23.05.2018 - 22:00
A més del títol original d’un film històric per a pre-adolescents de l’any 1993, que la nostra televisió va traduir per ‘Allibereu Willy’, hom pensava que #FreeWilly podia haver esdevingut una de les etiquetes de moda de la setmana. Quan l’actor Willy Toledo deixà plantat el jutge, fa un parell de dies, es preveia una ordre d’arrest immediat, o de crida i cerca, mediàtica i polèmica. Però no: el destí ha volgut que la desobediència de Toledo acabés coincidint amb una vaga de jutges, cosa que ha llevat un cert glamur a la decisió.
És acusat d’un delicte contra els sentiments religiosos (de fet, a Twitter no han tardat ni un minut a insinuar que la vaga de jutges havia estat una intervenció divina…) per haver escrit el juliol de l’any passat un apunt al Facebook (llegiu-lo sencer ací), en què diu, per exemple: ‘Em cago en Déu i em sobra merda per a cagar-me en el dogma de la santedat i virginitat de la Mare de Déu.’ Fou un exabrupte de protesta, perquè s’acabava de saber que a Sevilla s’havia obert un judici oral contra tres dones que havien participat en una processó feminista pels carrers de la ciutat amb una gran vagina gegant –alçada a força de braços– com a imatge a adorar, és a dir, al lloc i en la posició que ocupen les marededeus en les processons, diguem-ne, habituals.
El resultat: una associació (desconeguda fins ara, però que sembla que és molt influent i, consultant la web, terriblement inquietant) anomenada Abogados Cristianos va presentar una denúncia contra Toledo per aquest escrit a Facebook. I així va començar tot.
A la conferència de premsa d’aquesta setmana, en què l’actor va explicar que no pensava anar a declarar davant el jutge perquè considerava que publicant aquell apunt a les xarxes no havia comès cap delicte, va rebre el suport presencial de companys de professió prou coneguts com ara Leo Bassi, Javier Bardem i Alberto San Juan. Tot plegat, per a acabar-ho d’adobar, es va fer al centre pastoral Carlos Borromeo de Vallecas, amb un gran Crist clavat a la creu just a la paret de darrere. El capellà, Javier Baeza, fent cas omís de la desautorització de l’arquebisbat de Madrid, va cedir l’espai a Toledo argüint que no podia no ajudar-lo arran de la ‘persecució de sectors molts conservadors’ contra la llibertat d’expressió.
A l’acte, Toledo va dir coses com aquesta, sobre la democràcia espanyola:
A vegades penso que aquest 10% dels espanyols que no es deixen enganyar, són la nostra esperança.#willytoledo #Toledo#femrepública #primaveracatalana pic.twitter.com/prICF4XCB4
— 324 Hate (@324CatLove) May 22, 2018
Ho va repetir encara amb més contundència en una entrevista posterior en directe a ‘Al rojo vivo’ de la Sexta, amb clatellot inclòs:
Así habló Willy Toledo en el programa 'Al Rojo Vivo' de La Sexta. pic.twitter.com/hpfKjK0Tf1
— Caso Aislado (@CasoAislado_Es) May 22, 2018
Al final de l’acte, crits a favor de la llibertat d’expressió i uns quants ‘visca el cony insubmís!’.
Això sí, entre tanta crítica estomacal i desfermada contra la ‘presumpta democràcia espanyola’, cap paraula sobre la repressió contra Catalunya. Avui no. Segurament avui no tocava. Ep, això no vol pas ser cap retret a Toledo, si més no d’entrada, però fa pensar. Recordem el periodista anglès John Carlin, acomiadat del diari El País (per opinions polítiques), quan deia que a Madrid no n’hi ha prou de no ser independentista. Cal menysprear-lo, l’independentisme.
I això ens duu a una altra reflexió. Segur que Toledo, nascut a Madrid el 1970, és perseguit, només, per haver-se cagat en Déu? No són molts els que de tant en tant també s’hi caguen i més coses (cop d’ull a #WillyToledo i #MeCagoEnDios, perquè us en feu una idea)? Per què ell? L’actor, recordem-ho, com ell mateix ha explicat, ha passat de gaudir de la imatge de gendre modèlic espanyol a ser la pesta, en molt poc temps. De ser un dels actors còmics més aplaudits per sogres de tota índole a un ostracisme total i amb vets a teatres espanyols. Tot plegat, per les seves idees polítiques, entre les quals haver defensat les reivindicacions nacionals catalanes i el referèndum del primer d’octubre. I no és cosa de fa mesos: l’any 2015 ja va participar en un acte de la CUP a Gràcia, de bracet de David Fernàndez. La xarxa és plena d’intervencions seves sobre aquesta qüestió, però, a tall d’exemple, aquesta, ni que sigui per l’exotisme del context:
https://www.youtube.com/watch?v=UfIInjO6zQA
Catalunya és, per a ell, un oasi, un dels pocs llocs on encara és majoritàriament respectat en l’àmbit laboral i on encara el contracten, paraules textuals. Però si simpatitzar amb els catalans li ha costat la feina, cagar-se en Déu farà que l’arrestin i que el jutgin. Llibertat d’expressió, diu que en diuen. La mateixa llibertat d’expressió que ha condemnat Valtònyc a tres anys de presó per haver escrit una cançó i la mateixa que l’ha forçat a exiliar-se. Cagundeu, quanta llibertat.
