29.02.2024 - 19:50
La inflació anual estimada de l’IPC el febrer del 2024 és del 2,8%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC; si es confirma, voldrà dir que la taxa anual disminueix de sis dècimes, perquè el mes de gener aquesta variació va ser del 3,4%. Aquesta evolució és deguda, principalment, a la baixada dels preus de l’electricitat, enfront de la pujada del febrer de l’any passat, i a l’estabilitat dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques, que van augmentar igual que el mateix mes del 2023. En sentit contrari, es destaquen els carburants, que s’encareixen, a diferència d’ara fa un any, que van baixar.
Per una altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de dues dècimes, fins al 3,4%, que és la més baixa en dos anys. I, finalment, els preus de consum registren una taxa d’augment del 0,3% respecte del mes de gener, segons l’indicador avançat de l’IPC.
Fins aquí la nota oficial que publica l’INE, que no aporta més informació que es pugui aprofitar per a fer l’anàlisi. De fet, la forta moderació en l’índex no ha estat cap sorpresa, com ja avançàvem a la Píndola del dia 15 de febrer (“La inflació puja al gener… però baixarà al febrer“). La xifra del febrer del 2023 era la clau. En mesurar l’IPC sobre el mateix mes de l’any anterior, a la xifra final d’augment hi compten les evolucions de tots dos mesos. Doncs bé, l’IPC mensual el febrer del 2023 va pujar d’un 0,9% a l’estat espanyol (1,0% a Catalunya), a causa del fort augment de l’electricitat i d’uns quants aliments. Com que la pujada mensual ara ha estat del 0,3%, la retallada interanual ha estat de sis dècimes, probablement la mateixa o superior en el cas de Catalunya, dada que no sabrem fins el 14 de març.
La pujada del febrer de l’any passat va afectar els preus de tot Europa. És per això que a França, per exemple, aquest mes també hi ha hagut una moderació. Els preus al consum han pujat d’un 2,9% en un any després del 3,1% del gener. La baixada és menor que a l’estat espanyol, perquè l’augment dels preus mensuals del febrer ha estat molt més fort. En un mes, han pujat d’un 0,8%, després d’una reculada del 0,2% al gener. “Aquest rebot es deu a l’augment dels preus dels serveis, particularment dels lloguers i els transports, com també dels de l’energia, en particular de l’electricitat, dels productes manufacturats i del tabac”, destaca l’INSEE (l’institut d’estatística francès). “Per contra, els preus dels aliments s’han reduït lleugerament en un mes”, precisa. Així doncs, malgrat la reducció interanual en tots dos estats, la tendència alcista a curt termini és més forta a l’estat francès.
La inflació a Alemanya també ha baixat fins al 2,5% interanual al febrer, i ha retallat 0,4 punts percentuals respecte del gener. És el nivell més baix d’ençà del juny del 2021. La subjacent, també molt seguida pel BCE, s’ha mantingut al 3,4%.
Dins el context global, amb el 2,8% anual, l’estat espanyol es col·loca en la mitjana de la zona euro del mes de gener. Això fa pensar que quan surtin totes les dades del febrer tornarà a estar damunt. En canvi, la subjacent, malgrat baixar, continua una dècima damunt de l’europea.
Aquí, l’antecedent que tenim més a prop és el dels preus industrials, és a dir, a la sortida de fàbrica. Doncs bé, la taxa anual de l’índex de preus industrials (IPRI) general va ser del -3,8% el mes de gener, és a dir, 2,5 punts més damunt que la registrada el desembre de l’any passat.
Per destinació econòmica dels béns, entre els sectors industrials que van tenir influència positiva en l’evolució de la taxa anual de l’IPRI general es va destacar, sobretot, l’energia, amb una taxa del -12,6%, vuit punts per damunt de la del mes passat, a conseqüència del creixement dels preus de la producció, transport i distribució d’energia elèctrica, enfront del descens registrat el gener de l’any passat. Això vol dir, que, malgrat que el nivell de preus energètics encara és per sota de fa un any, no es pot passar per alt que del setembre ençà tornen a pujar.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya està preocupat per l’evolució mensual de la inflació, segons que ha fet públic aquest matí. Aquesta prudència obeeix a la incidència que es pot derivar sobre tots els sectors de la regularització de preus que es va acomplir a començament d’any, i molt especialment de l’impacte progressiu de la normalització en la fiscalitat de l’electricitat i del gas. En relació amb això, el degà, Carlos Puig de Travy, diu: “Cal recordar que l’IVA de la factura de la llum tornarà al 21%, després de gairebé tres anys d’excepcionalitat, i això sens dubte tindrà un impacte; fa pensar que la taxa interanual de l’IPC pot pujar i mantenir-se encara en nivells no desitjables.”
Amb vista al mes vinent, la pujada de l’IPC del març del 2023 va ser del 0,4%. Per tant, si l’evolució dels preus continua al mateix ritme del febrer, l’índex anual es pot mantenir a un nivell com l’actual. De totes maneres, cal tenir en compte, que, en l’anàlisi del BCE per veure l’evolució dels preus i prendre decisions sobre els tipus d’interès, té molta més importància el creixement mensual que no l’anual, perquè indica quin és el grau de tensió que hi ha a curt termini en els preus.
En vista de les dades d’avui a tres grans països de la zona euro, sembla que l’actual procés de desinflació és un fet. Què farà ara el BCE? Probablement, voldrà assegurar-se que la tendència acabi “aconseguint de manera duradora el seu objectiu d’inflació”, segons que va declarar dilluns la presidenta, Christine Lagarde, davant el Parlament Europeu. L’Institut Monetari es reunirà d’avui en vuit i tot sembla apuntar, malgrat els bons resultats del febrer, que tornarà a mantenir els tipus de referència al nivell històric més alt. Això sí, els analistes esperen almenys una inflexió verbal de la senyora Lagarde, amb vista a una primera baixada dels tipus no gaire tard.
