic’), una associació creada amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre Berlín i Washington. Merz, a més, és plenament conscient que l’economia alemanya depèn estretament de la dels Estats Units –el mercat d’exportació més gran d’Alemanya–, cosa que significa que qualsevol aranzel que imposi Trump a les exportacions provinents d’Alemanya pot tenir un efecte profundament perjudicial per a l’economia del país.
“Merz entén que, independentment de qui ocupi la Casa Blanca, l’aliança transatlàntica continuarà essent, si més no en un futur pròxim, extremadament important per a nosaltres, tant per motius militars com per motius econòmics. Però també és conscient que hi ha aspectes d’aquesta aliança que van començant a canviar”, explica Peter Beyer, alt legislador de la CDU i ex-coordinador per a la Cooperació Transatlàntica durant el quart i darrer mandat de Merkel.
“Aquests darrers anys s’ha parlat sovint de la necessitat de reforçar el pilar europeu de l’OTAN. Però, més enllà de la retòrica, la realitat és que cap dels socis europeus de l’aliança no han fet gran cosa en aquesta línia”, continua. I afegeix: “Merz vol posar fi a aquesta paràlisi.”
En un debat parlamentari previ a la moció de censura contra Scholz, dilluns passat, Merz va criticar el canceller per la manca d’assertivitat en qüestions de política internacional. “Heu fet avergonyir Alemanya”, li etzibà.
Aquest mes, el candidat de la CDU va visitar Ucraïna per segona vegada d’ençà de la invasió russa. Alemanya s’ha erigit en el soci més important d’Ucraïna, amb permís dels Estats Units. Merz defensa una aproximació encara més bel·licista de suport militar a Kíiv, fins i tot amb l’ús de míssils Taurus de llarg abast per part de l’exèrcit ucraïnès.
Tanmateix, els refugiats ucraïnesos residents a Alemanya poden trobar-se amb una reducció de les prestacions en cas que governi Merz. S’ha disculpat per haver dit que els ucraïnesos que van i vénen d’Alemanya fan “turisme social”. Però el seu partit continua defensant que les generoses prestacions estatals han dissuadit els refugiats ucraïnesos de cercar feina a Alemanya.
Però l’augment de la despesa militar, juntament amb la necessitat d’invertir en els sectors més afeblits de l’economia alemanya, suscita un dilema estratègic a Merz, gran defensor de la disciplina fiscal. Ell ha estat, durant molt de temps, partidari del “fre del deute”, que restringeix la capacitat del govern d’invertir per a mantenir el pressupost equilibrat.
Hi ha indicis, tot sigui dit, que Merz podria reconsiderar aquesta aversió als dèficits. “Naturalment, [el fre del deute] es pot reformar”, va dir als seus partidaris el mes passat. I indicà que el seu govern podria estar disposat a augmentar el nivell d’endeutament per impulsar la inversió estatal. Ha deixat clar, això sí, que continuaria defensant límits estrictes a l’augment de la despesa del govern en l’estat del benestar o bé les ajudes al consum.
En general, es preveu que un govern de Merz promouria una política econòmica desacomplexadament liberal, centrada a convertir Alemanya en un dels grans imants d’inversió a Europa. En el seu llibre del 2008, Atreveix-te a més capitalisme, defensava de reduir la burocràcia, rebaixar els imposts a les empreses i retallar les prestacions socials.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
