Orfes de quioscs tradicionals, els diaris i revistes en paper tenen encara els prestatges de tota una botiga per a conquerir els lectors. Free Time Revistes & Llibres és al carrer de Floridablanca, 115, de Barcelona. És un comerç singular, únic a la ciutat, perquè hi trobes premsa i revistes editades a la ciutat i a totes les capçaleres internacionals que es puguin imaginar. Els títols més coneguts comparteixen espai amb un univers d’icones com ara Vogue, Kaleidoscope, The Gentlewoman, French Fries, Virtus, Holiday, Design Anthology, Mojo… Miris on miris, tot és ple de revistes. N’hi ha moltíssimes de disseny, arquitectura, interiorisme i moda, però també d’art i manualitats, de cinema, fotografia, d’arts gràfiques, d’estil de vida, de cuina, de motor, de viatges. De qualsevol tema, se’n troben. Enlloc veus dos exemplars iguals. És impossible de saber les capçaleres diferents de revistes.

El propietari, Ivan Baena, no s’atribueix cap mèrit quant a l’originalitat i excepcionalitat del seu negoci: “Quan vam començar, l’any 1992, hi havia bastants llocs on comprar aquest gènere, però hem anat quedant només nosaltres. La nostra fórmula no és pas innovadora, però el context és el que ens ha anat fent més únics. El tancament d’uns altres establiments i haver conservat clients de sempre, més els estrangers residents al barri i a tota la ciutat i la gent especialitzada i col·leccionista d’allò que venem, han fet que siguem el que som.”

El seu pare havia començat en el món de la premsa i revistes portant un quiosc tradicional a la Rambla i, l’any 1992, va veure l’oportunitat de llogar el local d’una botiga, també a la Rambla, que estava lliure. “Va ser una oportunitat d’aquelles, poc planificades”, comenta Baena. L’estil de la botiga tampoc no va ser predeterminat per ells. “No hi pensàvem, en el concepte, simplement, de mica en mica, hem anat sent el que trenta anys després encara hi són. Gradualment, hem anat especialitzant-nos. Hi ha molt de gènere, això sí. El distribuïdor, de manera automàtica, ens envia producte, i nosaltres anem perfilant, d’acord amb el que més es despatxa”, explica.

El preu alt del lloguer del local de la Rambla els va dur a traslladar-se, l’any 2017, al carrer de Floridablanca, on són ara, a la mateixa vorera del cinema Renoir Floridablanca, havent travessat el carrer de Villarroel, i gairebé fent xamfrà amb el del Comte d’Urgell. En aquest emplaçament continua lluint un atractiu univers de publicacions en paper, amb menys espai que no pas en el local anterior, però amb la mateixa varietat de revistes, o fins i tot més, perquè, a mesura que van tancant punts de venda a Barcelona, van ampliant l’oferta, segons que explica Baena.

Clientela de tota edat

Han mantingut el nom, Free Time Revistes & Llibres, “hem modificat poques coses, però som els mateixos que fa trenta anys”. A la Rambla entraven més turistes, i ací ve més gent del barri i tenim més repartida la mena de client. “Ve molta gent gran perquè són els qui encara prefereixen el format paper”, comenta. De les seccions de moda i disseny, afegeix, tenen molta gent del ram i estudiants de les escoles de disseny de la ciutat, i els funciona molt bé. Els col·leccionistes també són públic fidel del Free Time, per a ells fan moltes reserves d’exemplars que és molt difícil de trobar en cap lloc més de la ciutat, sobretot les revistes mensuals internacionals, els setmanaris, no tant, explica Baena. 

Les revistes de labors i manualitats, que sempre havien tingut més sortida entre gent més gran, van començar a ser moda també entre el jovent i, actualment, publicacions com ara l’anglesa Simply Things i la revista holandesa Flow, amb un toc més modern, atrauen clients més joves. 

Hi trobem tantes temàtiques com preferències hi pot haver al mercat. “Ve gent a qui agrada el modelisme, el motor, el món militar, toquem bastants temes. Sobretot  després del Brexit, treballem amb un distribuïdor que importa publicacions del Regne Unit i l’última paraula la tenen ell o l’editor. Si no els surt a compte, no podem tenir-ho, per tant, no podem decidir, estem supeditats a allò que porta el distribuïdor d’aquí. Això sí, podem fer-li suggeriments”, explica Ivan Baena.

Entre els centenars de revistes destaca el fenomen d’Apartamento, una publicació que surt dues vegades l’any, nascuda a Barcelona, però en anglès, que ha esdevingut molt més que això. Avui Apartamento és una marca que també fa llibres d’arquitectura i disseny.

Un parell d’expositors de diaris, just entrar a la botiga, mostren les capçaleres de diaris en paper locals i també d’anglesos, alemanys i francesos. “La informació pura és molt fàcil trobar-la a internet, per tant, els diaris en paper són els que pateixen més, i la premsa internacional no té gaire sortida”, detalla Baena.

Llibres, un complement

També hi ha llibres que, segons que diu el propietari, trien d’acord amb el poc espai que tenen perquè el llibre és més un complement. També és un distribuïdor, que porta unes quantes editorials, qui els prepara els encàrrecs. En tenen en català i en castellà, però no solament: “En anglès també tenim novel·la perquè hem detectat que hi ha força residents estrangers en aquest barri.” Però insisteix que l’activitat principal són les revistes i l’idioma majoritari dels productes que venen és el castellà, per una qüestió de mercat, diu.

En un expositor carregat de mapes de Barcelona i llibres de la ciutat amb un enfocament més turístic, hi continua l’essència d’aquell primer emplaçament del Free Time a la Rambla i del quiosc que va portar el pare d’Ivan Baena al mig d’aquest carrer ancestral. Però al barri de Sant Antoni hi entren menys turistes, tot i que també n’hi ha, perquè el turisme no és tot al centre. “Aquí és més anecdòtic. Els mapes ja no tenen el protagonisme d’abans, és un expositor que ja teníem de fa molt de temps.”

Moltes hores de feina

Els horaris d’aquest establiment també afavoreixen el negoci. “Ja els fèiem prou amplis, i hem continuat en aquesta línia, de 9.00 a 21.30 sense interrupció de dimarts a divendres. Dilluns tanquem a migdia, dissabte hi som tot el dia i diumenge, de 10.00 a 15.00”. Tancar a quarts de deu de la nit permet al públic del cinema Renoir de fer-hi una ullada quan surten de la sala.

També s’hi fixa molta gent que passa amb l’autobús i, quan baixa a la parada de davant, entra a mirar, comenta la Lluïsa darrere el taulell.

Posar-hi moltes hores explica, en gran part, la continuació d’un negoci així. “El dret de devolució del nostre producte és un punt a favor, perquè així no tenim minva, que és el risc que uns altres negocis sí que tenen, però això implica bastant feina d’entrada i una feinada de controlar l’estoc i les devolucions”, comenta Baena. És un sistema feixuc i poc lucratiu, amb descomptes molt estrets. “Per la feina que ens representa és preferible vendre coses amb més marge i que no impliquin tanta feina, perquè nosaltres tenim un volum de feina molt gran”, admet. Són les dues cares de la mateixa moneda, la gran varietat de producte els ajuda, però alhora repercuteix en aquesta major feina.

I és aquesta gran oferta que fa que entrem al Free Time i puguem dedicar molta estona a mirar i mirar. Baena diu que aquest és part de l’atractiu de la botiga, “com en una galeria o museu, però, a més, pots donar-hi un cop d’ull o passar-te una estona fullejant revistes o llibres”.

Militant del paper

Baena és molt conscient que el format de les publicacions en paper és més propi de la gent gran, però també troba públic jove que el reclama. “Fenòmens com ara el de fans de personatges com Taylor Swift o Beyoncé també el necessitem. Hi ha qui prefereix el paper o bé el compatibilitza amb el mitjà digital. Però el sentiment de possessió, sentir que una cosa és teva, fa la necessitat de tenir el format físic, perquè ho col·leccionen o perquè tenir-ho a casa els defineix. Els discos, llibres i revistes que tenim a casa són una manera de definir-nos. I el format digital no té aquest component”, explica.

Per això, dins aquesta botiga-quiosc o quiosc-botiga es té la sensació que el Free Time no és el salvador del paper, sinó una reconquesta carregada de convicció que convida a tocar la cultura amb les mans, a fullejar llibres i revistes de qualsevol tema. “La gent té la creença que el paper es va morint, però nosaltres existim perquè encara hi ha mercat”, conclou Baena.