26.10.2016 - 10:17
|
Actualització: 10.11.2016 - 10:20
L’arribada del mes de novembre marca un punt d’inflexió en el calendari: s’escurça el dia i arriba el fred. Antigament, en les societats ramaderes i agràries, aquesta data marcava el final del cicle. Per això Tots Sants és una festa tan assenyalada. I la millor prova de tot plegat ens la proporciona el refranyer, un recull de saviesa popular que ens parla de les feines del camp, de l’arribada de la foscor i del fred i també ens anomena un bon reguitzell de productes típics d’aquesta època.
Tot i que cada vegada hi ha més poca gent que es dediqui a l’agricultura, la nostra societat és una societat pagesa que durant mil·lennis s’ha dedicat al conreu del camp, a la ramaderia i a la pesca. Per això en el refranyer són tan abundants les dites que es refereixen a aquestes feines, un coneixement oral que es transmet de generació en generació a través de dites i refranys. Així podem saber que pels pastors, el mes de novembre és el moment de baixar els ramats de les muntanyes i és quan se’ls acaba la feina: ‘De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys’. I amb els ramats a casa, és l’època de filar: ‘Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira’.
