15.03.2023 - 13:51
|
Actualització: 15.03.2023 - 17:39
La fallida del banc nord-americà Silicon Valley ha tornat a situar la política monetària al focus de l’actualitat. La pujada de tipus dels darrers mesos –als Estats Units han passat del 0,25% al 4,75% en menys d’un any– ha estat un dels desencadenants del col·lapse, i algunes veus han qüestionat l’agressivitat de l’estratègia monetària per controlar l’increment de preus. En un context on la inflació es manté alta, però tendint a la baixa, la pregunta és si cal mantenir accions restrictives o assegurar l’estabilitat financera. El primer pas el farà el Banc Central Europeu (BCE) demà. Si bé els experts consideren que l’entitat continuarà l’estratègia anunciada el febrer, preveuen un relaxament dels tipus els mesos vinents.
En la darrera reunió duta a terme pel BCE, a començaments de febrer, el consell de govern va decidir d’apujar els tipus d’interès en 0,5 punts, fins a un 3%. Alhora, va avançar un increment dels tipus de 0,5 punts en la trobada prevista per a demà. Fou justament després que tant la Reserva Federal dels Estats Units com el Banc d’Anglaterra anunciessin nous augments de tipus, i setmanes abans que no col·lapsés el Silicon Valley Bank.
Ara com ara, els acadèmics creuen que el BCE mantindrà l’estratègia que va avançar el mes proppassat. “No espero una reducció de tipus a menys que hi hagi un estrès financer molt gran”, apunta Gregory Claeys, economista del think tank Bruegel. Segons que remarca aquest expert, les autoritats de la Unió Europea han reiterat durant els darrers dies que l’efecte contagi és mínim i considera que, en casos com el d’SVB, la gent tendeix a “sobre reaccionar”.
Per altra banda, un tomb en la política macroeconòmica del Banc Central Europeu també generaria un problema de credibilitat en l’entitat, que fins ara ha mantingut un full de ruta basat en l’anàlisi dels mercats i seguint un enfocament de reunió a reunió.
Canvi d’actitud
Malgrat tot, la crisi al Silicon Valley Bank sí que podria fer replantejar al BCE la seva estratègia pel que fa a la temporització dels anuncis. Fins ara, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha apostat pel que s’ha batejat com a “forward guidance“, una maniobra en què el BCE avançava quines eren les seves intencions en política monetària o en la compra d’actius amb l’objectiu de donar seguretat als mercats.
Per Claeys, l’escenari econòmic actual –amb tipus d’interès lluny del 0% i augments recurrents en els tipus d’interès– fa qüestionar la viabilitat d’aquesta estratègia. “El forward guidance elimina graus de llibertat, i donada la incertesa al mercat nord-americà, els augments més graduals potser serien millors”, apunta.
L’expert considera que abandonar aquesta estratègia hauria donat més autonomia al BCE a l’hora de respondre al daltabaix de Silicon Valley Bank. En aquest sentit, considera que el banc central no trigarà a canviar de rumb. “L’única cosa bona d’aquesta fallida és que ha posat de manifest que, quan es fan adaptacions ràpides en la política monetària, hi haurà problemes pel camí; s’ha d’estar a l’aguait, ser prudent i gradual”, afegeix.
Nova estratègia de la Fed
On sí que els experts consideren que hi pot haver un canvi d’estratègia notable és als Estats Units. Fins ara, els analistes avançaven una pujada de tipus d’entre un 0,25 i un 0,5 per a la reunió del 22 de març de la Reserva Federal (FED), però ara es plantegen pujades de màxim 0,25 punts o, fins i tot, que els tipus es mantinguin fixes.
Tot plegat, a més, en un escenari on la inflació dels Estats Units acumula vuit mesos a la baixa i presenta taxes inferiors a les del conjunt de l’eurozona. Segons les últimes dades, la inflació els EUA es va situar en un 6% al febrer, lluny del rècord històric d’un 9,1% registrat al juny i per sota la taxa de l’eurozona al febrer (+8,5%).
Caiguda de Credit Suisse
El debat sobre els tipus d’interès i la fallida de Silicon Valley Bank arriba en un moment en què Credit Suisse s’ha desplomat a borsa perquè el seu principal inversor, el banc nacional d’Aràbia Saudita, ha decidit de no donar-li més assistència financera.
Juntament amb les dificultats al mercat nord-americà derivades del col·lapse d’SVB, la pèrdua de cotització de Credit Suisse ha desencadenat una onada de desvaloritzacions borsàries a tot el continent, amb les entitats financeres com a principals afectades.
